Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
parella estable heterosexual
Dret civil català
Unió estable d’un home i una dona, majors d’edat, que han viscut maritalment de manera ininterrompuda durant dos anys com a mínim o han manifestat, atorgant escriptura pública, la voluntat d’acollir-se al que s’hi estableix.
Aquestes persones no han contret matrimoni, no perquè n'hi hagi cap impediment, sinó per pròpia voluntat El transcurs de dos anys no és necessari quan existeixen fills comuns, encara que sí que cal la convivència Les relacions tant personals com patrimonials de la parella poden estar regulades verbalment, per escrit privat o per escriptura pública En cas que no existeixi cap acord o pacte que reguli aquesta unió, se seguiran unes regles establertes En primer lloc, tots dos han de contribuir al manteniment de la casa, dels fills, comuns o no, i a les despeses comunes amb els rendiments…
llegítima
Dret civil
Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador.
La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’herència, i la…
convivència d’ajuda mútua
Dret civil català
Qualsevol situació de convivència de dues o més persones majors d’edat que, sense constituir una familia nuclear, comparteixen un mateix habitatge, unides per vincles de parentiu sense límit de grau en la línia col·lateral, de simple amistat o de companyia.
Les persones que conviuen posen en comú elements patrimonials i el treball domèstic, amb una voluntat d’ajuda mútua i de permanència Com que aquestes situacions són molt heterogènies i diferents de les relacions de parella, els seus components no cal que es limitin a dues persones i tampoc no se n'han d’excloure els germans, que constitueixen el seu nucli principal Aquest tipus de convivència pot donar solucions a les persones grans, les quals resolen així els seus problemes econòmics i socials, i també evita l’aïllament en institucions geriàtriques No poden tenir relacions de convivència…
capítols matrimonials
Dret català
Negoci jurídic accessori del matrimoni, de la celebració del qual depèn la seva eficàcia.
La seva funció principal és la de permetre als cònjuges el pacte del règim econòmic familiar que més s’adapti a les seves necessitats i conveniències També poden servir per a regular la successió mortis causa , pactant en ells la institució d’hereu, crear una comunitat familiar que obligui els seus membres a unir esforços i aportar els seus ingressos per a subvenir les necessitats familiars i establir beneficis viduals al cònjuge sobrevivent Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català, bé que també són admesos en el dret…
associació a compres i millores
Dret català
Societat de tipus familiar formada per ambdós cònjuges solament o per aquests i llurs ascendents, que dóna lloc a un règim de comunitat limitada de béns —les compres i millores fetes mentre duri l’associació—, que es liquiden generalment en dissoldre’s l’associació per mort d’un dels dos cònjuges, fora que hagi estat pactat que l’associació continuaria entre els supervivents i els hereus del cònjuge premort.
Aquest règim de comunitat limitada de béns sembla que era practicat des del s XIII, al Camp de Tarragona i a algunes comarques veïnes El dret civil de Catalunya estableix que solament existeix si és pactat en capítols matrimonials, que pot ésser constituït associant un cònjuge el seu consort en les compres i millores que siguin fetes durant el matrimoni, associant-se ambdós còjuges amb caràcter recíproc o associant els cònjuges llurs ascendents, i que, en cas de no pactar-se el contrari, l’administració de l’associació correspondrà a l’associat indicat en els capítols, i, en defecte de…
Arnau Descolomer, prevere del capítol de Girona (1384-1389)
El 4 de juliol de 1384, les Corts Generals reunides a Fraga nomenaren tres nous diputats i confirmaren els poders donats a començament d’any a l’administrador de la Diputació diputat eclesiàstic Arnau Descolomer Mas Colomer, Amer – Santa Coloma de Queralt 1410, prevere del Capítol de Girona diputat militar Guillem d’Argentona, cavaller diputat reial Pere Terré, doctor en lleis, ciutadà de Barcelona administrador de la Diputació Jaume Nicolau Arnau Descolomer, el diputat eclesiàstic, era batxiller en decrets i prevere beneficiat del Capítol de Girona des del 1377, un…
Escrivà

Armes dels Escrivà
Llinatge d’oficials reials, després generosos, cavallers, homes de lletres i dignataris, establert al Regne de València en temps de la conquesta.
Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…
Comtes de Girona
Art romànic
Rostany 785 – al 801 És el primer comte conegut d’aquest districte És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques A ell devia correspondre en una bona part la defensa…