Resultats de la cerca

Les alteracions de l’aparell càrdio-vascular poden generar manifestacions molt diverses Així, es poden presentar manifestacions subjectives, els anomenats símptomes , com ara dispnea, dolor precordial, claudicació intermitent o palpitacions O bé és poden produir alteracions objectives, els signes , d’entre les quals destaca l’edema i les modificacions de la coloració i la temperatura cutània, com cianosi, rubefacció, pallidesa i fredor cutània Aquestes manifestacions, que són només algunes de les que els trastorns càrdio-vasculars solen provocar, poden presentar una intensitat molt diferent…

Les malalties de la pell generen alteracions en els teixits cutanis que es poden manifestar amb diversos símptomes o signes Els símptomes, és a dir, les molèsties subjectives que percep la persona afectada, solen ésser escassos en les malalties cutànies L’únic símptoma que es presenta sovint és la coïssor La majoria de les malalties cutànies es manifesten sobretot amb signes, és a dir, alteracions de l’aspecte de la pell que hom pot apreciar objectivament Els signes bàsics generats per les alteracions dels teixits cutanis són les anomenades lesions elementals,…

estats patològics com sinusitis, bronquitis, etc cacòsmia subjectiva

És formada al fetge i destruïda, llevat de casos patològics, a la perifèria de l’organisme

L’expectoració evita l’acumulació de productes patològics als alvèols pulmonars i a les vies respiratòries, i ajuda a netejar-los

Es produeix en formar-se les esclereides i també en certs processos patològics, a conseqüència de deficiències hídriques o de lesions mecàniques

Alguns processos patològics poden afectar directament els òrgans o les cèllules formadors d’alguna proteïna i donar lloc a una disproteïnèmia primària o específica , com, per exemple, la malignitat de les cèllules formadores de les globulines gamma això s’esdevé en els plasmocitomes i en la macroglobulinèmia de Waldenström En alguns casos aquestes afeccions són congènites, hereditàries o no, i es tradueixen per una manca total, o gairebé, de la proteïna corresponent La hipogammaglobulinèmia o l’agammaglobulinèmia congènita i l’afibrinogenèmia congènita en són exemples Els…

Hom l’emprava per a diagnosticar certs estats patològics del fetge que ocasionaven un augment en les gammaglobulines Les més importants eren la reacció de l’or colloidal, la del timol, la de Takata-Ara, etc

Hom la classifica en allodromia vectorial , provocada per l’addició de vectors patològics, mitjana dels vectors normals que es troba en l’infart de miocardi, i en allodromia de conducció , que mena a un endegament anormal del procés d’excitació

A l’electromiograma apareixen salves perllongades de potencials d’unitats motores descarregant a una freqüència alterada La patogènia és autoimmune per producció d’anticossos patològics i els tumors que poden provocar amb més freqüència són el timoma i el càncer pulmonar de cèllula petita