Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
anticriptogàmic
Fitopatologia
Substància química aplicada en el tractament de les malalties de les plantes produïdes per criptògames paràsites (generalment, fongs) i per bacteris.
Atesa la natura i la forma de propagació d’aquests paràsits, són més freqüents les malalties que cal prevenir que no les que admeten lluita curativa Els anticriptogàmics, emprats en tractaments curatius, destrueixen el paràsit extern de les plantes els emprats en tractaments preventius impossibiliten la germinació de les espores dels fongs i d’altres paràsits interns Entre els productes de més alt valor anticriptogàmic hi ha el sofre i el coure i els fungicides sintètics
antiparasitari | antiparasitària
mol·licuts
Biologia
Classe de la divisió esquizòfits, constituïda per microorganismes diminuts i desproveïts de paret cel·lular.
Són sapròfits, paràsits o patògens d’animals, i d’algunes plantes Poden ésser cultivats en medis acellulars el desenvolupament dels paràsits és normalment extracellular No és coneguda amb exactitud la modalitat de reproducció que segueixen, per bé que hom suposa que sofreixen gemmacions i fragmentacions El gènere més important d’aquesta classe és el micoplasma, per bé que la classe inclou també Acholeplasma , que es desenvolupa bé en absència de colesterol, i Thermoplasma , que presenta l’òptim de creixement a 55°C de temperatura i a 2,0 de pH
puça

Puça comuna
Katja ZSM (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions (fins a 6 mm), cos comprimit, sense ales, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar.
Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en…
plaga
Agronomia
Fitopatologia
Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.
Pot ésser causada per microorganismes patògens o paràsits o per organismes vegetals, però sobretot per organismes animals, invertebrats majoritàriament, especialment àcars i insectes Entre les mesures existents per a combatre les plagues hom compta la introducció de mascles estèrils, que controlen o aturen la reproducció de l’espècie que constitueix la plaga l’administració d’hormones juvenils que impedeixen la metamorfosi i, per tant, la reproducció l’aplicació de feromones que atreuen els mascles a un parany la introducció d’espècies resistents a plaga la promoció de…
Paràsit cuaample
Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la…
Paràsit cuapunxegut
Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la…
Tripanosomiasi americana o malaltia de Chagas
Patologia humana
La tripanosomiasi americana o malaltia de Chagas és una parasitosi provocada pel protozou Trypanosoma cruzi , que es transmet a través de diverses menes d’insectes que habiten en regions tropicals o subtropicals d’Amèrica i que evoluciona, en les fases avançades, amb importants lesions a l’esòfag, el cor i el budell gros L’agent etiològic, el Trypanosoma cruzi , és un protozou que desenvolupa una part del cicle vital en els humans o en altres animals i una altra part dins l’aparell digestiu de diverses espècies d’insectes d’aspecte similar als escarabats voladors, de la subfamília Triatominae…
paragonimiasi
Patologia humana
Infestació per paràsits del gènere Paragonimus
.
En l’home, les larves emigren des del duodè cap a diversos òrgans pulmons, tub digestiu, ganglis limfàtics, cervell, teixit subcutani i tracte genitourinari Produeixen símptomes variables que depenen de les estructures afectades