Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Mestre de Sogorb
Pintura
Nom amb el qual és conegut l’autor del retaule de La Visitació conservat al Museu de la Catedral de Sogorb.
Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475
John Ronald Reuel Tolkien
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Professor d’anglosaxó a la Universitat d’Oxford, emprà els seus coneixements filològics en la creació literària Així, en la novella The Hobbit 1937 i les que formen la trilogia The Lord of the Rings 1954-55 parteix d’una trama èpica per a desenvolupar amb gran profusió de detalls un món imaginari Aquestes obres obtingueren un gran èxit Publicà altres contes i narracions del mateix estil, entre les quals destaca The Silmarillion 1977, de publicació pòstuma
solleric
Lingüística i sociolingüística
Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular.
Dins d’aquest subdialecte es caracteritza pel tancament sistemàtic de o àtona en u /plurá/ ‘plorar’, /kulóm/ ‘colom’, com en el català central i a les altres illes, l’absència de les palatals k i g, la desaparició de la iod intervocàlica /sées/ ‘celles’, /burbáes/ ‘burballes’, la profusió de la r uvular en un bon nombre de sollerics deguda a les freqüents relacions comercials amb França, la variació fonètica de certs vocables /bẹlánses/ ‘balances’, /puvíl/ ‘pubill’, així com certs mots peculiars aubaïna 'roïna’, babaiana 'papallona’, beta 'pastera’, tipus d’embarcació
arquivolta
Arquivolta romànica de l’església de Santa Maria de Covet (Pallars Jussà, segle XII)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Motllura o conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc seguint-ne la curvatura.
Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic
Adriaan de Vries
Escultura
Escultor holandès.
Després de rebre una sòlida formació a Florència, al costat de Giambologna, es traslladà primerament a Alemanya, a la cort de Savoia 1588, després a Praga, al servei de l’emperador Rodolf II 1601, i finalment a Dinamarca, on treballà per al sobirà Cristià IV De la seva obra sobresurten les majestuoses fonts, amb profusió de baixos relleus i estàtues Augsburg, els monuments funeraris i escultures de marbre, cera i bronze, que mostren un estil refinat d’una indiscutible originalitat i inspiració manierista Mercuri i Psique , 1593, Museé du Louvre
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat a la infanteria, per tal…
Jörg Syrlin
Escultura
Escultor alemany, anomenat el Vell
.
La seva producció, inclosa en el gòtic tardà, denota la influència de CSluter per mitjà del seu deixeble Nicolaus Gerhaert, de Leiden Especialitzat en l’escultura de fusta, és autor del cadirat del cor de la catedral d’Ulm 1469-74, d’una gran profusió decorativa, evident en els nombrosos busts de tota mena de personatges profetes, màrtirs, filòsofs, sibilles, apòstols, etc El seu fill, Jörg Syrlin , anomenat el Jove Ulm ~1455 — 1521, treballà la fusta seguint la tradició familiar És autor de nombrosos retaules esculpits i policromats de mobiliari religiós cadirat del cor del…
Rogier van der Weyden
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor flamenc Roger de la Pasture.
L’any 1426 era a Brusselles, i treballà amb Roger Campin Mestre l’any 1432, tres anys més tard fou nomenat pintor oficial de la ciutat de Brusselles Visità Itàlia 1450 Hom pot incloure el seu estil dins el corrent naturalista flamenc, d’un gran dramatisme, amb resultats formals encara gòtics De composició violenta, però alhora equilibrada, la profusió de línies diagonals fan que el moviment sigui present d’una manera preponderant El Davallament de la Creu ~1430 Museo del Prado, Madrid és una mostra cabdal del seu art, al bell mig del gòtic i del Renaixement, a un nivell formal
Novellino
Notable document anònim italià de la prosa popular del s XIII, conegut també com a Libro del bel parlar gentile o com a Cento novelle antiche
.
D’origen florentí, a jutjar per la topografia, i d’ambient burgès, consta de cent contes, escrits per un autor de mitjana cultura entre els anys 1281 i 1300 Les històries van dels temes de la Bíblia a l’època clàssica i a les llegendes cavalleresques, amb gran profusió d’anècdotes, que, plenes d’ingenuïtat i d’espontaneïtat, confereixen a la narració una gràcia força original D’estil ràpid i sovint desordenat i de sintaxi elemental, són lluny de qualsevol propòsit de penetració psicològica de personatges i situacions Conservat en vuit còdexs, el més utilitzat és el de Bolonya,…
Arnau Cadell
Escultura
Escultor.
És autor dels capitells del claustre de Sant Cugat del Vallès, iniciat cap al 1190 Ell mateix es representà en un pilar del claustre esculpint un capitell corinti, amb una inscripció que l’identifica probablement també es refereix a ell l’emblema d’un cadell gravat a l’escut d’un guerrer, en un altre capitell La varietat i la profusió ornamental de la seva extensa temàtica discorre des de les formes corínties a les de grans entrellaçaments perlejats que emmarquen representacions de fauna fantàstica, lluites de guerrers, escenes preses de la vida real i de temes històrics de la…