Resultats de la cerca

Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres, i exercí de farmacèutic a Martorell Collaborà, generalment en català i amb articles apologètics populars, a la premsa catòlica del seu temps Lo Burinot , Lo Crit de la Pàtria , etc Publicà llibres de poesia, d’un caràcter festiu i moral La boira, 1886 La tabola, 1890 Lo pot petit , 1901, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891, de gramàtica Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916 i el monòleg L’ordinari i el recull miscellani Salat, picant i coent  1896 Traduí alguns…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal 1929 i cronista municipal 1944-63 Collaborà a Heraldo de Castellón , Arte y Letra , Mediterráneo i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 1930, Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos 1947 i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana 1957 Fou professor de català 1910-12 i autor de l’estudi La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on declarava la catalanitat de l’idioma i donava…

Fou membre del Centre Catalanista 1889 i diverses vegades alcalde d’Olot Publicà estudis d’història local Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura  1905,  El Prat de les Indianes  1910 i  El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot  1912 També publicà el recull poètic Casolanes 1918 i les narracions de costums Olotines , a “Lectura Popular” 1917 Collaborà en la premsa local i fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic d’Olot S’oposà apassionadament a les normes ortogràfiques de l’IEC en un gran nombre d’articles publicats al periòdic integrista El Deber , d’Olot, i a La Costa de…

Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions ortogràfiques…

El seu lloc de naixement és poc clar i discutit, si bé s’ha esmentat Zamora, ja que, segons la documentació conservada a la catedral, es formà en aquesta ciutat castellana Però també s’ha suggerit que era d’origen lusità, atesa la gran relació que hi havia a l’època entre la catedral de Zamora i Portugal, i la gran diversitat de grafies ortogràfiques del nom del músic Fou un destacat compositor per a guitarra Escriví un tractat sobre el violí, Prontuario músico, para el instrumentista de violín, y cantor Màlaga 1771, i un altre sobre la guitarra, Arte de tocar la guitarra española por música…

Impulsat pel Conselh Generau d’Aran i per l' Institut d’Estudis Occitans , té la seu a Viella, i la seva tasca és una continuació del Conselh de la Lenga Occitana, establert el 1996 dins de l’Institut d’Estudis Occitans, que en fixà les normes orals i ortogràfiques i que finalment foren acceptades per la majoria de les institucions i intellectualitat occitanes després d’una etapa d’una certa dispersió L’Acadèmia inclou les institucions lingüístiques i les polítiques del territori de la llengua d’Oc consells regionals francesos d’Occitània, representants de la regió del Piemont, la Generalitat…

Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major part del…

Fou professor a les universitats Autònoma de Barcelona, de Lleida, de Manchester i de Tolosa, i és catedràtic de lingüística romànica a la Universitat de Girona La seva activitat acadèmica se centra en l’estudi de l’evolució fonètica de les llengües romàniques, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra 1984, juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà llengües subordinades i planificació lingüística 1987 i Estandardització i establiment de les llengües 1994 D’altra banda, collaborà en la redacció de…

El tractament d’aquest fenomen fonètic, important per al compte mètric del vers, és condicionat per la natura i l’evolució històrica de cada llengua i la incidència d’aquesta en la poesia En la poesia catalana antiga el compte del vers es feia atenint-se al nombre de vocals o diftongs, i l’hiat era admès quan es tractava de vocals de distint so, mentre que es feia elisió si les síllabes en contacte eren homòfones, i també entre pronunciacions fortes i àtones de la vocal a i quan la vocal feble o neutra era atreta per la forta en contacte correntment les elisions eren indicades gràficament Per…

És, de fet, una cítara d’una sola corda En els més moderns, com el descrit per Athanasius Kircher 1650, la corda resta aixecada sobre la taula harmònica superior, suportada entre dos ponts fixos, entre els quals n’hi ha un tercer de mòbil La tensió constant de la corda es garanteix amb una clavilla d’afinació subjectada en un dels extrems de la caixa El pont interior es desplaça sobre una escala graduada tot indicant la posició exacta, a partir de la qual es pot conèixer la llargada de la corda vibrant En les representacions medievals, la corda, limitada per dos ponts fixos, és dividida en…