Resultats de la cerca

" Oriundus ville de Res, Regni Alemanie, archiepiscopatus Colonie, magister organorum civitatis Valentiae " Aquestes són les úniques indicacions del seu origen que han transmès els documents dels seus orgues Entre els més importants, bastí els de Santa Clara 1448-49, Santa Creu 1449-50, Sant Domènec 1450, de la catedral 1460-1468, Santa Caterina 1469 i Sant Joan del Mercat 1470, tots ells a València També treballà a Xàtiva, Alzira, Moya Conca i Gandia Sobresurt espectacularment el de la seu valenciana amb els seus cinc teclats, la cadireta, l’orgue de dalt, el tub major de vint-i-sis pams i…

Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358 Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català

Establert a Lleida almenys des del 1180 El 1193 fou nomenat pel bisbe Gombau de Camporrells mestre de l’obra de la seu lleidatana, installada llavors a l’antiga mesquita, i coneguda més tard per Santa Maria l’Antiga Hi feu diverses obres Inspirant-se en l’escola romànica tolosana, projectà l’actual catedral vella Les obres començaren el 1203 i foren prosseguides per ell mateix almenys fins el 1221, any en què consta ja difunt Aquell any el capítol feia tractes, una compravenda amb Berenguer de Coma , que sembla ésser un nebot de l’anterior, sobre un alberg o obrador que havia pertangut a…

Ocupada la ciutat per l’exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506 el seu cap fou tramès a Saragossa com a escarment És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l’Ebre

Defensà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, els interessos comuns del país, en el retrobament de la unitat amb la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, fent cara primer a les pretensions personals de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, titulat arquebisbe a Compostella el 959 sota aparença de validesa apostòlica, i acceptant després el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma Assistí activament a l’acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages 972, celebrat amb gran brillantor eclesiàstica…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat entre les dècades dels anys setanta i vuitanta, feina que compaginà amb la composició i la interpretació de les seves cançons amb recitals per tot Catalunya Aconseguí un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera El 1968 enregistrà el primer single La tia Maria/El progressista , al qual seguiren, en el mateix format,  Decididament  1969,  La cançó de les trompetes/Mariano oh Mariano 1969,  Moreno de la fe/ Pep, Pepita, petitona Marieta  1971, Una dolça història d’…

Noble venecià que en una rebellió derrocà el dux de Venècia Pere Claudià IV, i fou enlairat al seu torn dux de Venècia i de Dalmàcia 976 Se li atribueixen algunes millores en el govern i en la legislació del ducat i la reedificació del palau ducal i de l’església de Sant Marc de Venècia, destruïts en la revolta provocada per ell De temperament inquiet i religiós i angoixat per haver causat la mort del dux Pere Claudià IV 976 el seu conseller, el monjo i futur fundador dels camaldulencs, Romuald, li aconsellà la renúncia i l’abandó del món El pas per Venècia de Garí,…

Forma part de la caseria de Sant Pere Molanta Hi ha Cal Milà de Ferran, casa pairal de Manuel Milà i Fontanals

Collaborador i successor al taller de Pere Garcia de Benavarri Hom en coneix l’arcaïtzant retaule d’Enviny, signat i datat el 1490 Hispanic Society, Nova York