Distribució dels paràsits cuaample (Stercorarius pomarinus) i cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) a la Catalunya peninsular i presència (ratllat) i abundància (nombre d’individus, en negre) de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits. Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits (números en blau; l’absència de número indica una sola observació). El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines (sobretot, la gavina vulgar) s’alimenten preferentment a terra, als camps de conreu.
Maber, original dels autors.
Habitant de les regions circumboreals, el paràsit cuaample es dispersa a l’hivern per àmplies zones dels oceans Atlàntic i Pacífic i una mica per l’Indic. Molt rar als Països Catalans, solament es coneix del litoral de Catalunya, i hi ha alguna vaga citació de la regió de Castelló i dels Columbrets. La major part de les observacions corresponen a adults de fase clara parasitant xatracs (vulgars i bec-llargs) i també gavians. De les 9 citacions corresponents a 3 anys, 4 són del maig (Cambrils, a unes 23 milles nàutiques de Blanes i a mig camí entre Barcelona i Menorca), 3 de l’agost (delta de l’Ebre) i 2 del final de desembre (entre Badalona i Vilassar de Mar).