Resultats de la cerca

Els diferents moviments de les dues platines combinades poden ésser efectuats al voltant de cinc eixos això permet d’orientar en posicions especials una secció del mineral tallada en una direcció qualsevol, i per combinació dels moviments de gir és possible de determinar, en aquesta secció, la seva orientació òptica, la natura de l’ellipsoide que correspon al mineral de tres eixos o de rotació i la classe del cristall biaxial, uniaxial o isòtrop Hom pot mesurar també l’angle 2V dels eixos òptics d’un critall biaxial La platina de F'odorov és emprada sobretot per a classificar els diferents…

Pertanyen al grup dels tectosilicats, és a dir, els tetràedres del SiO 4 van enllaçats entre ells per tetràedres de Al 2 O 3 en totes tres dimensions de l’espai Tots els minerals d’aquest grup són solucions sòlides de l' ortoclasa AlKSi 3 O 8 or, l' albita NaAlSi 3 O 8 ab i l' anortita CaAl 2 Si 3 O 8 an Tots els minerals d’aquest grup s’assemblen molt per les propietats físiques, però, segons la cristallització, formen dos subgrups el del feldespat de potassi i bari, de simetria monoclínica, i el de sodi-calci plagiòclasis, de simetria triclínica Els feldespats potàssics es…

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, amb cristalls d’hàbit prismàtic semblants als del topazi i molt sovint coronats per bipiràmides Pertany al grup de les plagiòclasis i les unitats estructurals són formades per grups de Si 2 O 7 i tetràedres de RO 4 R=B, Si collocats en forma d’anells quaternaris el conjunt s’assembla al dels feldespats Pot ésser incolor, blanc groguenc, groc vermellós o marró és un mineral poc freqüent Té una duresa de 7-7,5 i una densitat de 2,9-3 Hom el localitzà per primera vegada a les dolomies de Danbury Connecticut, EUA També n'hi ha al Japó, a…

La seva composició és d’un 90-70% d' albita NaAlSi 3 O 8 i d’un 10-30% d' anortita CaAl 2 Si 2 O 8 Té una duresa 6 i una densitat 2,63-2,66 Hom pot trobar-la a les monzonites i a les granodiorites

La saussuritització és deguda al metamorfisme de contacte o bé a un lleu dinamometamorfisme

Pot tenir com a minerals accessoris quars, diòpsid, biotita, granat, epidot, etc És esquistosa, de color verd fosc, difícilment alterable Segons el seu origen es classifiquen en ortoamfibolites , producte del metamorfisme de roques magmàtiques bàsiques basalts, andesites, gabres, i paraamfibolites, resultat del metamorfisme de roques sedimentàries, generalment margues

L’hàbit és tabular, i és molt característica la macla polisintètica Té un color blanc o gris, i l’esclat és com el del vidre La seva duresa és 6, i la densitat, 2,69-2,72 La labradorita és característica de les roques ígnies de composició semblant a la dels gabres i a la de les anortosites

La fórmula és Cristallitza en el sistema triclínic, i forma cristalls de color blanc, gris o verd Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,65 Només es troba com a component de les roques endògenes i en algunes pegmatites i traquites

Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres grans grups roques ígnies,…

L’illa Plana ha estat habitada des d’antic i s’ha vist força alterada per les intervencions humanes Ramon Dolç L’illa Plana 118, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’illa de Tabarca o illa Plana està situada a uns 4 km a llevant del cap de Santa Pola, a l’entrada de la badia d’Alacant Té forma allargada en direcció NO-SE, amb una longitud aproximada d’uns 1800 m i una amplària màxima de 400 m, i presenta un estrenyiment en el seu terç oest Està voltada de tres illots anomenats la Cantera, la Galera i la Nau, situats respectivament a ponent, migdia i llevant,…