Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Rafael Primo de Rivera y Sobremonte
Història
Militar
Militar.
Germà del primer marquès d’Estella Fou governador militar de Huelva, comandant militar a Trinidad, a Puerto Rico i al castell de La Cabaña Cuba capità general d’Andalusia 1868-69, de València 1869 i Puerto Rico, conseller d’estat 1870 i director general d’artilleria Es distingí en la repressió de la revolució federal de València 1869 bombardejant les zones més poblades de la ciutat Publicà l’estudi La economía en los gastos públicos 1871
Renovació del ducat de Primo de Rivera
El BOE Boletín Oficial del Estado anuncia el traspàs del ducat de Primo de Rivera a Fernando María Primo de Rivera y Oriol, fill d’un nebot del dirigent falangista Miguel Primo de Rivera y Urquijo, a qui Francisco Franco va atorgar el títol pòstumament el 1948 La concessió dona lloc a fortes crítiques al govern del PSOE, que li reclamen que sigui conseqüent amb l’esperit de la memòria històrica
José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia

José Antonio Primo de Rivera
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà.
Fill de Miguel Primo de Rivera , es llicencià en dret 1925 i en caure la Dictadura 1930 ingressà a la Unión Monárquica, des de la qual defensà l’actuació del seu pare Candidat dretà a les eleccions del 1931, hi fou derrotat Antiliberal i antimarxista, abraçà un nacionalisme tradicionalista i totalitari, influït pel feixisme italià Collaborà en la revista El Fascio El 1933 fou elegit diputat i fundà l’agrupació política Falange Española , que es fusionà amb les JONS 1934 Aviat cap únic del partit, fou derrotat a les eleccions del febrer del 1936 Encarcerat el mes següent arran…
A Madrid, José Antonio Primo de Rivera funda Falange Española
José Antonio Primo de Rivera funda a Madrid Falange Española
Trasllat de les despulles de José Antonio Primo de Rivera a El Escorial
Les despulles de José Antonio Primo de Rivera són traslladades en forma de desfilada d’Alacant a El Escorial
Bonaventura Durruti mor al front de Madrid i José Antonio Primo de Rivera és afusellat a Alacant
Bonaventura Durruti mor al front de Madrid en estranyes circumstàncies És afusellat a Alacant José Antonio Primo de Rivera
cosí | cosina
Fill o filla d’un oncle o d’una tia.
Unión Patriótica
Política
Organització política espanyola fundada a l’abril del 1924 per iniciativa de Miguel Primo de Rivera, dictador des del setembre del 1923, per tal de substituir els partits polítics, que el nou règim havia prohibit.
El seu lema era “Patria, Religión, Monarquía” i el seu propòsit la continuïtat de la Dictadura S'hi adherí poca gent políticament representativa només alguns antics membres del partit conservador la resta era formada per militants que volien situar-se en el nou règim Mantingué relació estreta amb el Somatén, milícia que imitava el sometent català i que Primo de Rivera estengué arreu d’Espanya De fet, tingué escassa consistència, i el suport que donà al règim fou insignificant Als Països Catalans, com a la resta de l’estat, la Unión Patriótica no assolí d’ésser mai un veritable…
Directori militar
Història
Govern que administrà Espanya provisionalment (15 de setembre de 1923 — 3 de desembre de 1925) després del cop d’estat del general Primo de Rivera des de la capitania de Catalunya.
Primerament fou format un directori provisional, que cedí el poder a Primo de Rivera quan arribà a Madrid El dictador establí el veritable directori militar, en el qual figuraren vuit generals —representatius del mateix nombre de regions militars—, el contraalmirall marquès de Magaz i el coronel Nouvilas com a secretari Els propòsits del nou govern foren de tapar l’escàndol de la guerra del Marroc i de restaurar l’ordre social mitjançant els recursos militars Fou succeït per una dictadura civil 1925-30
Les dones en la política franquista

La Delegada Provincial de la Sección Femenina, M.Tey, i la Delegada Nacional, P. Primo de Rivera, en una missa al Bruc, C. Pérez de Rozas, 28-2-1960.
AF/AHC
El tractament que el règim franquista feu de la dona com a subjecte social i polític sempre va romandre inspirat per l’integrisme catòlic, que bastí un discurs ideològic que reduïa el paper de la dona en societat al de la vida privada —primer com a filla sotmesa al pare i després com a esposa i mare sotmesa al marit— Però l’instrument fonamental de què disposaren les instàncies oficials per a fer una política adreçada a la dona, la Sección Femenina de FET-JONS, sempre va tenir un espai per a la contradicció Les portadores oficials d’aquest discurs resultaven ambiguament laïcitzants per la…