Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
Cres
Illa
Illa de l’Adriàtica, a la república de Croàcia.
És al sud-est de la península d’Ístria, i té forma allargada A l’interior de l’illa hi ha el llac Vransko, a 68 metres sota el nivell de la mar Els recursos econòmics són l’agricultura vi, oli, fruita i la ramaderia d’ovins Els nuclis de població són Cres, al nord, i Osor, al sud
Thar
Desert
Desert de l’Índia i el Pakistan, situat entre el baix Indus i la serralada d’Arāvalli Parvata.
És una vasta plana de 250 000 km 2 , amb zones rocalloses i arenoses El clima tòrrid i les escasses pluges hi dificulten la vida És cobert de matolls espinosos i bosc clar d’acàcies L’escassa població es dedica a la ramaderia nòmada d’ovins, cabres i camells, utilitzats per al transport, i a conreus precaris de mill i blat
Velai
País d’Occitània, que correspon aproximadament al departament francès d’Alt Loira.
És una zona d’altiplans basàltics i granítics on abunden les pastures i per on s’obren pas les altes valls del Loira i de l’Alier Hom hi conrea cereals i fruiters i hi és important la ramaderia d’ovins, però l’activitat típica de la comarca són les puntes El centre i principal nucli urbà és Lo-Puèi
Galloway
Regió
Regió del SW d’Escòcia, Gran Bretanya, a l’W del riu Nith.
El terreny és format per esquists i gresos del Silurià-Ordovicià, afectats per l’erosió glacial quaternària Sota la influència dels vents atlàntics, els hiverns són temperats i els estius frescs les precipitacions són molt abundants més de 1 500 mm anuals La vegetació és de landa La ramaderia d’ovins és l’activitat econòmica més destacada Els principals nuclis urbans són Wigtown, Kirkcudbright, Drumfis i Stranraer Durant l’alta edat mitjana constituí un regne, que s’uní a Escòcia el 1160
Huancayo
Ciutat
Capital del departament de Junín, Perú.
Situada a la Cordillera Central, a 3 258 m d’altitud, en una fèrtil conca regada pel riu Mantaro, és productora de cereals, farratge i fruiters i té explotacions ramaderes de vaques i ovins És el principal centre comercial dels Andes centrals, connectat amb Lima i altres ciutats peruanes per ferrocarril i carretera Té un típic mercat d’artesania indígena i indústria cervesera, farinera de derivats de la llet, adoberia i sabons És seu de la Universitat Nacional del Perú Central 1962 i és centre turístic Hi passa la carretera Panamericana
Egea Meridional
Divisió administrativa
Regió de Grècia integrada per les illes Cíclades i del Dodecanès, que formen, respectivament, dos nomoi
.
La capital és Hermoúpolis 13 877 h 1981 Fins el 1987 formà una única regió administrativa illes de l’Egea, amb l'Egea Septentrional , de semblants característiques geogràfiques illes resultants d’una àrea d’enfonsament de materials calcaris i cristallins, litoral molt retallat, i freqüents erupcions volcàniques i terratrèmols La població, de baixa densitat 50 h / km 2 el 1991 es dedica com més va més al turisme en detriment de les activitats econòmiques tradicionals com són l’agricultura vinya, olivera, tabac, fruiters, la ramaderia ovins i la sericicultura Hi ha artesania…
Gia
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al SW de la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, des del riu, límit E del terme, fins a la serra de Gia (2.512 m), alineació de direcció N-S que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira.
La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor
la Gal·lura
Divisió administrativa
Regió del N de Sardenya, Itàlia, àmpliament oberta a la mar, amb costes molt articulades.
El territori és constituït per una massa granítica que s’alça cap al S i culmina al Limbara No gaire fèrtil, produeix suro, raïm i, als llocs regats, productes hortícoles i arbres fruiters Hi és tradicional l’economia ramadera ovins i bovins La capital és Tempio Pausania , però el nucli més important és Òlbia Fou el centre del jutjat de Gallura un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya des del s XI, i durant l’època catalana formà part del cap de Càller , dit també cap de Càller i Gallura El seu parlar té molts elements de transició cap als parlars italians de Còrsega
encefalopatia espongiforme transmissible
Medicina
Nom genèric que designa diverses malalties degeneratives del sistema nerviós central, que afecten animals i humans i són causades per un prió
.
Reben aquest nom perquè el cervell adopta un aspecte semblant a una esponja En l’home, les EET comprenen la malaltia de Creutzfeldt-Jacob , la síndrome de Gerstsman-Straüssler-Scheinker GSS, l’insomni familiar fatal IFF i el kuru En els animals, pertany a aquesta categoria el scrapie dels ovins, l’encefalopatia transmissible del visó, l' encefalopatia espongiforme bovina EEB i altres que afecten felins, muls i cérvols Cursen amb afeccions neurodegeneratives i demències, conseqüència de la pèrdua de neurones, canvis en altres cèllules del teixit nerviós i l’aparició d’estructures…
Tarerac
Tarerac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, que comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent, per l’esquerra, de la Tet, a la qual aflueix davant Vinçà.
Hi ha alguns claps de bosc la superfície agrícola és de 156 ha, amb total predomini de la vinya 144 ha 141 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior Hi ha també 4 ha d’arbres fruiters, 2 d’hortalisses, 2 de cereals i 2 ha de pastura i farratge La ramaderia, 180 caps d’ovins, complementa l’agricultura El poble 52 h agl 1982 526 m alt, és situat al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda L’església parroquial Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950