Les musaranyes d’aigua (Neomys). són difícils de diferenciar externament. La pirinenca (N. fodiens, a dalt) es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus. La mediterrània (N. anomalus, de la qual veiem dos detalls) té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal; alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent. Les mesures corporals de N. fodiens són les següents: 62-96 mm de cap i cos, 46-70 mm de cua, 16-20,8 mm de peu, i el pes és de 10-22 g. Les de N. anomalus són 66-85 mm de cap i cos, 44-59 mm de cua, 14,2-17,6 mm de peu, i el pes és de 8,5 a 19,6 g.
Amadeu Blasco.
La seva morfologia externa i cranial a penes difereix de la de la musaranya d’aigua pirinenca. En general, és més petita i la cua presenta una filera de pèls llargs i rígids únicament a l’extrem terminal. Altrament, els pèls llargs externs dels peus són menys evidents. La cua i les extremitats posteriors són més curtes, possiblement pels seus costums menys aquàtics. La coloració és similar. En general, els dors és negre i el ventre blanc, lleugerament gris, amb la línia de demarcació molt nítida.
Biologia
Presenta costums semiaquàtics, però està menys lligada a la presència d’aigua que la musaranya d’aigua pirinenca. És frequent a indrets allunyats de l’aigua, en boscos mixtos. S’alimenta de petits invertebrats, tant aquàtics com terrestres, d’aquests últims en major proporció que la musaranya d’aigua pirinenca. Presenta dos màxims d’activitat, un al vespre i un altre a l’alba i sembla més nocturna que la musaranya d’aigua pirinenca. No es coneix la duració del seu cicle reproductor a la natura. En captivitat, la femella construeix un niu, un o dos dies abans del part. L’interior del niu consisteix en una cambra esfèrica feta de fulles seques. A l’exterior, la cambra és revestida d’una capa de fulles i molsa. El nombre d’embrions per part oscil·la de tres a tretze. Els petits neixen nus i amb un pes aproximat de mig gram. El pèl comença a sortir al cap de deu dies i els ulls s’obren tres setmanes després del naixement. La lactància dura 29 o 30 dies.
Corologia
Àrea de distribució probable de la musaranya d’aigua pirinenca (Neomys fodiens, en verd) i de la mediterrània (N. anomalus, en punts blaus).
Maber, original de l’autor.
Presenta una distribució paleàrtica que comprèn Europa sudoccidental, des del NW ibèric fins al Mar Negre. A la península Ibèrica, ocupa la franja septentrional tot seguint una distribució molt dispersa. Al vessant ibèric dels Països Catalans, ha estat localitzada únicament a la regió oriental humida i a la regió continental a localitats amb precipitacions inferiors a 800 mm anuals i per sota dels 700 m d’altitud. En aquests indrets presenta uns requeriments més mediterranis que la musaranya d’aigua pirinenca. Ben al contrari, al vessant francès dels Països Catalans, ha estat capturada a zones muntanyoses, concretament als Pirineus orientals, a altituds per sobre dels 600 m.
Es coneix a Europa des de principis o meitat del Pleistocè. Actualment, es troba en regressió i tendeix a ésser reemplaçada per la musaranya d’aigua pirinenca.