Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
micròpter | micròptera
Zoologia
Dit de l’animal que té les ales molt reduïdes i no funcionals.
Es dóna en alguns ocells i en certs insectes A vegades és una característica exclusiva de les femelles, com s’escau en algunes papallones de la família dels geomètrids
Mariana d’Ibarra i Montís
Entomologia
Entomòloga, especialitzada en macrolepidòpters.
Reuní més de 20 000 papallones que, d’ençà del 1966, són a l’American Museum of Natural History de Nova York Membre honorària de la Societat Catalana de Lepidopterologia des del 1978, publicà nombrosos treballs de la seva especialitat
xantopterina
Química
Compost del grup de les pteridines.
És un sòlid cristallí groc, soluble en les bases i insoluble en l’aigua, que es fon a 410°C amb descomposició Ocorre en la natura com a constituent del pigment groc del fetge i de l’orina, i de les ales de moltes papallones
heteroneures
Entomologia
Grup d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzat per tenir les ales anteriors diferents de les posteriors en dimensions, forma i, sobretot, en nervadura.
Correspon a les papallones típiques les ales anteriors solen ésser més llargues i estretes i s’acoblen amb les posteriors mitjançant el fre aquest és el patró alar més evolucionat, i és present a la gran majoria dels lepidòpters tret dels homoneures Hom els anomena també anisoneures
Societat Catalana de Lepidopterologia
Entitat fundada l’any 1978 a partir de la Comissió de Lepidopterologia a la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual és ara entitat adherida.
N'han estat presidents Lluís Domènech i Joaquim Vilarrúbia Actualment 1987 ultrapassa els 160 membres i realitza sessions científiques mensuals Ha publicat vuit volums de Treballs , 60 butlletins, cinc volums d' Entomologia ICHN-SCL i un de Memòries La vida de les papallones 1986, una extensa iniciació a la biologia dels lepidòpters
alucita
Fitopatologia
Entomologia
Petita papallona del grup de les arnes de la família dels gelèquids, amb les ales de color gris o groc i les antenes rogenques, molt perjudicial per als cereals.
La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà
drepànids
Entomologia
Família de macrolepidòpters que aplega dues subfamílies clarament diferenciades: els drepanins, d’aspecte de geomètrid, i els tiatirins, d’aspecte de noctúid.
En sentit estricte els drepànids són papallones petites, d’aparença fràgil, habitualment nocturnes Tenen l’àpex en forma de falç Les erugues es caracteritzen per un últim parell de potes falses i tenir, per tant, un extrem caudal punxegut i enlairat Als Països Catalans viuen vuit espècies de drepanins i nou de tiatirins
papiliònids
papallona rei
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada per llurs grans dimensions i els colors llampants.
Són molt cercats pels colleccionistes Les erugues posseeixen l'osmeteri De les 700 espècies que integren la família, a Europa en viuen una dotzena, la meitat de les quals són també presents a la península Ibèrica i als Països Catalans Entre les espècies més conegudes destaquen les papallones zebrades, els parnasos i la papallona rei o macaó
Marisol González Felip
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Entre d’altres, ha publicat els poemaris Les hores breus 1988, Afegiràs abril 1993, Mar d’heura 1995, Papallones de dilluns 1996 i Paraula de retorn tria personal 1988-2000 2002 també el recull de contes infantils Contes d’aigua i rima amb un raget de llima 1995 És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
pièrids
papallona llimonera
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada pels colors dominants blanc i groc amb taques negres.
Són ropalòcers papallones diürnes de vol lent i marcat dimorfisme sexual Les erugues s’alimenten preferentment de crucíferes, per les quals poden constituir plagues agrícoles, com s’escau amb el cuc o papallona de la col Pieris brassicae La família consta d’unes 1600 espècies, de les quals 45 viuen a Europa i 21 als Països Catalans, on són conegudes amb els noms de blanquetes i groguetes