Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
megafòrbia
Botànica
Herba perenne o més rarament anual, que fa fulles planes i de grans dimensions.
És abundant sobretot a la muntanya humida i a les terres intertropicals plujoses
falguera femella
Falguera femella
Jon Sullivan iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Falguera de rizoma curt, de la família de les polipodiàcies, de fulles bipinnaticompostes de 20 a 150 cm, amb sorus oblongs.
Creix en llocs ombrats i humits dels Pirineus i d’altres muntanyes plujoses
lliri de neu
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 15 a 25 cm, amb un parell de fulles linears i amb una sola flor blanca, penjant, acompanyada d’una bràctea espatàcia.
Es fa en boscs humits i en prats, als Pirineus i en altres contrades plujoses
falguera mascle
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de rizoma gruixut i erecte, de fulles molt dividides, de color verd fosc, de 30 a 130 cm, amb sorus arrodonits.
Es fa en boscs humits i fondalades, als Pirineus i altres muntanyes plujoses Té propietats vermífugues
balsamina
Balsamina ( Impatiens petersiana )
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les balsaminàcies, erecta, de 30 a 60 cm, amb fulles ovalades, profundament dentades, i flors grosses, molt irregulars, àdhuc amb formes dobles entre les varietats conreades; són de colors variats, però sovint vermelles.
Originària de l’Índia, Malàisia i la Xina, hom la conrea en jardineria, sobretot a les contrades plujoses Floreix de juny a octubre Es propaga bé per esqueix d’àpex de tija
boixerola
Botànica
Arbust ajagut, de la família de les ericàcies, de fulles esparses, obovades i endurides, tot l’any verdes, flors d’un rosa blanquinós agrupades en ramells, i fruits, anomenats farinells, arrodonits i vermells a la maturitat, de la mida d’un pèsol.
Boreal, viu a l’alta muntanya, sobretot al matollar de bàlec i ginebró la varietat crassifolia , submediterrània, és de muntanya mitjana i forma tapissos a les muntanyes moderadament plujoses del Principat i del País Valencià
barbàrea
Botànica
Gènere de plantes herbàcies biennals o perennes, de la família de les crucíferes, de fulles lluents i angulades, flors grogues i fruit en síliqua.
Creix en llocs humits, sobretot a l’Europa mitjana i a les muntanyes plujoses dels Països Catalans És usada com a succedani dels créixens en sopes i en amanides Permet d’obtenir també un bàlsam vulnerari
avellanosa
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina l’avellaner.
Es fa en llocs relativament humits de la muntanya mitjana Pot ocupar també llocs ombrívols i frescs de la terra baixa, a les contrades plujoses Sovint l’home n'ha facilitat l’expansió en destruir el bosc gros d’avets, de faigs, de rouredes, d’oms, etc
nou del Brasil
Botànica
Arbre de la família de les lecitidàcies, de 30 a 40 m d’alt, amb fulles ovades o oblongues, de fins 50 cm, flors grogues en panícules grans i fruits en càpsula, de fins 30 cm de diàmetre i d’un a tres quilos de pes, cadascun dels quals porta de 15 a 30 llavors trígones envoltades d’una paret dura.
Originari de les selves plujoses sud-americanes, les seves llavors, provinents totes d’arbres silvestres del Brasil i Veneçuela, es consumeixen arreu del món Aquestes llavors, blanques i carnoses, són molt nutritives, el seu contingut en greixos és del 65% i el de proteïnes del 18%
camedorea
Botànica
Planta dioica, de la família de les arecàcies o palmes, generalment baixa, amb tiges primes, fulles pinnades de color verd fosc, agrupades a la part superior de la tija, inflorescències llargament pedunculades amb flors poc vistoses i fruits esfèrics de color negre.
Pròpia de les zones plujoses i ombrívoles de Mèxic i Guatemala, és una de les palmeres més cultivades i apreciades com a planta d’interior, per la seva elegància i resistència a la manca de llum i d’atencions en general En climes càlids pot viure a l’exterior, però sempre a l’ombra Les inflorescències joves es poden menjar com a verdura