Resultats de la cerca

Els cantants més destacats d’aquest estil — que tingué una difusió especial arran del Folk Festival de Newport EUA del 1959— han estat Joan Baez, Pete Seeger i Bob Dylan Aquest introduí ritmes moderns en les cançons populars, com el ritme de rock folk-rock

Graduada al Goodman Institute de Chicago, debutà a Broadway el 1953 Finalista dels premis teatrals Tony en tres ocasions, rebé dos Emmy pel seu treball televisiu En cinema fou nominada a l’Oscar per Hondo 1953, Summer and Smoke 1961, Sweet Bird of Youth 1962, You're a Big Boy Now 1966, Pete'n Tillie 1972, Interiors 1978 i The Pope of Greenwich Village 1984 Obtingué l’estaueta per The Trip to Bountiful 1985

Des del 1963 recorregué els EUA i també el Canadà, cantant per tavernes, escoles, places, etc El 1968 collaborà amb Pete Seeger, que donà suport a la seva carrera És conegut sobretot per la cançó American Pie 1971, que dona nom al seu primer àlbum, homenatge al cantant Buddy Holly La cançó es convertí en una de les més populars del repertori nord-americà Altres àlbums són Tapestry 1972, Don McLean 1973, Playin’ Favorites 1973 i Chain Lightning 1980

El tennista català Fèlix Mantilla, de 24 anys, guanya la final del torneig Comte de Godó davant el marroquí Karim Alami en tres sets 7-6, 6-3, 6-3 És el vuitè torneig que aconsegueix Mantilla i el més important de la seva carrera El torneig no ha aportat cap novetat en la lluita pel lideratge en la classificació de l’ATP perquè l’actual número 1, Pete Sampras, va retirar-se per una lesió després del primer partit, i el número 2, Carles Moyà, va caure en quarts de final davant Mantilla

Actor de teatre des del 1948 i de cinema des del 1955 Guanyà un Oscar per The Fortune Cookie 1966, de B Wilder Formant una parella còmica amb Jack Lemmon, interpretà The Odd Couple 1968, de G Sacks, The Front Page 1974, també de B Wilder, Grumpy old Men 1993, de D Petrie, etc Altres films seus són Pete'n Tillie 1972, de M Ritt, Charley Warrick 1973, de D Siegel, Pirates 1986, de R Polanski, Hanging up 2000, de D Keaton, etc El 1960 realitzà el film Gangster Story

El tennista mallorquí Carles Moyà perd davant l’australià Mark Philippoussis en la final del torneig d’Indian Welles 5-7, 6-4, 6-4, 4-6 i 6-2 Tot i la derrota, pel sol fet d’accedir a la final Moyà obté els punts que necessitava per a esdevenir, a partir de demà, el número 1 del rànquing de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, amb 130 punts d’avantatge sobre el nord-americà Pete Sampras És la primera vegada que un tennista de l’Estat espanyol lidera la classificació de l’ATP Sampras, però, recupera el lideratge de l’ATP la setmana següent després dels resultats de tots dos tennistes…

S’inicià en el Reial Club de Tennis Barcelona i el 1969 guanyà el Trofeu Comte de Godó Especialista en terra batuda, guanyà 16 torneigs del circuit professional en individuals En dobles aconseguí la victòria en tres torneigs i, fent equip amb Manuel Orantes, aconseguí la Copa de les Nacions per Espanya 1978, 1983 Disputà també 39 partits de la Copa Davis amb Espanya L’any 1983 arribà a la seva posició més alta en el rànquing de l’ATP 6è en individuals El 1985 es retirà i inicià la seva carrera com a tècnic, principalment als EUA, entrenant, entre d’altres, Jim Courier, Michael Chang, …

La seva primera interpretació en cinema fou al curtmetratge d’Alejandro Amenábar Luna 1995, i també fou aquest director qui li donà un paper important en la seva primera pellícula, Tesis 1996, i, més endavant, el paper protagonista de la pellícula Abre los ojos 1997 També ha interpretat Cha-cha-chá 1998, d’Adel Real Nadie conoce a nadie 1999, de MGil Plata quemada 2000, de MPiñeyro El espinazo del diablo 2001, de Gdel Toro Visionarios 2001, de MGutiérrez Aragón Guerreros 2002, de DCalparsoro Novo 2002, de JPLimosin Les mans buides 2003, de MRecha El Lobo 2004, de MCourtois, El método Gronhölm…

Després de ser pianista i arranjador per a formacions de ball i teatre, el 1941 fundà la seva pròpia orquestra, que de seguida atragué l’atenció pel seu gran so i la seva precisa execució A partir del 1945, amb Pete Rugolo com a arranjador, se situà entre les més populars, tot creant el seu propi corrent de jazz progressiu Kenton dirigí big bands de format convencional Stan Kenton in Hi-Fi , 1956, però també pogué dur a terme projectes amb formacions augmentades amb trompes i corda, fins a arribar en ocasions a quaranta-tres músics, com en el cas de la interpretació de City of…

Amb el nom de High Numbers aconseguiren el primer èxit amb l’enregistrament de la cançó My Generetion , que esdevingué una mena d’himne del moviment mood britànic Fou, però, a la dècada dels setanta que assoliren la major popularitat, consolidada gràcies a llurs intervencions en les pellícules Tommy 1969, primera òpera rock de la història, i Quadrophenia 1973, entre d’altres Amb la mort de Keith Moon, el grup s’autodissolgué, tot i que els membres restants continuaren actuant en solitari D’entre llurs discs més representatius cal esmentar Odds and Sods 1974 i He Who by Numbers 1975