Resultats de la cerca

Des del 1974 competí amb el Club Tennis Barcino i, des del 1985 fins al 1987, amb el Reial Club de Tennis de Barcelona El 1982 fou campiona de Catalunya de tercera categoria individual i en dobles, i de segona categoria individual El 1984 fou campiona d’Espanya de tennis per equips absoluts amb el Barcino i campiona del primer circuit WTA i el 1986, campiona amb el Barcelona El 1996 fou campiona de Catalunya sub 30 Fou entrenadora del Club Esportiu Hispano Francès 1987-89 i directora de l’escola de tennis del Club Tennis Font Martina 1993-2001 Fou tècnica esportiva de la Federació Catalana de…

Defensa central i lateral, amb el juvenil de la Unió Esportiva Poble Sec fou internacional i capità de la selecció estatal, que guanyà el Campionat del Món juvenil Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1953-54, jugant primerament amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb el qual ascendí a primera divisió la temporada 1955-56 Tot seguit passà al primer equip, en el qual jugà des de la temporada 1956-57 fins a l’edició 1968-69, que es retirà Disputà 509 partits i marcà 12 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, quatre Copes 1957, 1959, 1963, 1968 i tres Copes de Fires 1958, 1960…

Format als Maristes de Sant Joan de Barcelona, a divuit anys passà al Nerva, equip format per jugadors sortits d’aquell collegi, amb el qual pujà a primera divisió El 1964 es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Posteriorment jugà amb el Club Esportiu Laietà, el Futbol Club Barcelona 1969-70, el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-72, l’Arenys de Munt 1972-77, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1977, i el Club Patí Vic 1977-80, en el qual es retirà També fou internacional absolut amb l’equip estatal

Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276 com a…

Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia, Destino i Serra d’Or , fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 al 1976 dirigí al Diario de Barcelona  una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or  i al setmanari Tele/estel  durant la seva curta existència 1966-70 Fou…

Formació i inicis Trajectòria radiofònica Llicenciat en periodisme, ha fet cursos de dret i humanitats Començà la trajectòria radiofònica a Ràdio Terrassa el 1980 amb el programa Catalunya DX El 1983 s’incorporà a la plantilla de Catalunya Ràdio Posà la veu per a la primera emissió d’aquesta emissora pública, i hi treballà com a realitzador fins el 1996 Presentà els programes En pijama 1983-84, Mikimoto club 1984-89, Oh És el Mikimoto 1987-88 i Pasta gansa 1988-97 Del 1988 al 1998 obtingué i operà la llicència de Ràdio Aran A la premsa escrita collabora com a articulista des del 1985 al…

Competí a les files del Club Gimnàstic de Tarragona Fou dues vegades campió d’Espanya de salt d’alçada 1927, 1929 i, en l’àmbit català, cinc vegades campió de salt d’alçada 1925, 1926, 1927, 1930, 1931 i tres vegades campió de triple salt 1925, 1926, 1927 Dugué el rècord català d’alçada d’1,70 m 1924 a 1,76 m 1927 i el de triple salt, de 12,80 m a 13,15 m ambdós el 1925 Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola

Es pot considerar el 1164 com la data del naixement del Castellnou d’Olivella Aquell any es redactà la carta de població que atorgaren Pere de Ferran i altres quatre propietaris a favor de Cabot i diverses altres persones que havien començat a treballar un pujol erm dins el terme del castell d’Olivella En aquest document s’estipulà l’obligació de fortificar el lloc en un termini de sis anys El 1264 és esmentada aquesta fortalesa amb el nom de Castellnou d’Olivella en una venda feta per Guillem Cabot a Ferran Cabot El Castellnou apareix documentat…