Resultats de la cerca
Es mostren 3143 resultats
Maria Aurèlia Capmany parla d’Un lloc entre els morts
Cinematografia
Pel·lícula del 1969, Documental, 55 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Los Films de Formentera Barcelona GUIÓ JJordà, JELahosa FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal SO Manel Ribes Sinopsi L’escriptora Maria Aurèlia Capmany, en presència del periodista Joan Enric Lahosa i del poeta Jaume Vidal i Alcover, parla sobre Geroni Campdepedrós i Jansana, un poeta català afrancesat que visqué entre el 1779 i el 1821 Però, finalment, el personatge es revela com el fruit de la imaginació de l’escriptora i protagonista d’una novella seva Producció JJordà temptejà la possibilitat d’adaptar al cinema la novella de Capmany Un lloc entre els…
Fundació de l’associació La Nostra Parla, amb els Països Catalans com a àmbit
Joves universitaris mallorquins collaboren en la fundació de l’associació La Nostra Parla, que tenia per àmbit els Països Catalans N’és primer president l’arquitecte i urbanista mallorquí Guillem Forteza
El bisbe Coloma parla al Sínode de Barcelona del control eclesiàstic de les escoles primàries
El bisbe Coloma parla al Sínode de Barcelona del control eclesiàstic de les escoles primàries
Frederic Soler representa amb molt d’èxit a Barcelona les seves gatades "en català del que ara es parla"
Frederic Soler representa amb molt d’èxit a Barcelona les seves gatades "en català del que ara es parla" Estrena de l’obra L’Esquella de la Torratxa
Institut Ramon Muntaner
Esport general
Fundació privada dels centres d’estudis de parla catalana.
Fou constituït al juliol del 2003 fruit d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana per donar suport als centres, instituts d’estudis i corals Des del 2006, els jocs i els esports tradicionals han estat un dels àmbits sobre els quals l’institut ha intervingut mitjançant l’organització d’un programa de sis jornades anuals, exposicions itinerants i publicacions La seva seu és a Móra la Nova
regió d’Oriola
Regió del País Valencià, de parla castellana.
Situada al SW, és formada per tres comarques discontínues, l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Segura, separades l’una de l’altra per dues comarques de parla catalana, les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó La regió ocupa 1 636,32 km 2 i ha duplicat la població durant el s XX de 108 927 h l’any 1900 ha passat a 253 853 el 1981 equivalents a 155 h/km 2 , densitat lleugerament superior a la mitjana del País Valencià, amb un creixement regular i sostingut Al Baix Segura, però, aquest creixement ha esdevingut lent a partir del 1950, en contrast amb el Vinalopó Mitjà, que atreu…
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com la més…
vocal
Fonètica i fonologia
Element fonològic bàsic en l’articulació de la parla.
S'oposa a sonant i a consonant , que d’alguna manera són interrupcions vocàliques Des de la més antiga tradició, les vocals han estat considerades sons purs amb veu pròpia i capaços de formar síllaba per ells mateixos Des del punt de vista fonològic, aquest és el tret que distingeix les vocals dels altres elements necessàriament o potencialment no sillàbics La distinció fonètica i experimental, en canvi, ha estat posada en entredit fins fa relativament poc temps, sobretot en constatar que algunes diferències són només quantitatives Així ocorre, per exemple, en comparar la sonoritat o el…
enunciat
Lingüística i sociolingüística
Segons l’Escola de Praga, expressió d’una reacció de qui parla o escriu enfront d’una realitat concreta o abstracta.
En la seva forma actualitza les possibilitats gramaticals de la llengua i, des del punt de vista de qui parla o escriu, és complet L’extensió de l’enunciat és variable pot ésser una sola frase o un escrit extens
argot
Lingüística i sociolingüística
Terme que designava originàriament la parla dels lladres professionals francesos, i que ha vingut a significar tota mena de parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua: és un argot, per exemple, tot vocabulari tècnic.
Entès així, el terme és forçosament vague, car de fet no hi ha maneres de parlar comunes a tots tothom parla de maneres diferents segons l’edat, el sexe, les formes de vida, etc En un tercer sentit, és usual de reservar el terme per a designar les formacions lèxiques o fraseològiques que es posen de moda, generalment en certs sectors de les poblacions urbanes Així, pertanyia a l’argot del 1930 el mot vampiressa en el sentit de “dona atractiva”, al del 1940 la locució quantitats industrials en el sentit de “molt”, i al del 1950 positiu en el sentit de “favorable” Aquests exemples manifesten…