Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
cabra salvatge hispànica

Cabra salvatge hispanica
Claudia Komesu (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, molt semblant a la cabra salvatge pirinenca, de dimensions més petites i amb les banyes més llargues i menys corbades.
Quan no és l’època del zel octubre o novembre, viu en ramats no jerarquitzats, generalment de sis a quaranta individus del mateix sexe els mascles sovintegen en parts més altes de les muntanyes que les femelles Habiten al centre i al sud de la península Ibèrica serra de Gredos, Sierra Nevada i Serranía de Ronda a més, també han proliferat als ports de Beseit, on el 1985 hi havia uns 1500 individus, després que hom hi establís una reserva de caça Entre el 1995 i el 1999 es reintroduïren a Montserrat uns 25 exemplars de cabra salvatge procedents dels Ports, que el 2017 ja eren més de 250 L’any…
Musaranya d’aigua mediterrània
Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62…
jonquilla
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, alta de 5 a 30 cm, d’arrel fibrosa, de fulles linears graminiformes i de flors blanques.
Abunda als prats de l’alta muntanya pirinenca
Josep Virós i Moyes
Cinematografia
Literatura catalana
Història del dret
Advocat, escriptor i productor cinematogràfic.
Vida i obra Estudià al Seminari d’Urgell i cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona Fou advocat i productor cinematogràfic És autor de les novelles Verd madur 1957 —obra d’ambientació pirinenca que descriu una societat tradicional de muntanya en declivi— i Una altra mena de fosca 1976 Vinculat a partir del 1929 a diverses productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, el 1960 fundà amb Amadeu Bagués la productora Pirene Films SA, amb l’objectiu de fomentar el cinema català Aquest mateix any, un cop traduïda la novella Verd madur al castellà, amb el títol…
,
El cicle juràssic
El cicle juràssic comença amb terrenys carbonàtics, situats sobre la discontinuïtat que limita el cicle triàsic, com els del cingle de la mola de Colldejou, que pertanyen al Lias o Juràssic inferior L’àmbit de la mola de Colldejou pertany al marge de la conca mesozoica, i el Juràssic mitjà i superior així com el Cretaci inferior hi manquen Sobre el Lias, erosionat, i a través d’una superfície de ferruginització, descansen els terrenys del Cretaci superior colors beix marronós, sobre la mola Jordi Vidal El cicle juràssic s’inicia amb els terrenys carbonàtics situats per sobre de la…
herba blanca

Herba blanca
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 20 cm d’alt, cotonosa, de fulles lirades i de capítols grocs.
Es fa en pedrusques de l’alta muntanya pirinenca
gespet
Geobotànica
Comunitat vegetal dominada pel gesp.
És un prat ras propi dels vessants rosts i assolellats de l’alta muntanya pirinenca, on forma graonades característiques a causa dels fenòmens de solifluxió
Dominique Clos
Botànica
Botànic.
Estudiós sobretot de la morfologia de la flor, fou també un notable coneixedor de la flora dels Pirineus, en particular dels centrals, i estudià críticament l’herbari i la flora pirinenca de Lapeyrouse Fou catedràtic de la Universitat de Tolosa i director del Jardí Botànic
Émile Jeanbernat
Biologia
Naturalista occità.
Fou un destacat estudiós dels Pirineus i collaborà en la relació de nombroses excursions, de les quals redactà les parts topogràfica i geològica És particularment interessant la seva obra Le Capcir 1887, ja que es tracta del primer estudi naturalístic d’aquesta comarca pirinenca
espargani
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques, de la família de les esparganiàcies, monocotiledònies, de fulles cintiformes i llarguíssimes (1 m o més) que suren a la superfície de l’aigua tot component una atapeïda catifa verda.
És propi de les aigües poc profundes 0,5-1,5 m de llacs d’alta muntanya L' espargani muntanyenc S affine ssp borderei juntament amb la subulària Subularia aquatica i la inusual falguera isòet Isoetes lacustris integren una comunitat hidrofítica pirinenca d’interès Isoeto-Sparganietum borderei