Resultats de la cerca

A set anys començà la seva educació musical, que amplià més tard a Bayreuth, on estudià composició amb Johann Philipp Krieger Home de vasta cultura, estudià filosofia, medicina i lleis i viatjà incansablement per Alemanya i França Entre el 1684 i el 1690 fou el principal compositor de l’Òpera d’Hamburg, per a la qual escriví dotze òperes, avui malauradament perdudes quasi en la seva totalitat En els fragments que es conserven es pot apreciar un vigorós estil personal, típicament germànic en l’ús de l’ària estròfica i en el tractament rítmic i harmònic de la relació entre música i…

Vida Pertanyent a una família benestant, a deu anys havia après de tocar el violí, la flauta, la cítara i alguns instruments de teclat de manera completament autodidàctica A més, estudià algunes de les obres del seu mestre de música Benedikt Christiani i s’inicià en la composició amb algunes àries, motets i peces instrumentals Quan tenia dotze anys s’embarcà en la composició de la seva primera òpera, Sigismundus Llavors la seva mare, que volia que estudiés dret, li prohibí de continuar la seva formació musical i fou enviat a una escola a Zellerfeld Però el superintendent del centre, Caspar…

Vida Des del 1679 serví com a músic a la cort de Rudolstadt, on ocupà el càrrec de mestre de capella entre el 1681 i el 1714 Des d’aquest lloc, tingué destacats èxits que li proporcionaren fama com a compositor i contribuí a elevar la importància de Rudolstadt com a centre d’activitat musical a Turíngia Mantingué estretes relacions personals i professionals amb Johann Philipp Krieger, mestre de capella de la cort de Weissenfels Saxònia El 1705 dirigí la seva pròpia música, composta expressament per a la cerimònia d’homenatge a l’emperador Josep I a Mühlhausen de Turíngia Durant…

Rebé, com Xaver, una primera formació a l’institut de Poznan i quan la seva família es traslladà a Berlín, el 1865, estudià composició amb H Dorn i Wüerst a la Nova Acadèmia d’Arts Musicals, on tres anys més tard encetà la seva llarga carrera docent El 1881 començà a ensenyar teoria i composició al Conservatori Scharwenka, fundat pel seu germà, centre del qual posteriorment fou codirector, coincidint amb la residència temporal de Xaver als Estats Units El seu catàleg conté 123 obres instrumentals principalment pianístiques, amb nombroses peces orquestrals i de cambra, en què mostrà una…

Vida A vuit anys tingué de mestre de teclat J Drechsel A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J Schröder i composició amb K Förster En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma En aquesta darrera ciutat estudià amb J Rosenmüller, GB Volpe, AM Abbatini i B Pasquini El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort JPh Krieger fou un dels…

Estudià violí i orgue i, entre el 1739 i el 1741, composició amb Johann Sebastian Bach a Leipzig Ocupà diversos llocs com a instrumentista i professor fins el 1751, any en què ingressà a la capella reial de Berlín com a violinista L’any 1754 passà a la del príncep Heinrich de Prússia, i del 1758 fins a la seva mort serví com a mestre de capella de la princesa Anna Amàlia Gaudí de molta fama com a ensenyant Entre els seus deixebles destacaren CPE Bach i JAP Schulz La seva gran contribució a la teoria musical foren els quatre volums del tractat Die Kunst des reinen Satzes in der Musik 'L’art de…

Fou un dels fundadors de l’Associació Internacional de Treballadors Primera Internacional Exiliat a Suïssa, dirigí la Federació de Ginebra afiliada a la Internacional

Fundà, inspirat en les doctrines de Pestalozzi, una institució agronomicoeducativa prop de Berna i afavorí l’ensenyament de les classes pobres i industrials

Fou mestre de capella de Rudolstadt El que resta de la seva producció diverses cantates, dos motets i un llibre de sonates per a violí, viola de gamba i baix continu, mostra una considerable influència de Lully

En la seva novella autobiogràfica Anton Reiser 1785-90 evocà la seva joventut desgraciada El 1786, a Itàlia, es féu amic de Goethe, que l’influí L’esperit crític de les seves obres reflecteix el racionalisme de la Illustració i anuncia alhora les noves tendències del Sturm und Drang