Resultats de la cerca

Després d’una primera etapa en castellà, conreà en català poesia costumista de llenguatge dialectal La seva obra s’edità a Revista Balear , Museo balear , La Roqueta , etc, i fou aplegada en el volum Obra literaria dispersa 1978

Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba  En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i diverses…

Llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és autora dels reculls Poètiques del cos 2006, premis Amadeu Oller de poesia 2006 i memorial Anna Dodas 2008, Costures 2010, premi Vila de Vallirana-Josep M López-Picó de poesia,  Tantes mudes 2014, premis Benvingut Oliver de poesia 2013 i Lletra d’Or 2015 i Nosaltres, qui 2020, premis Mallorca de poesia 2019 i Josep Maria Llompart de poesia 2021 L’any 2023 guanyà el premi Carles Riba de poesia per  Si una emergència Des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia

Comtessa de Ribagorça 1547 i duquessa de Vilafermosa 1558 pel seu matrimoni 1541 amb Martí d’Aragó i de Gurrea Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona i participa en iniciatives de defensa del medi ambient i de la vida cultural de l’Empordà Ha publicat els reculls de poemes Tres notes i el silenci 1989, Quadern d’Erinna de Telos 1989, Com ombres vives 1996, Aigua Llunyana 2000, premi Vila de Martorell, La llum primera 2005, premi de Poesia Festa d’Elx 2004,  Des de l’arrel 2009, premi Cadaqués de poesia Rosa Leveroni 2008, Un lloc a l’ombra   2011, premi Carles Riba 2010, Em dic la veu 2017…

És autora del llibre de poemes  Miralls de Cardona 1992 i, en castellà,  Del rojo al violeta 2015 L’any 2011 publicà el dietari amb poemes  És possible tocar el cel Diari d’un viatge El 2010, amb el poema Lectura d’un sentiment , fou guardonada amb el segon premi del concurs literari Víctor Alari de Cubelles Ha collaborat també en publicacions locals i en alguns programes de ràdio, entre els quals a Ràdio Barcelona

De professió treballa a l’ensenyament públic com a psicopedagoga Ha publicat els reculls de poemes  Bri de vols 1996, Clissar les hores 1998, Totes les mars són una sola mar 2005, Fragments de cel 2007,  Bastir la mar endins 2008, premi Jordi de Sant Jordi 2009,  En el desert dels meus ulls 2009, premi especial de poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2008,  Itinerari de tendresa 2010, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia 2009,  Paraules sota la pell de l’univers 2012,  Aquest so entre el no-res i l’infini t 2016 i  En el decréixer de la pluja 2017, premi Marià Manent de poesia 2016

Monja bernarda del monestir de Gratia Dei Concursà amb èxit, sempre en castellà, en els certàmens poètics celebrats a València el 1592, el 1602, el 1606, el 1608, el 1619 i el 1621 moltes d’aquestes composicions es publicaren en els reculls poètics corresponents Fou elogiada per Gaspar Aguilar

Començà escrivint en castellà Guanyà nombrosos premis en certàmens literaris i jocs florals, i, la major part de les poesies que escriví, entre les quals A la nostra Verge i La pàtria 1903, es destaquen per la seva religiositat i patriotisme Feu diverses collaboracions a La Illustració Catalana La seva obra ha estat recollida a Antologia dels poetes bisbalencs de la Renaixença 1965 i a Trinidad Aldrich Su obra y su mundo 1968

Germana del papa Alexandre VI Vers el 1448 es casà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d’Atzeneta Segons Jaume Massó i Torrents, posseïa una rara intelligència, tocava la lira, poetitzava i coneixia les llengües clàssiques Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc, Hoydes vostres rahons belles , sobre la vista i l’oïda en les fortunes d’amor Bibliografia Massó i Torrents, J 1936 “Poetesses i dames intellectuals” Estudis Universitaris Catalans , 21