Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
custòdia

Custòdia de la catedral de Barcelona
Art
Peça d’orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública.
Aparegué al segle XIV com a resposta a una nova necessitat litúrgica, creada a les processons eucarístiques de la festa del Corpus Christi la de presentar al poble de manera ostensible la Sagrada Forma i per això és anomenada també ostensori , que en un primer moment era portada en recipients tancats píxides, copons o calzes N’hi ha de diversos tipus la custòdia turriforme , nascuda en principi de l’adaptació del sagrari en forma de torre per mitjà de l’aplicació d’un cristall o un vericle, que trobà en Enrique Arfe el màxim conreador les de les catedrals de Toledo, Còrdova i Cadis, del segle…
Santiago Alcolea i Gil
Historiografia catalana
Historiador de l’art. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.
Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986 Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII , ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España” La Catedral de Santiago 1948, Ávila monumental 1952 i de les “Guías artísticas…
Valentí
Família d’orfebres.
Calixt Valentí Barcelona 1844 — 1907 fundà la casa el 1864 Fou succeït pel seu fill Agustí Valentí i Colom Barcelona 1869 — 1949, que adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del s XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill Agustí Valentí i Clua Barcelona 1910-1976 Coneguda amb el nom de Custòdia Valentí , té estructura turriforme, és d’estil neogòtic i conté, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes cinquanta peces i cent…
Changshu
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, a la regió de l’Est, Xina, situada al NE de Xangai.
Centre artesà, dedicat a l’exportació brodats, mobles, orfebreria
semipreciós | semipreciosa
Arts decoratives
Terme usat per a designar les pedres no precioses emprades en joieria.
El seu ús no és autoritzat per la Confederació Internacional de Joieria i Orfebreria
Valenza
Ciutat
Ciutat de la província d’Alessandria, al Piemont, Itàlia.
Situada a la dreta del Po, destaca per la seva indústria d’artesania d’orfebreria
Garait
Ciutat
Ciutat del Llemosí, Occitània, capital del departament de Cruesa, França.
És un centre administratiu i mercat agrícola i ramader, i té tallers d’orfebreria i de joieria
sacra
Cristianisme
Cadascuna de les tres taules o quadres que contenien les parts invariables de la missa i que, per ajudar a llur recitació oportuna, hom col·locava als dos extrems i al mig de la mesa de l’altar.
Sovint els marcs constituïen veritables peces d’orfebreria La reforma del missal 1970 en comportà la desaparició
Torredonjimeno
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia.
Centre agrícola, al peu de la serra de La Grana, produeix oli En el seu terme foren trobades importants peces d’orfebreria visigòtica conservades actualment als museus arqueològics de Còrdova, Madrid i Barcelona
Créteil
Capital del departament de Val-de-Marne, a l’Illa de França, França, situada a la vora esquerra del Marne.
Forma part de l’àrea metropolitana de París i té indústries elèctriques, de pintures i orfebreria És també un centre residencial, de funcions terciàries i d’ensenyament superior Université de Paris XII, fundada el 1970