Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
òxid de ferro (III)
Química
Tecnologia
Sesquiòxid molt abundant a la natura (el rovell n’és un hidrat).
Hom l’obté per calcinació del sulfat ferrós, i aleshores és utilitzat, amb diferents noms colcòtar, vermell d’Anglaterra o vermell de Venècia , per a polir el vidre o les armes l’hidròxid corresponent és un precipitat vermellós
òxid d’argent
Química
Òxid format per l’argent.
L’òxid argentós o òxid d’argent Ag 2 O, de color bru fosc, és obtingut tractant solucions de sals d’argent amb hidròxids alcalins Fortament bàsic, es descompon al voltant de 300 C i és molt poc soluble en aigua, però soluble en amoníac És emprat com a catalitzador i en la indústria del vidre Les seves solucions amoniacals deposen lentament una substància explosiva dita argent fulminant L’òxid argèntic AgO, dit també peròxid o subòxid d’argent i escrit aleshores Ag 2 O 2 , forma pólvores gris fosc, que hom obté tractan solucions de sals d’argent amb peroxidisulfats en medi alcalí Insoluble en…
òxid de cobalt
Química
Tecnologia
Cadascun dels composts binaris que forma el cobalt amb l’oxigen.
Hom prepara l’òxid de cobaltII, CoO, per deshidratació de l’hidròxid o per dissociació del carbonat en recipient tancat Són pólvores grises cristallines que es fonen a 1 900°C sense dissociar-se De color blau, a vegades matisat de verd, en solució sòlida amb uns altres òxids bàsics pot donar uns altres colors verd de Rinmann CoO + ZnO, rosa de cobalt CoO + MgO L’òxid cobaltós-cobàltic salí, Co 3 O 4 , és el que hom obté industrialment conté gairebé sempre una proporció indefinida d’òxid de cobaltII i és fàcilment atacat pels àcids, amb obtenció de la sal cobaltosa corresponent També és…
òxid de mesitil
Química
Cetona insaturada que hom obté per destil·lació de la diacetona alcohol amb traces de iode.
Stross ha demostrat que l’òxid de mesitil així obtingut conté també òxid d’isomesitil, CH 2 = CCH 3 2 CH 2 COCH 3 És un líquid amb olor de mel que bull a 130°C, i és emprat com a dissolvent
òxid de magnesi
Química
Pólvores blanques molt lleugeres i inodores, obtingudes com a resultat de la combustió del magnesi o per calcinació del seu hidròxid o carbonat.
L’òxid de magnesi es combina amb l’aigua i produeix hidròxid Es fon a 2880°C, per la qual cosa és emprat com a material refractari també és emprat en medicina, com a antiàcid i laxant La seva forma natural és la períclasi
òxid de bismut
Química
Triòxid de bismut que es troba a la natura com a mineral anomenat bismita i que és preparat per descomposició tèrmica del carbonat o del nitrat de bismut.
És un sòlid groc, cristallí, pesant, soluble en àcid diluït És consumit en l’obtenció de derivats medicamentosos, per acolorir esmalts i en substitució de l’òxid de plom en vidres refringents 6 subcarbonat de bismut Carbonat bàsic de bismut La seva composició varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo ordinàriament respon a la fórmula BiO 2 CO 3 + 1 / 2 H 2 0 Pólvores blanques amorfes, insolubles en aigua i en alcohol És usat com a astringent, antiàcid i absorbent, quasi sempre en forma de suspensió aquosa anomenada llet o lletada de bismut, i la seva opacitat és aprofitada per a l’…
metall-òxid-semiconductor
Electrònica i informàtica
Qualsevol dels dispositius d’estat sòlid constituïts per transistors d’efecte de camp.
La tecnologia MOS és la base de la majoria dels circuits emprats en memòries digitals i en microprocessadors L’avantatge més important dels circuits MOS respecte als circuits bipolars, quant a integració a gran escala, és que amb tecnologia MOS hom pot integrar més transistors i més funcions en un sol xip, perquè un transistor MOS individual ocupa menys superfície i no conté tants defectes per unitat d’àrea, atès el procés de fabricació amb menys passos d’altra banda, els circuits dinàmics, que requereixen menys transistors per a realitzar…
òxid de nitrògen
Ecologia
Nom comú que reben els compostos de nitrogen amb oxigen.
Principalment són el monòxid de nitrogen NO i el diòxid de nitrogen NO 2 Els òxids de nitrogen formen part dels gasos d’efecte hivernacle per la seva acció sobre l’escalfament de la Terra Es generen en els processos de combustió, sobretot a temperatures altes
òxid de bari
Química
Substància blanca o grogosa que és obtinguda quan hom calcina el nitrat o el carbonat bàric.
Conegut també amb el nom de barita És metzinós i provoca irritació a la pell Hom l’empra com a agent deshidratant en la indústria, i com a additiu en olis lubrificants
òxid de calci
Química
Sòlid cristal·lí, generalment presentat en forma de pólvores blanques amorfes, obtingudes amb el nom de calç, poc soluble en aigua, tot i donar l’hidròxid amb despresa de calor.
Es fon a 2 570°C