Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
agent de duanes
Economia
Dret mercantil
Intermediari entre l’administració de duanes i els particulars; intervé en les operacions de despatx de les mercaderies, sigui com a representant autoritzat dels consignataris, sigui com a receptor d’aquestes.
Segons la legislació espanyola, els agents de duanes són sotmesos a la jurisdicció del ministeri de finances i considerats, a alguns efectes penals relacionats amb el contraban, com a funcionaris públics Estan organitzats collectivament en els collegis oficials d’agents i comissionistes de duanes
Un alt càrrec de l’ONU critica la causa de l’1 d’octubre
El relator de minories de l'ONU, Fernand de Varennes, afirma a Madrid que "la dissidència política no violenta no hauria de comportar càrrecs penals" en referència a la causa de l’u d’octubre, com ho han fet anteriorment altres representants de l’organització
apologia del delicte
Dret penal
Apologia de fets il·lícits o dels culpables d’aquests, considerada per la doctrina com una forma atenuada d’ inducció
i, per això, sancionada, sovint, per les legislacions.
L’apologia només serà delictiva com a forma de provocació i també si, pel seu caràcter i les circumstàncies, constitueix una incitació directa a cometre un delicte En les lleis penals espanyoles l’apologia del terrorisme i dels terroristes té la consideració de delicte autònom, específicament tipificat i penalitzat
clàusula comminatòria
Dret
Fórmula que tendeix a estamordir els contraventors dels documents públics o privats.
Pot ésser espiritual o material les clàusules espirituals, anomenades també imprecacions o anatemes , tenen un origen eclesiàstic i foren molt usades fins al s XII els materials o clàusules penals clàusula penal són d’origen romà, fixen unes penes corporals o pecunàries i han perdurat fins als nostres dies
falta
Dret penal
Acció o omissió voluntària penada per la llei amb una sanció lleu.
En la majoria de legislacions penals la falta és recollida, bé que amb diferents denominacions, amb caràcter de delicte menor S'estructura semblantment al delicte i només se'n diferencia en la menor gravetat dels interessos lesionats La condemna per falta mai no és tinguda en compte com a antecedent penal
arrest major
Dret
Dret penal
Pena de reclusió, aplicable per la comissió de determinats delictes, que pot durar d’un mes i un dia a sis mesos.
La seva aplicació comporta certes penes accessòries i prescriu al cap de cinc anys El reu d’arrest pot beneficiar-se de la codemna condicional i, un cop aconseguida aquesta remissió o complerta la condemna, pot obtenir la rehabilitació i la cancellació dels antecedents penals al cap de dos anys
lapidació
Història del dret
Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.
Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri
dret constitucional
Política
Dret
Dret constitucional
Conjunt de normes que constitueixen l’estat i en regulen els trets fonamentals.
En delimiten els elements constitutius població, territori i poder públic estatal i regulen l’organització i funcionament dels òrgans superiors forma de govern, les relacions generals excloses les penals, laborals i financeres i tributàries entre aquests òrgans i els ciutadans forma d’estat i la distribució territorial del poder estructura territorial de l’estat
domicili
Dret
Lloc de residència habitual d’una persona o entitat per al compliment de les seves obligacions i per a l’exercici dels seus drets i, en general, per a la seva localització jurídica.
El domicili és generalment voluntari, o sigui, és establert per la persona segons la seva voluntat és legal quan és determinat per la llei dona casada, menor, etc La inviolabilitat del domicili constitueix un dret i una garantia de la persona Els codis penals de la majoria d’estats han establert figures delictuoses encaminades a protegir aquest dret
Joaquim Sagnier i Villavecchia
Història
Militar
Història del dret
Jurista i militar.
Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals