Resultats de la cerca

Centrat a Milà i a Torí, partia d’una revaloració de la història i de la tradició, i presentava un gran parallelisme amb les formes de l’escola vienesa El Pavelló Italià de Brusselles 1958 i els mobles d’IGardella, LCaccia Dominioni i FAlbini són exemples d’aquest estil

Autor d’un Vers figurat , allegoria mística que envià al consistori de Tolosa, i d’un escondit extens, que presenta un cert parallelisme, purament fortuït, amb una composició de Petrarca Bibliografia Riquer, M de 1951-1952 “El escondit provenzal y su pervivencia en la lírica románica” BRABLB , XXIV

El processament parallel permet desgranar una tasca en diversos processos independents, i fer que cada processador executi un d’aquests processos S'aconsegueix així un guany considerable sobre el processament seqüencial, que exigeix realitzar un procés rere l’altre segurament perquè només es disposa d’un sol processador El processament parallel és la base del parallelisme

El terme fou introduït per SFreud Totem und Tabu , 1913 a partir de les interpretacions individualistes del totemisme Malgrat la diferència essencial entre el capteniment normal d’un “primitiu” enfront del tabú i l’anormal del neuròtic, hi ha un cert parallelisme, per tal com ambdós reaccionen davant el tabú situació o objecte prohibit, en el neuròtic amb un sentiment d’atracció i alhora de repulsió i de terror

Només es produeixen si les capes són, més o menys, de la mateixa consistència

El seu origen, en oposició amb el caràcter cortesà de la cantiga d’amor, és popular, i recorda el matriarcat latent en la vida rural gallega Hom les ha relacionades amb les kharjas mossàrabs, i la fórmula ha estat emprada a França chansons de femme i a Alemanya Frauenlieder, Wineleodes , però és en els cançoners medievals gallecs on assoleix la seva major riquesa i la matisació psicològica Formalment hi és bàsic el parallelisme o la repetició del mateix vers amb molt lleus modificacions es tracta potser d’una vella fórmula màgica o d’un recurs mnemotècnic característic de la lírica…

L’estudi de les figures que es poden traçar damunt una superfície esfèrica dóna lloc a la geometria esfèrica En són els elements fonamentals els punts i les circumferències màximes situades en plans que passen pel centre Figures importants són els triangles esfèrics , amb els quals hom pot fer càlculs per mitjà de la trigonometria esfèrica, que guarden un cert parallelisme amb els de la trigonometria plana La geometria esfèrica ha tingut un gran desenvolupament pel fet que la cosmografia estudia la posició dels astres com si fossin punts situats sobre una esfera de radi infinit i amb centre a…

Reuní, al voltant de Philippe Sollers i Julia Kristeva, un grup d’intellectuals com Jean Ricardou, Denis Roche, Marcelin Pleynet i altres, els quals, des de perspectives diferents lingüística, semiòtica, psicològica i marxista, s’interrogaren sobre els problemes de la creació literaria en el món actual, sobre la funció de l’intellectual i la possibilitat de trencar els motlles ideològics i lingüístics El seu parallelisme intencional amb el moment surrealista fou evident Proclamà la intenció de renovar l’home en el seu contacte amb el món, transformant, primerament, el seu llenguatge El…

En la seva forma extrema, el difusionisme pressuposa l’existència d’uns pocs centres difusors de cultura i s’oposa, per tant, a la idea del parallelisme cultural , que sosté que les diferents cultures haurien arribat a produir uns resultats semblants, bé que de forma independent El difusionisme es desenvolupà a principi de segle a Europa els seus defensors més destacats foren els anglesos GE Smith i WJ Perry i els alemanys W Schmidt i F Graebner, i als EUA C Wissler Conceptes relacionats amb el difusionisme són els d'àrea cultural i cercle cultural Actualment hom admet l’…