Resultats de la cerca

De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional També es dedicà a la pintura Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català amb obres com L’amor infinit 1935, Barraques de Montjuïc 1936 i Els desheretats estr 1938 Són obres bàsicament de temàtica social Al mateix temps publicà llibres de poesia de línia popularista i amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan El moliner invisible 1936, Poemes de raval i altres poemes 1938, Festeig 1938, L’íntim recés 1947, amb peu d’impremta del 1937, Les ales dels àngels 1948 i L’enyor perdurable…

Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona 1984, exercí com a professor en instituts i a la Universitat de les Illes Balears Fou collaborador habitual del Diario de Mallorca i, durant un quant temps, al suplement cultural de l’ Avui , i també collaborà a El Pais i al Diari de Barcelona El 1986 publicà un recull de narracions titulat Parfait amour  a partir d’una obra anterior, Scala averni 1985, amb el qual es donà a conèixer dins el món literari Posteriorment escriví les novelles El rei de la casa 1988, La vida perdurable 1992 i la sàtira de la política…

Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa  i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions Impressions i estudis…

El terme deriva del mot medieval francès roman , produït al s XII i que expressava primer simple versió a la llengua romanç de relats novellescs llatins, i tot seguit, els d’una literatura original en vulgar que desenrotllava, en vers —fonamentalment octosíllabs apariats— i, a partir del s XIII, en prosa, diverses matèries novellesques, molt especialment la bretona o artúrica, pròpia de l’anomenat roman courtois i elevada a una gran dignitat artística per Chrétien de Troyes i els seus seguidors, la qual fou compendiada en el cicle de Tristany i el corpus Lancelot-Graal i que generà els…

Començà dedicant-se al dibuix i, aviat, al periodisme Defensà els nacionalismes bòer i irlandès Polemista agut, amb una dialèctica feta de paradoxes i d’humor, una imatgeria brillant i una sòlida base filosòfica Crític literari Browning 1903, Dickens 1906 Amb Heretics 1905 inicià les obres de pensament, de tendència catòlica, sobretot en Ortodoxy 1908, The Everlasting Man ‘L’home perdurable’, 1925 i St Thomas Aquinas 1933 Fou batejat el 1922 Escriví obres històriques i sociològiques de sentit demòcrata i anticapitalista, amb un cert medievalisme sovint influït per Hilaire Belloc…

Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica Començà força tard a escriure i a publicar Rebé la influència poètica de Josep M López-Picó i de Carles Riba El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit 1927, al qual seguí A mig aire canta l’alosa 1947 Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi Vingueren després El seguici del temps 1948, Poemes taciturns 1948, Ballet 1949, El somrís de Barcelona 1951, Més enllà dels sentits 1953 —amb el…

Llicenciada en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, es graduà en mim i pantomima a l’Institut del Teatre de Barcelona, d’on posteriorment ha estat professora d’interpretació S’inicià professionalment el 1975 i els anys 1985-87 amplià, becada, estudis a Nova York En 2010-17 fou directora artística del Teatre Akadèmia, molts muntatges del qual també protagonitzà o bé hi interpretà papers destacats El 2018 creà la companyia Dau al Sec, de la qual és directora Entre els títols del seu repertori teatral, part del qual també ha produït, es destaquen Revolta de bruixes , de…

Amb Èsquil i Sòfocles, del qual fou contemporani i competidor, és considerat un dels tres grans poetes tràgics de l’era clàssica Eurípides participà activament en la renovació dels gèneres i les tècniques musicals que tingué lloc a la Grècia del segle V aC i que formava part de l’evolució general de totes les arts, bé que en el cas de la música anava molt lligada a la poesia i a les arts escèniques És lògic, doncs, que Eurípides difongués el nou estil a través de les seves tragèdies En els textos de les divuit obres conservades, sobre un total d’unes vuitanta, les referències musicals són…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973   Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc" , d’Amadeu Fabregat 1974 Els cucs de seda , de Joan Francesc Mira 1975 Matèria de Bretanya , de Carmelina Sánchez-Cutillas 1976 Ramona Rosbif , d’Isa Tròlec JB Mengual i Llull 1977 Rondalla del retorn , de Josep Piera 1978 desert 1979 Crim de Germania , de Josep Lozano 1980 Honorable Mister R , d’Ignasi Riera 1981 Àmbit perdurable , de Rafael Ventura i Melià 1982 Ducat d’ombres , de Joan M Monjo 1983 Calidoscòpic , de Celm Claver 1984  Mamilla,…

Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a la cobla de Figueres, i cap…