Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Lluci Mummi
Història
Militar
Política
General i polític romà.
Pretor el 143 aC, fou enviat contra els lusitans rebels Cònsol el 146 aC, tingué el comandament de la guerra contra les ciutats gregues i destruí la Lliga Aquea, comandada per Dieu i Critolan Saquejà Corint i altres ciutats i portà a Roma nombroses obres d’art gregues
Dècim Juni Brut
Història
General romà.
Lloctinent de Cèsar a la guerra de les Gàllies, lluità contra Pompeu i fou nomenat pretor de la Gàllia Cisalpina 48 aC Prengué part en la conjuració contra Cèsar Quan el senat considerà crim la mort de Cèsar, fou abandonat pels seus soldats i fou mort 43 aC
Quint Hortensi Hòrtal
Filosofia
Orador llatí.
Edil i pretor, de jove assolí grans èxits gràcies a la novetat de la seva eloqüència, ampullosa i rica, influïda per les escoles gregues de l’Àsia Menor Fou l’orador oficial del partit conservador, i litigà sovint amb Ciceró, el qual li dedicà el seu tractat Hortensi
Publi Nigidi Fígul
Història
Erudit llatí.
Amic de Ciceró, hom creu que fou un dels iniciadors del neopitagorisme a Roma Escriví obres sobre gramàtica Commentarii gramatici , sobre religió De dis i sobre diverses branques de les ciències naturals Pretor el 58 aC i defensor de la causa pompeiana, fou bandejat per Cèsar 46 aC i morí a l’exili
gens Fúlvia
Història
Família plebea romana, molts membres de la qual foren cònsols i magistrats de la república.
Quint Fulvi Flac s III aC defensà Roma contra Anníbal, ocupà Càpua i defensà la concessió del dret civil als itàlics Marc Fulvi Nobilior s II aC fou pretor de la Hispània Ulterior i prengué Etòlia fou protector d’Enni, que li dedicà un poema laudatori De la mateixa família fou Fúlvia s I aC, muller de Marc Antoni
Marc Perpenna
Història
General romà.
Partidari de Mari, fou dels qui resistiren després del retorn de Sulla a Itàlia Pretor a Sicília 82 aC, participà en la primera reacció antiaristocràtica d’Emili Lèpid Refugiat a Hispània, seguí Sertori i combaté sense èxit a València i a Sagunt 75 aC Aïllat del bàndol sertorià, participà en la conjura en la qual Sertori fou occit Fet presoner per Pompeu en una emboscada, fou assassinat
Arxiu Històric Comunal de Palerm
Historiografia catalana
Dipòsit de la documentació produïda per l’antic Regne de Sicília.
La primera notícia d’un arxiu de la ciutat de Palerm data del 23 de juny de 1312 El 1320 alguns documents foren conservats en una caixa de tres claus, una de les quals estava en mans del pretor el batlle de Palerm, la segona, en mans d’un jutge i la tercera, d’un dels jurats L’any 1330 el rei Frederic III disposà que els privilegis concedits a la ciutat pel papa, el rei i l’emperador s’havien de conservar en una casa del Thesauro o Archivio , tancada amb quatre claus, en mans del pretor, un jutge, el membre més vell del jurat i un ciutadà La unificació italiana del 1860 obligà a recollir i…
Licínia
Gens romana d’origen plebeu, oriünda de territori etrusc, que representà un important paper polític en la Roma republicana.
Un membre seu, Gai Licini Estoló s IV aC, tribú de la plebs 376-367 aC, és l’autor de les lleis licínies , aprovades malgrat la resistència dels patricis 367 aC, en les quals hom donava accés als plebeus al consolat, era creat el pretor i regulat l’aprofitament de l' ager publicus De les nombroses branques que originà la família Licínia, en són les principals la dels Crassos i la dels Luculla
Bernat de Requesens i de Centelles-Ventimiglia
Història
Tercer senyor de l’illa de Pantel·leria i castellà perpetu de Marsala.
Fill de Lluís de Requesens i de Cardona, succeí vers el 1528 el seu germà Joan Fou capità de justícia i pretor de Palerm, estrateg de Messina, gran canceller, diputat i conservador del regne de Sicília, governador de Castellammare, capità de guerra de Trapani i Mazzara i comandant general de l’estol de l’emperador Carles V Es casà amb Giulia Ventimiglia, que li aportà la baronia de Buscemi i la senyoria de Barchino
Marc Emili Lèpid
Història
Triumvir romà, fill del cònsol homònim.
Pretor i després procònsol a Hispània 48 aC, fou cònsol el 46 aC després de la mort de Cèsar, es mostrà partidari d’Antoni, i fou elegit Pontifex maximus Malvist per Ciceró, perquè intentà la reconciliació entre el senat i Antoni, formà, amb aquest i Octavi, el segon triumvirat Cònsol per segona vegada el 42 aC, entrà en litigi amb Octavi, i, exclòs del triumvirat 36 aC, es retirà de la vida pública