Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
xivaisme
Hinduisme
Forma religiosa de l’Índia, centrada en el culte de Xiva .
Constitueix un dels corrents espirituals més importants del bramanisme inspirada en el vixnuisme, se'n separà segles V-VI i es dividí en nombroses escoles, que admeten des d’un pluralisme real a un no-dualisme advaita estricte, com el de Śankara Les més importants són l’escola del Caixmir Trika o Pratyabhijnā , la de Karnotaka i Andhra Pradesh Vīraśivaisme, el Śaiva Siddhānta dels tàmils i el Śilvādvaita de Sri Kantha S'estengué també a Sri Lanka, a Java i a Cambodja La seva tradició fou recollida en els āgama i en altres tractats i comentaris upāgama
Ferran Requejo i Coll
Política
Politòleg.
Llicenciat en filosofia 1975 i en història moderna 1978 per la Universitat de Barcelona, i en enginyeria de l’energia per la Universitat Politècnica de Catalunya 1979, l’any 1986 es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona Professor associat de ciències polítiques a la Universitat de Barcelona 1987-91 i a la Universitat Pompeu Fabra 1991-93, des del 1993 és catedràtic de ciència política en aquesta universitat, on ha ocupat també nombrosos càrrecs Centra la seva reflexió en l’articulació del poder polític en les democràcies plurals i obertes actuals, que l’han portat a analitzar…
presocràtic
Filosofia
Nom genèric amb què són coneguts tots i cadascun dels filòsofs grecs anteriors a Sòcrates (s. VI-V aC).
En destaquen els membres de les anomenades escoles jònica, pitagòrica pitagorisme i d'Elea, així com els pluralistes pluralisme 1 2 i sofistes sofística, bé que bona part dels pensadors integrants d’aquests dos darrers grups són contemporanis de Sòcrates o àdhuc posteriors Els presocràtics, en general, intentaren d’explicar científicament, tot marginant el mite, la constitució fonamental i el canvi de la natura Bé que no se'n conserva cap text original, hom pot estimar el pensament presocràtic a partir dels diversos fragments, recollits per HDiels i WKranz, que citaren en llurs…
Rafael Sanus i Abad
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en Teología per la universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat de sacerdot l’any 1958 Entre altres càrrecs i títols, fou rector del Collegi Major de sant Joan de Ribera de Burjassot professor i rector del Seminari Metropolità director del Convictori Sacerdotal, collegial perpetu i rector del Collegi Seminari Corpus Christi canonge de l’Església Catedral i vicari general de l’arquebisbat El febrer de 1988 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de València, amb Miquel Roca com a arquebisbe titular En morir aquest, fou designat administrador diocesà del gener a l’octubre de 1992…
eurocomunisme
©
Política
Nom amb què hom designa el corrent sorgit a mitjan dècada dels setanta en els partits comunistes de l’Europa mediterrània (italià, francès, català i espanyol).
Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes…
Turgut Özal
Política
Polític turc.
Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington 1971-73 El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat…
São Tomé i Príncipe 2010
Estat
El dirigent opositor Patrice E Trovoada va ser designat primer ministre pel president Fradique de Menezes en obtenir la seva formació, l’Acció Democràtica Independent ADI, la majoria en les eleccions celebrades l’1 d’agost L’ADI va aconseguir 26 escons dels 55 en joc mentre que el Moviment d’Alliberament de São Tome i Príncipe MLSTP, 21 El Partit de Convergència Democràtica PCD, aliat de l’MLSTP, en va obtenir tan sols 7 P E Trovoada, que ja havia estat primer ministre el 2008, va substituir en el càrrec Rafael Branco, el líder de l’MLTSP En la seva primera intervenció pública, va afirmar que…
São Tomé i Príncipe 2016
Estat
L’exprimer ministre Evaristo Carvalho va ser elegit president del país en la segona volta de la consulta, celebrada a l’agost, en obtenir el 100% dels vots vàlids a causa de la retirada de l’altre candidat, Manuel Pinto da Costa Carvalho, d’Acció Democràtica Independent ADI, la formació del primer ministre Patrice Trovoada, havia estat proclamat guanyador en la primera volta, però la comissió electoral va rectificar per anullar-ne el resultat Denunciant irregularitats en contra seva, Pinto da Costa, president sortint, no es va voler presentar a la segona volta, en la qual es va registrar una…
Djibouti 2015
Estat
El president, Ismaïl Omar Guelleh, qüestionat per l'oposició, va enfortir les relacions diplomàtiques i comercials amb Etiòpia, la Xina i els Estats Units En el transcurs de la visita del primer ministre etíop, Hailemariam Desalegn, la primera d'un estadista del país veí, tots dos dirigents van coincidir en el fet que les milícies somalis Al-Xabab i el règim eritreu constitueixen les principals amenaces de la regió Així, les relacions bilaterals amb Etiòpia es van mostrar més bones que mai, de manera que pel port de Djibouti van passar el 90% de les exportacions etíops, a la vegada que per al…
Joan Estruch i Gibert

Joan Estruch i Gibert
© Fototeca.cat
Sociologia
Sociòleg.
Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…