Resultats de la cerca
Es mostren 323 resultats
Els plecòpters: perles i afins
Característiques de grup Perla o plecòpter adult de l’espècie Perla marginata Noteu la manera de plegar les ales, tapant completament l’abdomen, que caracteritza els adults dels plecòpters Hom els pot veure parats a la vegetació, de vegades bastant lluny de l’aigua Tony Tilford/lndex Els plecòpters són el grup d’insectes neòpters més antic que existeix a l’actualitat Diferentment de tota la resta de polimeòpters, són insectes de desenvolupament hemimetàbol, amb tres fases ben diferenciades ou, nimfa i imago o adult El nom de perla, denominació vulgar amb què se’ls coneix, correspon…
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Placa a la façana de la casa barcelonina de Ramon Frederic de Vilana-Perles
Història del dret
Notari, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de…
Sant Romà de Perles (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Vista del sector meridional d’aquesta església, un exemple característic de petita parròquia rural ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Romà és situada a tramuntana de la caseria de Perles, envoltada del cementiri, i des d’ella es domina el camí de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys Mapa 34–11253 Situació 31TCG675711 Sant Romà de Perles és situada al quilòmetre 7 de la carretera que va de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, per Alinyà MLlC-JAA Història La parròquia de Perlas apareix esmentada en l’acta de consagració i dotació de la…
Santa Pelaia de Perles (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Vista del sector nord-est d’aquesta antiga filial de Sant Romà de Perles ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació Aquesta capella és situada en un lloc enlairat, proper a Coll de Boix i a les envistes de la Tossa de Cambrils, a la banda meridional del terme, a frec dels límits amb el Solsonès Mapa 34–12291 Situació 31TCG668692 S’hi accedeix per la carretera de Sant Llorenç de Morunys que s’inicia al pont de l’Espia Poc abans de Coll de Boix, a mà dreta, es troba una pista que, amb un breu recorregut uns 55 m porta a la capella, visible de la carretera estant Cal demanar la clau a…
perla

Ostra amb perles
Arts decoratives
Formació natural secretada accidentalment i sense cap mena d’intervenció humana a l’interior dels mol·luscs, especialment al de certes espècies d’ostres.
És composta de matèria orgànica una escleroproteïna anomenada conquina o conquiolina i de carbonat càlcic, generalment en forma d’aragonita, disposats en capes concèntriques Les perles són molt apreciades i emprades en joieria La qualitat d’una perla depèn de la seva grossària , la forma esfèrica, barroca, pera, etc, el color , la brillantor , la perfecció de la pell , etc És anomenada també perla autèntica, perla d’Orient, perla fina o perla natural
perla cultivada
Arts decoratives
Formació perlífera, provocada per l’home, obtinguda a l’interior de mol·luscs productors, i que presenta les mateixes propietats de les perles naturals.
La seva formació pot ésser deguda o no a la introducció d’un nucli La dificultat de trobar perles naturals fa que les perles cultivades siguin les més emprades actualment Les primeres perles cultivades foren possiblement obtingudes pel japonès Mikimoto Kokichi el 1912
assaig a la perla
Química
Tipus d’assaig per via seca basat en el fet que determinades substàncies foses en l’extrem d’un fil de platí formen perles que prenen diferents colors segons la natura del catió a analitzar, que s’hi afegeix en petita quantitat, i segons el caràcter oxidant o reductor de la flama emprada.
Les perles poden ésser de tipus àcid o bàsic Les àcides són obtingudes amb bòrax i sal de fòsfor Les perles de bòrax tenen la propietat de formar metaborats volàtils per reacció amb molts òxids metàllics, i originen coloracions de flama característiques de cadascun d’ells, segons la reacció Na 2 B 4 O 7 + MO →MBO 2 2 + 2NaBO 2 Les perles de sal de fòsfor es basen en la reacció NaPO 3 + MO majoria dels metalls de transició Entre les perles bàsiques, les més emprades són les de carbonat sòdic o potàssic, i llur utilitat està especialment en…
Canelles de Segre

Canelles de Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), prop de la confluència del riu de Canelles amb el riu de Perles, afluent del Segre.
Hi ha l’església de Sant Marc i Santa Eulàlia, sufragània de la de Perles, rectangular i coberta amb volta de canó El lloc és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Pertangué, fins a la fi de l’Antic Règim, al capítol de la collegiata d’Organyà Tanmateix, els vescomtes de Castellbò hi posseïren alguns drets Al NE del poble es troba el mas dit Santpere , on hi ha l’església de SantPere prop Canelles
Alinyà
Església de Sant Esteve d’Alinyà (Fígols i Alinyà)
© Vincent van Zeijst
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), emplaçat a la dreta del riu de Perles, prop de la seva formació per la confluència dels torrents de Vall-llonga i de l’Alzina, a 958 m d’altitud.
Centra la població, de cases esparses al llarg de la vall, l’església parroquial de Sant Esteve, romànica però molt reformada posteriorment, construïda sobre la roca, damunt un sòcol d’obra D’una nau, coberta amb volta seguida apuntada l’església és sobrealçada, és capçada per un absis semicircular El portal és format per quatre arquivoltes en degradació i la mateixa estructura té la finestra de sobre El campanar, de paret, és de dos ulls Algunes cases tenen portals de mig punt i balconades de fusta Els habitants d’Alinyà celebren un aplec l’11 de maig, a l’ermita de Sant Ponç i un altre…
marquesat de Rialb
Història
Títol concedit el 1710, pel rei arxiduc Carles d’Àustria, sota la senyoria de Rialb, propietat de la corona, al vescomtat de Castellbò, i malgrat l’oposició dels seus habitants, a Ramon de Vilana-Perles i Camarasa.
La seva filla, Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, muller del primer comte de Figuerola, no el convalidà als Borbó, però el 1923 fou rehabilitat per llur quadrinet i segon titular l’ambaixador Manuel de Figuerola-Ferrety i Martí Barcelona 1876 — Madrid 1965 Era delegat d’Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de la Haia, que el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la Guerra Civil de 1936-39 Passà als Cuervo