Resultats de la cerca

Atesa la natura i la forma de propagació d’aquests paràsits, són més freqüents les malalties que cal prevenir que no les que admeten lluita curativa Els anticriptogàmics, emprats en tractaments curatius, destrueixen el paràsit extern de les plantes els emprats en tractaments preventius impossibiliten la germinació de les espores dels fongs i d’altres paràsits interns Entre els productes de més alt valor anticriptogàmic hi ha el sofre i el coure i els fungicides sintètics

Són sapròfits, paràsits o patògens d’animals, i d’algunes plantes Poden ésser cultivats en medis acellulars el desenvolupament dels paràsits és normalment extracellular No és coneguda amb exactitud la modalitat de reproducció que segueixen, per bé que hom suposa que sofreixen gemmacions i fragmentacions El gènere més important d’aquesta classe és el micoplasma, per bé que la classe inclou també Acholeplasma , que es desenvolupa bé en absència de colesterol, i Thermoplasma , que presenta l’òptim de creixement a 55°C de temperatura i a 2,0 de pH

Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en…

Pot ésser causada per microorganismes patògens o paràsits o per organismes vegetals, però sobretot per organismes animals, invertebrats majoritàriament, especialment àcars i insectes Entre les mesures existents per a combatre les plagues hom compta la introducció de mascles estèrils, que controlen o aturen la reproducció de l’espècie que constitueix la plaga l’administració d’hormones juvenils que impedeixen la metamorfosi i, per tant, la reproducció l’aplicació de feromones que atreuen els mascles a un parany la introducció d’espècies resistents a plaga la promoció de depredadors i de…

Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la…

Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines…

La tripanosomiasi americana o malaltia de Chagas és una parasitosi provocada pel protozou Trypanosoma cruzi , que es transmet a través de diverses menes d’insectes que habiten en regions tropicals o subtropicals d’Amèrica i que evoluciona, en les fases avançades, amb importants lesions a l’esòfag, el cor i el budell gros L’agent etiològic, el Trypanosoma cruzi , és un protozou que desenvolupa una part del cicle vital en els humans o en altres animals i una altra part dins l’aparell digestiu de diverses espècies d’insectes d’aspecte similar als escarabats voladors, de la subfamília Triatominae…

En l’home, les larves emigren des del duodè cap a diversos òrgans pulmons, tub digestiu, ganglis limfàtics, cervell, teixit subcutani i tracte genitourinari Produeixen símptomes variables que depenen de les estructures afectades