Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
àrea
Matemàtiques
Mesura o grandor de l’extensió o porció del pla ocupada per una figura.
La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…
Carlo Scarpa
Arquitectura
Arquitecte italià.
Amb Portoghesi i Galuagni, fou un dels principals representants de l’arquitectura orgànica a Itàlia A més de la reorganització de diversos museus Florència, Palerm, Venècia, Verona, etc hom li deu nombrosos pavellons de la Biennal de Venècia i el pavelló de Venècia a l’exposició Itàlia 61 aTorí, construït a base de políedres de vidre L’edifici Olivetti, a Venècia 1959, és considerat la seva obra més significativa
piràmide

Piràmide irregular de base hexagonal i piràmide truncada de base pentagonal
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té per base un polígon qualsevol i les altres cares del qual (anomenades cares de la piràmide) són triangles que tenen un vèrtex comú (anomenat vèrtex de la piràmide).
Una piràmide és anomenada triangular tetràedre, quadrangular, pentagonal , etc, segons que la base sigui, respectivament, un triangle, un quadrilàter, un pentàgon, etc Una piràmide és anomenada regular si la base és un polígon regular i les cares són triangles isòsceles Hom anomena altura d’una piràmide la distància del vèrtex al pla del polígon El volum de la piràmide és el terç de la superfície de la base per l’altura Tallant una piràmide amb un pla hom obté dos políedres El políedre que conté el vèrtex és també una piràmide L’altre rep el nom de piràmide truncada
centroide

del triangle ABC
Física
Matemàtiques
Punt especial associat a una figura o a una distribució de punts que en el cas físic correspon al centre de massa o de gravetat, de vegades anomenat també baricentre.
En algunes figures el seu centroide és determinat geomètricament Per exemple, en un triangle és el punt d’intersecció de les mitjanes, i en els polígons políedres regulars és el centre de la circumferència esfera circumscrita Donat un conjunt discret de punts x 1 ,, x n amb masses m 1 ,, m n , punt que té per coordenades la mitjana de les coordenades dels punts ponderada per les masses En altres figures es poden trobar per integració les expressions de les coordenades del centroide Així, en figures amb una distribució de massa contínua φ x , el centroide és el punt x̄ = ƒφ x xdx…
Emili Pérez i Piñero
Arquitectura
Arquitecte.
El 1961 guanyà el primer premi en el concurs d’estudiants al Sisè Congrés de la UIA a Londres amb una estructura per a un “teatre plegable” En essència presentava les principals aportacions de les seves estructures articulades i plegables juxtaposició de tetràedres incomplets —formats per políedres complexos articulats—, nusos tridimensionals, rigidesa de l’estructura —que aconseguí per un sistema d’autocontrol de la mateixa estructura— i utilització repetitiva dels mòduls bàsics Obtingué molts premis i realitzà dues obres que deixà inacabades la cúpula del Museu Dalí, a Figueres…
Luca Cambiaso
Pintura
Pintor italià.
Deixeble del seu pare Giovanni Cambiaso Cambiaso, Gènova 1495-1577 i format en un cert rafaelisme a través de Perin del Vaga Treballà a Gènova, on decorà al fresc esglésies com la catedral de San Lorenzo 1559-62 i alguns palaus El 1583 fou cridat per Felip II a El Escorial, on pintà les voltes del presbiteri i del cor Fou famós al seu temps per l’extraordinària celeritat amb què pintava Assajà, amb curiositat molt pròpia del manierisme, la quadratura o descomposició dels volums pictòrics en políedres dibuixos a la Galleria degli Uffizi, de Florència, i jugant amb el contrast…
Gego
Art
Nom amb què es coneix l’artista i arquitecta alemanya Gertrud Goldschmidt.
Graduada en arquitectura a Stuttgart, l’any 1939 es traslladà a viure a Veneçuela, on durant alguns anys féu classes a la facultat d’arquitectura de la Universidad Central La seva obra, des dels primers treballs en paper, assaja la conversió de plans en volums i cerca un sistema de línies paralleles en dibuixos i escultures ambientals L’any 1959 residí durant un any als Estats Units El 1962 realitzà la primera experiència d’integració d’una de les seves obres en espais arquitectònics Realitza sistemes estructurals en tires de ferro que, a partir de les línies, generen polígons i …
piramidat | piramidada
Matemàtiques
Dit dels políedres les cares dels quals són piràmides regulars.
Robert Morris
Art
Escultura
Escultor i teòric de l’art nord-americà.
Estudià a Kansas 1948-50, a San Francisco, a la California School of Fine Arts 1950-52 i al Reed College de Portland 1952-55 Fins el 1961, any que s’introduí en el camp de l’escultura, es dedicà al teatre, a la realització de curtmetratges experimentals i a la pintura 1955-60 Més endavant compaginà la pràctica escultòrica amb la coreografia, el cinema, els happenings i amb estudis d’història de l’art al Hunter College de Nova York 1962-63, on començà a impartir classes el 1964 El 1966 participà en l’exposició “Primary Structures”, a Nova York, i inicià les seves obres més característiques,…
número d’or

número d’or
Matemàtiques
Nombre irracional algebraic positiu que, elevat al quadrat, és igual a ell mateix més una unitat: (1 + ⎷5 ) ⁄ 2 = 1,618.
El número d’or apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporcions de rectangles, o entre mides Així, un rectangle té de proporció el número d’or si, i solament si, té la mateixa proporció del rectangle que resulta de treure del rectangle original un quadrat Aquest nombre és el límit dels quocients 1 ⁄ 1, 2 ⁄ 1, 3 ⁄ 2, 5 ⁄ 3 dels termes de la successió de Fibonacci i té una important presència en elements naturals i artístics, especialment en pintura i arquitectura, ja que que el número d’or és igual al cosinus de 36º i, per tant, està lligat…