Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
Conferència de Brinhòlas
Conferència de Brinhòlas Alfons el Liberal arriba a un principi d’acord de pau amb França i el papat a canvi d’abandonar el seu germà Jaume I de Sicília
Liutprand
Història
Rei longobard (712-744).
Fill i successor d’Ausprand, intentà d’expandir el seu regne i, així, lluità contra l’exarcat de Ravenna 726-743, el papat 739 i els ducs de Spoleto i Benavent 743
El tractat d’Anagni
El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred I de Sicília…
Hug IV de Xipre
Història
Rei de Xipre i de Jerusalem (1324-58).
Fill del conestable Guiu de Xipre, succeí el seu oncle Enric II Aconseguí de restablir l’autoritat reial sobre els barons feudals El 1343 impulsà l’aliança amb el papat, Venècia i els cavallers de Rodes, i prengué Esmirna als turcs
Benet III
Cristianisme
Papa (855-858).
Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques
Frederic II
Història
Emperador romanogermànic (1197-1250) coronat a Roma el 1220.
Duc de Suàbia 1212-16, rei de Romans 1196-1220, rei de Sicília i de Nàpols Frederic I 1198-1250, rei de Germània 1212-50 i rei de Jerusalem 1225-40 Succeí el seu pare, Enric VI, sota la tutela de la seva mare, la reina Constança de Sicília morta el 1198, i després, del papa Innocenci III, que el féu educar a Sicília Es casà amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó, i, morta aquesta, amb Violant de Brienne, filla del rei de Jerusalem, i amb Elisabet d’Anglaterra S'enfrontà a la Lliga Llombarda 1126 i fou excomunicat pel papa Gregori IX 1227 això no obstant, organitzà una…
Gregori XII
Cristianisme
Nom que adoptà Angelo Correr en esdevenir papa (1406-15).
Fou patriarca titular de Constantinoble i cardenal prevere de Sant Marc 1405 Fou elegit papa de Roma, enfront del d’Avinyó, Benet XIII Ambdós foren deposats pel concili de Pisa 1409, on l’antipapa Alexandre V obtingué el reconeixement general Continuà com a papa fins al concili de Constança, on renuncià al papat
Pietro Paolo Vergerio
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic venecià.
Després d’uns quants anys de serveis a l’Església catòlica, com a nunci a Alemanya i bisbe de Modrus i de Capodístria, s’oposà al papat i manifestà fortes simpaties envers la reforma luterana Acusat d’heretge, s’exilià un quant temps a Suïssa És autor de molts opuscles de propaganda i de polèmica
Abó de Fleury
Cristianisme
Abat del monestir de Fleury (Saint-Benoit-sur-Loire) (980-1004).
Ajudà la reforma de Cluny cluniacenc , defensà l’autoritat papal i ensems la llibertat dels monestirs Morí en intentar d’apaivagar una revolta ocasionada per la reforma del convent de La Reula La seva correspondència és una valuosa font per a l’estudi de les relacions entre França i el papat durant el regnat de Robert el Piadós
Marsili de Pàdua
Història
Literatura italiana
Política
Cristianisme
Teòleg i escriptor polític italià.
Adversari de la pretesa supremacia del papat, escriví, juntament amb Joan de Jandum, el cèlebre tractat Defensor pacis , dedicat a Lluís de Baviera i prohibit el 1327, on atribueix al poble l’origen del poder civil i del poder eclesiàstic i subordina l’Església a l’estat El seu pensament ha estat precursor del modern estat laic