Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
premsa de relligar
Disseny i arts gràfiques
Nom genèric que hom dóna a les diferents eines emprades pels relligadors o enquadernadors quan cal subjectar els llibres o quan cal que estiguin fortament premuts, en qualsevol de les operacions a les quals els sotmeten.
Aquestes eines poden ésser constituïdes per dues peces de fusta o metàlliques unides per dos espàrrecs que les premen en enroscar-hi les femelles, o bé poden consistir en petites premses de cargol d’accionament mecànic o hidràulic, segons la importància del taller
aglomerat de carbó
Tecnologia
Aglomerat de pols de carbó, en forma de maó (briquetes utilitzades pels ferrocarrils i els vaixells de vapor) o de boles o ovoides (utilitzats pels fogars domèstics).
Són fabricats a partir d’hulla, de lignit i de coc, utilitzant com a aglutinants argila que té l’inconvenient d’augmentar les cendres, quitrà, asfalt dur i sobretot pega La barreja de pols de carbó i aglutinant, prèviament malaxada, és aglomerada per compressió amb premses adequades
antivibrador
Tecnologia
Dispositiu emprat per tal d’evitar que, en funcionament, les màquines i els motors transmetin vibracions a l’exterior.
Especialment, moltes màquines eina que giren amb masses descentrades, o màquines que treballen alternativament o donant cops, com les premses, s’han d’ancorar a terra o a l’estructura dels edificis mitjançant uns suports de goma dura, de característiques i disseny adequats perquè amorteixen les vibracions d’alta freqüència i baixa amplitud
aplanadora
Tecnologia
Màquina utilitzada en els tallers de caldereria per a aplanar xapes metàl·liques.
Per a grans gruixos de xapa hom utilitza les aplanadores hidràuliques semblants a les premses hidràuliques, mentre que per a les xapes primes cal fer servir les aplanadores policilíndriques , contituïdes per dos grups de corrons, l’inferior fix i el superior regulable en alçada, entre els quals avança la xapa empesa pel moviment de gir dels corrons inferiors
Lorenzo Alopa
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor italià establert a Florència a final del s XV.
Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató
Valls Germans. Màquines per a la indústria alimentària
La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de…
Baltasar Avellà
Disseny i arts gràfiques
Cristianisme
Edició
Impressor, clergue i beneficiat de Cervera.
Consta que tingué impremta a Girona, i hi ha notícia d’obres sortides de les seves premses el 1501 Cobles de Bernat Estrús , 1502 Passió en llatí i 1505 citacions de literatura popular Estigué relacionat amb el cercle de l’impressor de Valladolid Diego Gumiel, i fou el llaç d’unió entre l’impressor provençal establert a Barcelona Carles Amorós i la impremta autòctona de Pere Posa, el jove
estampació
Tecnologia
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una planxa o làmina metàl·lica a fi d’obtenir, per deformació plàstica, un objecte amb una forma geomètrica determinada.
L’estampació comprèn les operacions de tallat de la planxa, el corbament i l'embotició, que hom efectua en premses i per mitjà de matrius o estampes Generalment hom treballa el metall en fred, però en alguns casos d’embotició la deformació pot ésser efectuada en calent Malgrat el seu cost elevat, l’estampació redueix els treballs de soldadura i collada i produeix, així, peces més senzilles i lleugeres i que presenten més resistència mecànica
planxament
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que té per objecte allisar les peces de vestir de teixit o gènere de punt, fent desaparèixer les arrugues i, eventualment, conferint-los una lleugera lluentor.
El planxament pot ésser efectuat a mà, amb una planxa domèstica, o amb planxadores o premses de planxar escalfades elèctricament o amb vapor Certes planxadores industrials tenen la forma de la peça que hom vol planxar colls, punys, etc, i existeixen també maniquins de vapor per a planxar El planxament permanent va precedit d’una impregnació del gènere amb un precondensat de resina sintètica que s’acaba de condensar per mitjà de la calor, la qual cosa dóna estabilitat als efectes obtinguts
tipografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper.
Les operacions que hom pot distingir en la impressió tipogràfica són la composició , manual o mecànica, el tiratge de proves , la correcció de proves , la correcció tipogràfica, l' obtenció de clixés per fotogravat, la compaginació , la imposició de la forma , el tiratge de segones proves , la segona correcció de proves , la segona correcció tipogràfica , la regulació del tintatge i el tiratge Per al tiratge hom pot emprar premses planes, planocilíndriques o cilíndriques Malgrat la rapidesa i els preus competitius d’altres procediments d’impressió, especialment de l’òfset, la tipografia…