Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans. A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament. Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments.
IDEM, a partir de dades de l’autor.
Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats. Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut Català de Paleontologia, centrat i especialitzat en l’estudi i la recerca paleontològica.
El territori català guarda jaciments de conservació excepcional les restes fòssils dels quals (que comprenen les parts esquelètiques i toves de vertebrats, invertebrats i plantes) esdevenen autèntiques finestres al passat geològic. De l’Alt Urgell a la Canal de Navarrés s’han recuperat restes esquelètiques, petjades i ous de dinosaure. I de Perpinyà a Alcoi, i de Mequinensa a Ciutadella, hi ha desenes de jaciments amb mamífers, en especial de les èpoques compreses entre el Miocè i el Plistocè. De manera excepcional han aparegut restes de primats hominoides, peces clau per a entendre l’evolució de l’espècie humana.
Històricament els jaciments de vertebrats fòssils han estat relacionats amb les explotacions de lignits i les pedreres o bé amb les bòbiles i les teuleries. Al final del segle xx, les campanyes de prospecció i les consegüents excavacions i mostreigs paleontològics han augmentat considerablement el coneixement de la fauna i els ecosistemes des del Permià superior fins al Plistocè superior. No ha estat, però, fins a l’aplicació de la normativa de protecció patrimonial, que el patrimoni paleontològic ha augmentat de manera significativa. La troballa de nous gèneres de primats hominoides, de dinosaures i les seves acumulacions d’ous, i també un parell de jaciments amb les darreres evidències de la vida dels dinosaures abans de la seva extinció, fan que els jaciments catalans tinguin una projecció cada vegada més internacional.
El mapa i la taula que acompanyen aquestes línies no pretenen ser una enumeració sistemàtica de tots els jaciments paleontològics dels Països Catalans, sinó una síntesi dels més significatius, tant des del punt de vista científic com patrimonial, presentats de manera cronològica, del més modern al més antic.
| Situació al mapa | Època geològica | Jaciments paleontològics amb vertebrats | Principals restes identificades |
| 33 | Plistocè superior | Cova de Llenaire (Pollença, Mallorca) | S’hi ha documentat un bòvid endèmic, Myotragus balearicus; un conill gegant de Menorca, Hypnomys; una musaranya autòctona del gènere Nesiotites, i 6 espècies d’ocells. |
| 37 | Plistocè superior | Cova de son Bauçà (Palma, Mallorca) | El jaciment ha proporcionat restes de Myotragus balearicus, Hypnomys, Nesiotites, dos quiròpters, un lacèrtid, un batraci i 13 espècies d’ocells. |
| 1 | Plistocè mitjà | Cova de l’Aragó (Talteüll, Rosselló) | Les excavacions han proporcionat cànids, úrsids, cèrvlds, bòvids, proboscidis i rinoceròtids. Han aparegut més de 80 restes humanes, entre les quals cal destacar tres mandíbules i un crani bastant complet atribuïts a l’espècie Homo heidelbergensis. |
| 22 | Plistocè inferior | Can Guardiola (Terrassa, Vallès Occidental) | L’excavació paleontològica d’urgència va permetre recuperar més de 2.000 restes fòssils corresponents als esquelets de 20 espècies de mamífers, entre les quals hi ha Macaca sylvanus. |
| 22 | Plistocè inferior | Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental) | El jaciment ha proporcionat 26.000 restes fòssils corresponents a 27 espècies de mamífers, entre les quals hi ha carnívors, primats, proboscidis, artiodàctils, perissodàctils, rosegadors, insectívors i lagomorfs. |
| 21 | Plistocè inferior | Incarcai-Pedrinyà (Crespià, Pla de l’Estany) | Gran quantitat de carnívors. La qualitat de les restes d’Homotherium ha permès estudiar-ne les estratègies de depredació. També s’ha recuperat un proboscidi i un hipopòtam força sencers, hiènids, cànids, bòvids, cèrvids, rinoceròtlds, èquids i lagomorfs. |
| 35 | Pliocè superior | Pedrera de s’Ònlx (Manacor, Mallorca) | S’hi ha documentat la presència de fauna endèmica, com Myotragus, Hypnomys i Nesiotites, i també 26 espècies d’ocells. |
| 34 | Pliocè superior | Cruis de cap de Ferrutx (Artà, Mallorca) | S’hi ha Identificat una nova espècie de bòvid endèmic: Myotragus antiquus. |
| 19 | Pliocè inferior | Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Selva) | S’han recuperat esquelets sencers de rinoceròtids, bòvids, tapirs, micromamífers, tortugues, ocells i peixos. |
| 53 | Pliocè inferior | Partida del Gormaget (Alcoi, Alcoià) | Cal destacar l’aparició més antiga en el registre fòssil del gènere Ursus. |
| 2 | Pliocè inferior | Serrat d’en Vaquer (Perpinyà, Rosselló) | Les troballes han permès descriure 50 espècies, 5 de les quals són noves (un primat cercopltècid, una tortuga gegant del gènere Cheirogaster, un cànld, un úrsid i un bòvid). |
| 31 | Miocè superior | Punta Nati i cala Pous (Ciutadella, Menorca) | Conjunt de jaciments en els quals s’ha identificat un nou gènere i espècie de lepòrid: Nuralagus rex. |
| 46 | Miocè superior | Venta del Moro (Venta del Moro, Plana d’Utiel) | Fins ara s’hi han descrit 70 espècies de vertebrats i invertebrats, 4 de les quals, noves (un úrsld, dos bòvids i un camèlid). També s’hi ha descrit un colobí. |
| 52 | Miocè superior | Crevillent (Crevillent, Baix Vinalopó) | S’hi han identificat 40 espècies de mamífers, entre les quals hi ha el porc espí més primitiu que es coneix. Entre les restes documentades, n’hi ha d’úrsids, tigres amb dents de sabre, un suid gegant, un cèrvid, giràfíds, dinoteris i mastodonts i tortugues gegants del gènere Cheirogaster. |
| 28 | Miocè superior | Torrentet dels Traginers (Piera, Anoia) | El jaciment ha proporcionat més de 2.000 restes òssies, amb una vintena de cranis sencers. Corresponen a un tipus de carnívor de dents de sabre, suids de mida gran, grans antílops, giràfids i èquids tridàctils. |
| 26 | Miocè superior | Sant Miquel de Toudell, la Tarumba, can Purull, can Trullars, can Baiona (Viladecavalls, Vallès Occidental) | Conjunt de jaciments. Al de la Tarumba es va Identificar per primera vegada el primat Hispanopithecus laietanus. |
| 23 | Miocè superior | Santa Margarida, can Parellada, can Jofresa, TSA, TNA, Terrassa, torrent de Febulines (Terrassa, Vallès Occidental) | Conjunt de jaciments que han proporcionat importants restes fòssils, entre les quals destaquen les del primat pliopitecoïdeu Egarapithecus narcisoi, descrit per primera vegada al torrent de Febulines. |
| 24 | Miocè superior | Can Llobateres (Sabadell, Vallès Occidental) | L’associació faunística descrita és la més diversa del Miocè superior europeu, amb gran diversitat de vertebrats fòssils. De les més de 70 espècies de mamífers, 16 són noves. Destaca un esquelet parcial del primat hominoïdeu Hispanopithecus laietanus. |
| 25 | Miocè superior | Can Poncic (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental) | El jaciment ha proporcionat restes de 45 espècies de mamífers, rèptils i aus, entre les quals destaca la presència de primats hominoides. |
| 30 | Miocè superior | El Firal (la Seu d’Urgell, Alt Urgell) | El 1913 s’hi va trobar la mandíbula d’un Dryopithecus fontani, el primer primat hominoide recuperat a la península Ibèrica. |
| 27 | Miocè mitjà-superior | Ecoparc de can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia) | Conjunt de jaciments en els quals s’han recuperat 6.000 restes òssies amb 40 tortugues gegants (Cheirogaster sp.) senceres. |
| 25 | Miocè mitjà | Trinxera del Ferrocarril (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental) | S’hi han documentat 46 espècies de mamífers, rèptils i ocells. |
| 27 | Miocè mitjà | Abocador de can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia) | Conjunt de 150 jaciments de macrovertebrats i microvertebrats, amb 49.000 restes fòssils recuperades. S’hi han identificat 3 noves espècies de primats: dos hominoides (Pierolapithecus catalaunicus iAnoiapithecus brevirostris) i un pliopítecoideu (Pliopithecus canmatensis). |
| 29 | Miocè inferior trànsit al mitjà | Els Casots (Subirats, Alt Penedès) | Més de 35 espècies d’animals i plantes, sobretot mamífers. |
| 47 | Miocè inferior | Cerro de la Cruz (Bunyol, la Foia de Bunyol) | S’hi han documentat 50 espècies de mamífers, entre les quals hi ha 4 suids i 4 rinoceròtids. Ha permès la descripció de 6 noves espècies de mamífers: 4 rosegadors, un rinoceròtid i un carnívor. |
| 40 | Miocè inferior | Ribesalbes (Ribesalbes, Alt Palància) | Jaciment de conservació excepcional. Les dues terceres parts dels fòssils són d’Insectes, Impressions de plantes i amfibis caudats. |
| 17 | Oligocè inferior | Pedreres Fàbregas i Bujeda (Tàrrega, Urgell) | Entre les restes recuperades s’han pogut identificar 10 espècies de mamífers i rèptils, i 42 espècies vegetals. |
| 5 | Eocè superior | Sossís i roc de Santa (Conca de Dalt, Pallars Jussà) | Dos jaciments molt rics amb quantitat i diversitat de mamífers (32 espècies a Sossís), especialment primats. |
| 13 | Eocè mitjà | Sant Jaume de Frontanyà (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) | Conjunt de tres jaciments excepcionals pel nombre de primats identificats i per la quantitat i la qualitat de les restes fòssils. S’hi han documentat restes de primats, creodonts, rosegadors, insectívors, artiodàctils, quiròpters i marsupials, tortugues i cocodrils. |
| 6 | Paleocè superior | Claret (Tremp, Pallars Jussà) | Conjunt de 10 jaciments de vertebrats amb multituberculats, insectívors, condilartres i closques d’ou d’ocells gegants, que es troben a l’estratotip de l’Ilerdià. |
| 7 | Paleocè inferior | Fontllonga 3 (Camarasa, la Noguera) | S’hi ha descrit l’espècie més antiga de mamífer del Paleocè a Europa. La sèrie estratigràfíca registra el trànsit Cretaci superior-Terciari. |
| 9 | Cretaci superior | Basturs poble (Isona, Pallars Jussà) | Jaciment excepcional que ha lliurat més de 700 restes fòssils, majoritàriament d’hadrosaures. |
| 12 | Cretaci superior | Cingles del Boixader (Fígols, Berguedà) | Jaciment amb 7 icnites de 2 ornítòpodes i un sauròpode que, juntament amb les restes de Mata d’en Viudà, constitueixen unes de les darreres evidències dels dinosaures no aviaris a Euràsia abans de la seva extinció. |
| 16 | Cretaci superior | El Doll (Camarasa, la Noguera) | Jaciments amb icnites amb rastres de ramats de titanosaures, deixats en ambients pantanosos. |
| 8 | Cretaci superior | Els Nerets (Tremp, Pallars Jussà) | Jaciment amb restes òssies de titanosaures, hadrosaures i teròpodes. |
| 7 | Cretaci superior | Fontllonga (Camarasa, la Noguera) | S’hi ha trobat un fragment dentari d’hadrosaure i dents de nodosaure i dromeosàurids. |
| 12 | Cretaci superior | Fumanya, mina Esquirol i mina Tumi (Vallcebre, Berguedà) | Conjunt de jaciments amb més de 3.000 icnites, 55 de les quals pertanyen al rastre de titanosaures. |
| 16 | Cretaci superior | La Massana (Camarasa, la Noguera) | Jaciment d’icnites amb rastres de ramats de titanosaures en ambients pantanosos. |
| 14 | Cretaci superior | Mata del Viudà (Àger, la Noguera) | S’hi han documentat 8 icnites, 7 de les quals atribuïdes a hadrosaures i una a un cocodril. Juntament amb les abans de la seva extinció. Entre d’altres, restes esquelètiques d’una nova espècie d’hadrosaure lambeosari: Arenysaurus ardevoli. |
| 9 | Cretaci superior | Orcau 2 (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) | S’hi conserven desenes d’icnites atribuïdes a omltòpodes i sauròpodes. |
| 12 | Cretaci superior | Peguera 1 (Fígols, Berguedà) | El jaciment ha proporcionat restes òssies de titanosaures i 30 dents aïllades de dromeosàurids. |
| 11 | Cretaci superior | Sallent, Pinyes-Santolària (Coll de Nargó, Alt Urgell) | Més de 400 acumulacions d’ous de dinosaures atribuïdes a titanosaures. Constitueixen el conjunt de postes del Cretaci superior més important del món. |
| 9 | Cretaci superior | Sant Romà d’Abella (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) | S’hi han recuperat restes cranials i postcranials d’un mateix individu, a partir de l’estudi del qual es va descriure l’espècie Pararhabdodon isonensis, un hadrosàurid de característiques primitives. |
| 8 | Cretaci superior | Suterranya 1 (Tremp, Pallars Jussà) | El jaciment ha proporcionat dents aïllades de dromeosàurids. |
| 3 | Cretaci superior | Blasi (Areny de Noguera, Ribagorça) | Conjunt de jaciments situats entorn d’Areny de Noguera. Les restes esquelètiques d’un d’aquests jaciments han permès descriure una espècie nova d’hadrosaure lambeosauri (Arenysaurus ardevoli). |
| 50 | Cretaci superior | Barranc del Randero (Bicorb, Canal de Navarrés) | Jaciment amb 3 icnites tridàctiles atribuïbles a teròpodes. |
| 44-45 | Cretaci superior | Xera (Xera, Plana d’Utiel-Requena) | S’hi han trobat restes òssies de l’ornitòpode Rhabdodon sp. i el titanosaure Lirainosaurus astibiae. |
| 48 | Cretaci superior | Dosaigües (Dosaigües, Foia de Bunyol) | Jaciment amb icnites de dinosaure, molt marcades però amb la morfologia mal definida. |
| 51 | Cretaci superior | La Solana i Loma Cortada (Tous, Ribera Alta) | El jaciment ha proporcionat maxil·lars i restes òssies d’hadrosaures. |
| 49 | Cretaci superior | Rambla de Tambuc (Millars, Canal de Navarrés) | S’hi han localitzat 210 icnites tridàctiles, de les quals 25 corresponen a rastres de teròpodes i ornitòpodes. |
| 39 | Cretaci inferior | Mas de la Parreta, Vega del Moll (Morella, Ports) | Unes 2.000 restes fòssils, entre les quals n’hi ha de l’anquilosaure Polacanthus, de titanosauriformes i de teròpodes, i algunes atribuïdes a Iguanodon. |
| 15 | Cretaci inferior | La Cabrua i pedrera de Rúbies (Vilanova de Meià, la Noguera) | Més de 130 espècies d’animals i plantes, algunes descrites per primer cop, com el dinosaure avià Nogueromisgonzalezi. Presència més antiga coneguda d’angiospermes i d’insectes socials com els tèrmits. Abundància d’isòpodes, d’aranyes i de larves i pupes d’insectes. |
| 38 | Cretaci inferior | ANA (Cinctorres, Ports) | Aquest jaciment ha lliurat més de 500 restes òssies, principalment d’Iguanodon, i alguns fragments de Baryonychinae. |
| 39 | Cretaci inferior | El Beltran o Teuleria Azuvi (Cinctorres, Ports) | El jaciment ha proporcionat restes òssies de diversos dinosaures. |
| 39 | Cretaci inferior | Sant Antoni de la Vespa (Morella, Ports) | S’hi han recuperat restes esquelètiques en connexió anatòmica de 3 sauròpodes. És un cas únic a la península Ibèrica. |
| 39 | Cretaci inferior | Mas d’Eroles (Morella, Ports) | S’hi han conservat restes òssies aïllades d’Iguanodon. |
| 39 | Cretaci inferior | Mas de Guimerà (Morella, Ports) | S’hi han conservat restes òssies aïllades d’Iguanodon. |
| 39 | Cretaci inferior | Teuleria Millàn (Morella, Ports) | Troballa de falanges i metatarsians d’ambdós peus que han estat atribuïts a Hypsilophodontidae. |
| 39 | Cretaci inferior | Barranc de Vallivana (Morella, Ports) | Jaciment d’origen lacustre amb 5 icnites tridàctiles, atribuïdes a teròpodes, descobertes en calcàries d’origen lacustre. |
| 4 | Cretaci inferior | Mas d’Arsís (Pena-roja, Matarranya) | S’hi han recuperat un centenar de restes òssies d’un mateix animal, amb una cua de tres metres pràcticament sencera i en connexió anatòmica. El seu estudi ha permès descriure una nova espècie de sauròpode: Tasiavinsaurus sanzi. |
| 42 | Juràssic superior | Cerrito del Olmo (Ares dels Oms, Serrans) | Conserva restes òssies d’estegosaure de l’espècie Dacentrurus armatus. |
| 43 | Juràssic superior | Corcolilla (Alpont, Serrans) | S’hi observen icnites tridàctiles atribuïdes a teròpodes i ornitòpodes. |
| 42 | Juràssic superior | La Canyada (Losilla, Ares dels Oms, Serrans) | S’hi han localitzat una trentena de restes òssies que van permetre descriure un nou gènere i espècie de sauròpode: Losillasaurus giganteus. |
| 20 | Triàsic mitjà | Pedrera d’Alcover (Alcover/Mont-ral, Alt Camp) | Un dels millors jaciments del món de Triàsic mitjà. Impressions de les parts esquelètiques i els teixits tous de peixos (37 espècies diferents), rèptils, artròpodes i altres Invertebrats. |
| 18 | Triàsic mitjà | La Móra (Tagamanent, Vallès Oriental) | És el jaciment més important de la Península, amb centenars de restes òssies d’amfibis de l’ordre dels temnospòndils. La seva Importància rau en l’escassetat de fòssils de vertebrats d’aquesta època conservats a la península Ibèrica i al sud d’Europa. |
| 18 | Triàsic mitjà | El Corral d’en Perera (Tagamanent, Vallès Oriental) | Jaciment d’icnites. |
| 36 | Triàsic mitjà | Serra de Tramuntana (Deià, Mallorca) | Jaciment d’icnites. |
| 41 | Triàsic mitjà | Begls (Begís, Alt Palància) | Jaciment d’icnites. |
| 10 | Permià superior | Palanca de Noves (Ribera d’Urgellet, Alt Urgell) | Jaciment d’icnites del Permià superior i del Triàsic mitjà amb empremtes de rèptils o amfibis. |
| 32 | Permià superior | Cala Pilar (Ciutadella, Menorca) | S’hi han trobat les restes òssies fòssils més antigues dels Països Catalans, corresponents a tetràpodes (rèptils o amfibis). |