Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
Bernat de Granollacs
Esoterisme
Medicina
Astròleg, mestre en medicina.
Fou ciutadà de Barcelona És autor d’un Llunari e repertori del temps , amb taules cronològiques a partir del 1485, que fou imprès en català i en llatí el 1485 i en castellà el 1488 i que, profusament illustrat i reeditat possiblement cada any, obtingué una gran popularitat
Editorial Mateu
Editorial
Empresa editorial fundada a Barcelona el 1945 per Francesc F.Mateu.
S'ha dedicat especialment a obres sensacionalistes, de consum i infantils Ha publicat profusament, però només uns quants llibres en català, entre els quals, tanmateix, l’extensa obra, d’una gran difusió, Dolça Catalunya 1969-70, molt illustrada en color Des del 1975 ha adoptat el nom d’Edicions Mateu
Léon Bonnat
Pintura
Pintor francès.
Fou influït per Courbet, pel tenebrisme de Josep de Ribera, i també per l’orientalisme Profusament guardonat i defensor acèrrim de l’academicisme oficial, impedí que l’Estat francès acceptés el llegat de l’obra de Toulouse-Lautrec El Musée National Bonnat, de Baiona, es nodrí de la seva collecció particular
escreix
Dret català
Donació de caràcter voluntari, que el marit fa a la muller, que compensa en certa manera el dot aportat per ella, per tal d’ajudar al sosteniment de les despeses familiars, d’acord amb el règim econòmic de separació de béns de la família catalana.
La muller només pot exigir-lo si el marit ha rebut el dot A manca de pacte, dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller passa a usufructuar l’escreix Ha tingut una gran importància mentre el dot fou una institució viva, i apareix profusament regulat en les fonts del dret català
Joaquim Domene i Berga
Pintura
Pintor de formació autodidàctica.
Començà integrat en el grup D’ara 1968-73, realitzant unes obres en què és palesa una clara influència dels procediments del grafisme S'ha preocupat molt pel gravat, que ha conreat profusament La seva pintura actual es fonamenta en el dibuix, amb una utilització constant d’elements evocatius o simbòlics, principalment extrets de paisatges urbans
Arte & Sport
Setmanari
Art
Esport general
Setmanari dedicat a les belles arts i a l’esport publicat a Barcelona el 1915.
Amb un ideari humanista, la revista defensava la unió de la bellesa amb l’esport Tenia una secció dedicada a la reproducció i crítica d’obres d’art i una altra a l’esport en general Editada en castellà i profusament illustrada, el seu director fou Ubaldo Carrera L’últim número aparegué al juny del 1915
Vida Deportiva

Portada del núm. 2 de Vida Deportiva del 1945
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada setmanalment a Barcelona entre el 1945 i el 1965.
Informava sobre tots els esports, amb especial dedicació al futbol estatal i català Dirigida per Vicenç Loren, al llarg dels anys disposà d’un estol de redactors i collaboradors com Albert Duran, Vicenç Esquiroz, Carles Pardo, Josep Mir, Manuel Amat, Lluís Meléndez i Andreu Avellí Artís Profusament illustrada, publicava reportatges gràfics a càrrec de Bert i Dimas S’encarregaren de l’humorisme gràfic Peñarroya i Muntañola
Salvador Andreu i Grau
Farmàcia
Doctor en farmàcia i un dels pioners de la indústria farmacèutica a la península Ibèrica.
La seva “Pasta pectoral”, profusament exportada a l’Amèrica Llatina, fou un dels primers específics preparats al nostre país Organitzà un important laboratori farmacèutic que duu el seu nom Doctor Andreu i establí mercats a l’estranger S'interessà també per l’urbanisme i fou l’impulsor de les noves urbanitzacions a Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, i de les installacions del Tibidabo Fou president honorari de tots els collegis farmacèutics d’Espanya
Claude Carrère
Historiografia
Historiadora francesa.
Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff S'ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment de Barcelona Ha publicat Le droit d’ancrage et le mouvement du port de Barcelone au milieu du XV e siècle 1952, la profusament documentada tesi doctoral Barcelone centre économique à l’époque des difficultés 1380-1462 1967, traduïda al català el 1976 i Aux origines des grandes compagnies La Compagnie Catalane de 1302 1975 És professora a la Universitat de Montpeller
Friedrich Wilhelm August Fröbel
Educació
Pedagog alemany.
Influït per l’idealisme romàntic de Schelling i per Pestalozzi, exposà amb una visió original el seu pensament a Die Menschenerziehung ‘L’educació de l’home’, 1826 El 1837 fundà a Blankenburg Turíngia una escola de pàrvuls Kindergarten que esdevingué model profusament imitat en molts altres jardins d’infància Fröbel copsà la significació funcional del joc i de l’esbarjo a ple aire i propugnà més llibertat per a l’infant El seu sistema educatiu fou objecte de violentes acusacions, i fou proscrit a Saxònia i a Prússia el 1851