Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
butè
Química
Cadascun dels alquens isòmers de fórmula C 4
H 8
, dels quals existeixen els següents: 1-butè, cis
-2-butè, trans
-2-butè i isobutilè
.
Els tres primers són butens normals, i el darrer és el 2-metilpropè El butè es forma en el craqueig a què és sotmès el petroli per a obtenir gasolina comercialment és obtingut també per deshidrogenació del butà És emprat per a l’obtenció de l’octà per dimerització i del butadiè per deshidrogenació dels isòmers normals
pentè
Química
Cadascun dels alquens isòmers de fórmula C5H1 0
.
L’1-pentè és un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua, que bull a 30°C Hom l’obté del petroli És emprat com a additiu per a fuel d’alt nombre d’octà El 2-pentè, el qual presenta isomeria geomètrica, és un líquid que bull a 36-37°C i és emprat com a inhibidor de polimeritzacions
dessulfuració
Química
Extracció del sofre i dels seus composts (àcid sulfhídric, sulfurs orgànics) continguts en el gas natural i els derivats del petroli.
La dessulfuració esdevé imprescindible a causa de la pudor i les propietats corrosives dels composts sulfurats El tractament amb amines permet de retenir l’àcid sulfhídric del gas natural i de recuperar, així, el sofre D’altra banda, hom porta a terme la dessulfuració del petroli i dels seus derivats, a les refineries, per procediments catalítics i aconsegueix, al mateix temps, d’augmentar l’índex d’octà de la gasolina
gasolina
Química
Transports
Líquid fàcilment inflamable, incolor, no tan dens com l’aigua (densitat relativa: 0,70-0,75), que hom obté del petroli per destil·lació directa, entre 60° i 200°C, o bé per craqueig de les fraccions pesants.
Químicament és una mescla d’alcans, cicloalcans i composts aromàtics de 4 a 10 àtoms de carboni i, a vegades, d’alquens Hom l’empra principalment com a carburant en els motors de combustió interna, per a la qual cosa ha de tenir un elevat poder antidetonant, que hom mesura per l’ índex d’octà Hom pot millorar aquest poder antidetonant per variació de la composició química, per procediments de refinació craqueig, reforming, isomerització, etc i per l’addició d’antidetonants tetraetilplom Hom l’empra també com a dissolvent en moltes aplicacions, i la volatilitat desitjada és obtinguda per…
carburant
Química
Combustible líquid, constituït fonamentalment per hidrocarburs, emprat en els motors de combustió interna.
La principal característica que ha de posseir, per tal que el motor assoleixi la potència màxima, és de resistir compressions elevades sense produir detonacions Més enllà d’una determinada relació de compressió del motor la mescla carburant-aire s’encén espontàniament autoencesa i es produeix una ona expansiva que en xocar amb la culata i el cap del pistó produeix un típic soroll metàllic que fa minvar el rendiment Els diferents hidrocarburs tenen una resistència a la detonació creixent segons l’ordre parafines, isoparafines, olefines, cicloparafines i aromàtics El poder…
toluè
Química
Hidrocarbur aromàtic present en el quitrà de carbó com a constituent dels olis lleugers.
És un líquid incolor i inflamable, d’olor benzènica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb l’aigua, que té una densitat de 0,8669, bull a 111°C i es congela a -95°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per reforming catalític del petroli Presenta un comportament químic similar al del benzè, però és més reactiu en l’anell i pot experimentar oxidacions amb facilitat a la cadena lateral És emprat en la preparació de gasolines d’índex d’octà elevat, com a producte de partida en la preparació de benzè, fenol i caprolactama i d’una gran varietat de productes químics, entre els…
butà
Química
Alcà present en el gas natural i en el petroli.
El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’explosió, per raó…
gasohol
Química
Combustible que conté un 10% d’alcohol etílic i un 90% de benzina sense plom.
És un compost que augmenta l’índex d’octà i que és altament tòxic L’actual deficiència de petroli ha fet que els estudis de producció d’alcohol, a partir dels arbres de creixement ràpid i dels productes agrícoles que es fan servir per a la fabricació d’aquest carburant, s’hagin intensificat La utilització d’alcohol en la benzina representa una gran millora per al motor la baixa calor de combustió de l’alcohol enfront d’un combustible supercarburant, fa que el rendiment d’una caloria d’alcohol sigui més gran que el d’1,08 calories d’aquell combustible També s’estudia la fabricació d’alcohol…
craqueig
Química
Procés de transformació de determinades fraccions del petroli en unes altres de més lleugeres, per l’efecte combinat de la temperatura, la pressió i, en alguns casos, d’un catalitzador.
Per l’acció de la temperatura, els hidrocarburs que constitueixen una fracció del petroli es descomponen formant radicals que, per una successió de reaccions, duen a la formació d’hidrocarburs de pes molecular més petit trencament d’enllaços C-C i dels corresponents alquens trencament d’enllaços C-H i, en darrer terme, si la reacció no s’atura, a carbó i hidrogen Aquest procés, anomenat craqueig tèrmic , fou ideat per William MBurton el 1912, i fou emprat comercialment per la Standard Oil Company des del 1913 per a l’obtenció de gasolina a partir de fraccions pesants del petroli Des del 1941…