Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici
L’emblemàtica imatge dels encantats vista des de l’estany de Ratera, glaçat i cobert de neu Oriol Muntané El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici 13, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Localitzat en plena zona axial dels Pirineus centrals, el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, és integrat per la part alta de les valls de Sant Nicolau i d’Espot, que es troben unides en les seves capçaleres pel Portarró d’Espot, collada situada a 2428 m Hi ha un bon nombre de valls secundàries que augmenten la complexitat de l’orografia,…
Els ambients zonals mediterranis i submediterranis
Consideracions generals Els dominis de vegetació als Països Catalans Distribució dels diferents dominis de vegetació als Països Catalans La influència dels desnivells altitudinals, a la llum de la càrtula hipsomètrica, és del tot evident Maber, original dels autors Els climes dits xerotèrics, o mediterranis, i els climes discretament axeromèrics, o submediterranis, imperen en el 90% de la superfície del nostre territori, a totes les terres situades per dessota dels 800-1000 m d’altitud, i fins i tot a les parts més enlairades de les muntanyes meridionals És en directa correspondència amb…
El paisatge vegetal dels Sistemes Litorals i Prelitorals del Ter al Millars (territori catalanídic)
Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…
Les formacions esclerofil·les mediterrànies
El truc de l’esclerofillisme Cada combinació de factors ambientals pot ser afrontada amb diferents estratègies, però una d’elles sol ser l’òptima i normalment acaba dominant En el cas dels vegetals, els factors climàtics condicionen l’estructura i la durada de les fulles, caràcters bàsics de resposta en front de la distribució de temperatures i precipitacions al llarg de l’any En ambients en què les temperatures no són limitadores en cap moment i en què l’aigua abunda sempre, els vegetals són perennifolis i tenen fulles relativament grans i poc endurides, anomenades malacofilles Aquest tipus…
Europa
Vista dels penya-segats del comtat de Devon, a la Gran Bretanya
© Corel Professional Photos
Continent
Continent situat entre els 71° 08´ (al cap Nord) i els 36° de latitud nord (a la Punta Marroquí, al sud de la península Ibèrica) i entre els 9° 31´ de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67° 20´ de longitud est (al sector polar dels Urals); és l’extrem nord-occidental de l’antic continent.
És separat de l’Àrtic per l’oceà Glacial Àrtic, d’Amèrica per l’oceà Atlàntic, d’Àfrica per l’estret de Gibraltar i per la mar Mediterrània, i és unit a Àsia sense transició hom pren com a divisòria convencional els Urals, la mar Càspia, els rius Emba i Manyč bé que de vegades hom l’ha feta passar per la serralada principal del Caucas, la mar Negra i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels 10522 140 km 2 699285000 h est 1993 La geografia física El relleu i la geologia Europa és el continent més baix, després d’Austràlia Té una altitud mitjana aproximada de 300 m dos terços de la superfície…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…