Resultats de la cerca
Es mostren 2112 resultats
bit quàntic
Tecnologia
Unitat mínima d’informació quàntica, que té més de dos estats quàntics possibles.
El bit quàntic pot existir en l'estat 0, en l'estat 1 o en una superposició d'aquests dos estats, i és la unitat mínima de la computació quàntica La denominació qbit és un acrònim format a partir de l'equivalent anglès quantum bit
commutador
Electrònica i informàtica
Paràmetre d’un programa que selecciona una alternativa d’entre diverses de possibles.
És corrent que aquesta selecció determini quina de diverses seqüències d’instruccions caldrà executar, però en aquest cas la decisió presa es manté mentre no es modifica el commutador en contrast amb la selecció feta per brancament, en què cal repetir la decisió cada vegada que s’hi passa
baud
Electrònica i informàtica
Unitat que expressa la velocitat a què és modulada la informació transmesa pel canal d’un sistema de comunicació; és igual al nombre d’impulsos transmesos en un segon, i el seu símbol és Bd.
Quan l’impuls només pot tenir dos valors possibles 0 i 1, la informació que proporciona és d’un bit, i aleshores la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió de la informació en bits/s coincideixen En sistemes on cada impuls pot tenir quatre valors possibles 00, 01, 10, 11, la informació que proporciona cada impuls és de dos bits, i aleshores la velocitat de transmissió de la informació en bits/s té un valor doble que el de la velocitat de modulació en bauds
variació
Matemàtiques
Qualsevol successió de n elements d’un conjunt de cardinal m, els quals són diferents dos a dos.
El conjunt de totes les possibles variacions de m elements presos de n en n , V n m , té cardinal El quocient de V n m per les possibles permutacions dels n elements P n = n = n n -1 21, dona el nombre de combinacions C n m dels m elements presos de n en n combinació Hom pot repetir cada element un nombre de vegades qualsevol, i això dona lloc a les variacions amb repetició VR n m El nombre d’aquestes és donat per l’expressió VR n m = m n
paradigma
Gramàtica
En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal (declinació) i verbal (conjugació).
En lingüística moderna, un paradigma és tot conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació dins la cadena parlada, a diversos nivells possibles fonològic casa, capa, cala, cara, cama morfològic ensenyar, ensenyo, ensenyaré ensenyar, cantar, menjar semàntic ensenyar, educar, instruir, formar Les relacions paradigmàtiques anomenades associatives per Fde Saussure pertanyen al domini del sistema de la llengua, són virtuals i en absència oposen unitats lingüístiques presents dins un enunciat de parla donat amb d’altres unitats absents en aquest…
picoplàncton
Biologia
Fracció dels organismes planctònics que tenen les dimensions més petites possibles de les cèl·lules.
forma fonamental
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina de la qual deriven totes les formes simples possibles en un sistema.
En el sistema cúbic, la forma fonamental és el cub en el sistema hexagonal, un prisma recte de base hexagonal regular en el tetragonal, un prisma recte de base quadrada en el trigonal, un prisma recte de base triangular equilateral per a algunes de les seves classes cristallines, i un rombòedre per a les altres el sistema ròmbic té per forma fonamental un prisma recte de base ròmbica el monoclínic, un prisma igual al del sistema ròmbic, però oblic, amb les arestes inclinades en el sentit d’una de les diagonals de la base i en el triclínic la forma fonamental és un parallelepípede qualsevol
espai mostral
Matemàtiques
Conjunt Ω de tots els esdeveniments possibles en la realització d’un experiment aleatori.
estereoisomeria
Química
Tipus d'isomeria que presenten els composts que tenen els mateixos àtoms units entre ells i en el mateix ordre, però que difereixen en llur arranjament espacial, és a dir, en la configuració
.
Se subdivideix en isomeria òptica i isomeria geomètrica Aquesta diferència de configuració, en un àtom de carboni saturat, és possible perquè les seves valències són dirigides cap als quatre vèrtexs d’un tetràedre el centre del qual és ocupat per l’àtom de carboni, i té lloc quan els quatre àtoms o grups d’àtoms enllaçats al carboni central són diferents, puix que aleshores hi ha dues maneres possibles de distribuir aquests quatre grups d’àtoms Les dues configuracions que en resulten no són superposables, sinó que són com la imatge especular l’una de l’altra hom diu que els…
optimar
Construcció i obres públiques
Millorar un (instrument, un aparell, etc), per tal de conferir-li les millors qualitats possibles.