Resultats de la cerca

Es manifesta com un dolor difús a la regió lumbar, i pot obeir a diverses causes, com ara lesions òssies vertebrals, reumatisme, trastorns dels òrgans genitals en la dona, etc

Operador a l’Hôtel-Dieu, s’interessà especialment per les afeccions òssies És autor de Traité pratique d’anatomie médico-chirurgicale 1855 i Leçons cliniques sur les fractures de jambe 1876

Cada conducte conté un vas sanguini, una fibra nerviosa i medulla òssia El conjunt dels conductes i de les làmines òssies concèntriques és anomenat sistema de Havers , descrit pel metge anatomista anglès Clopton Havers 1650-1702

Hom distingeix diversos tipus de banyes En els cèrvids animals plenicornis, són formacions totalment òssies, derivades de l’os frontal, massisses, mancades d’estoig corni, generalment ramificades i caduques anualment Durant llur creixement són recobertes d’una pell vellutada banyes de vellut , que cau posteriorment El creixement i la caiguda de les banyes, que generalment només presenten els mascles, van lligats al cicle sexual de l’animal Comencen a créixer en iniciar-se el període de zel i cauen un cop acabat aquest El nombre de ramificacions de les banyes no correspon estrictament als…

Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…

La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca És de color vermellós al dors i argentat al ventre És una forma bentònica que habita als fons fangosos de l’Atlàntic i de la Mediterrània, fins a 500 m de profunditat

Descrita per Percival Pott, ha estat una de les malalties òssies més freqüents abans de la introducció dels tuberculostàtics El tractament és mèdic amb complement quirúrgic si s’escau estabilització del raquis i exèresi radical directa de les lesions dels cossos vertebrals

L’origen és la manca de vitamina D, que pot aparèixer per trastorns en l’absorció intestinal, per errors dietètics o per una mala insolació de la pell La manifestació principal del raquitisme són les deformacions òssies engrossiment de les epífisis i encorbament de les diàfisis

Es destacà per les seves intervencions quirúrgiques al Saint Bartolomew's Hospital on fou professor i pels seus estudis sobre les malalties òssies El seu nom ha restat associat a l’espondilitis tuberculosa, que estudià i descriví per primera vegada i que actualment és coneguda com a mal de Pott