Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Hispaniola
Illa
Illa de la mar Carib, entre Cuba, a l’W, i Puerto Rico, a l’E, la més gran de les Grans Antilles després de Cuba.
Constitueix el nus orogràfic d’aquella mar, i els seus dos components principals són la Cordillera Central —la més antiga Mesozoic—, prolongació de la Sierra Madre cubana i de composició cristallina, i la Cordillera Meridional —formada en el Terciari—, prolongació de la dorsal jamaicana i de natura calcària un tercer component és la Cordillera Septentrional El clima és tropical, amb una temperatura mitjana anual de 25°C i pluges superiors als 1500 mm Els rius principals són el Yaque del Norte i el Yuma, al vessant nord, i el Yaque del Sur i l’Antibonite al vessant sud Descoberta…
serra de la Calderona
Serra
Alineació muntanyosa triàsica entre l’Horta del Nord, el Camp de Morvedre i el Camp de Túria, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera.
De direcció general NW-SE, s’estén entre el coll de la Vinya 500 m alt, el Garbí 601 m, la mola de Segart 565 m, el Xocainet 437 m i el Picaio de Sagunt 367 m, separat aquest de la resta de la serralada pel coll de la Calderona 210 m, per on passa l’antic camí de València al monestir de Sant Esperit, bastit al centre del massís Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels s XVII al XIX Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic que limita pel nord el Camp de Túria, a l’oest del coll de la Vinya, més conegut, però,…
Rudnik
Muntanya
Sistema orogràfic de Sèrbia, a la comarca de Šumadija (1.132 m).
Jaciments de plom, zinc, amiant i bismut Hom hi ha fet importants troballes arqueològiques del temps del bronze i de l’època romana
les Corberes
Conjunt orogràfic del Llenguadoc i Catalunya, de límits i estructura discutits.
Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…
ports de Morella
Conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del sistema ibèric valencià.
Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que sofriren una sedimentació epicontinental o…
Cuchilla de Haedo
Serralada
Cadena muntanyosa del centre de l’Uruguai, principal nucli orogràfic del país.
De materials basàltics, és la continuació de la Coxilha de Santana brasilera Fa de partió d’aigües dels rius Uruguai i Negro
muntanyes de Mühlig-Hofmann
Conjunt orogràfic de l’Antàrtida, a la terra de la Reina Maud.