Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
placa amiloide
Bioquímica
Acumulació de proteïna beta-amiloide en determinades zones del cervell.
Es forma per digestió de la proteïna amiloide precursora, procés en el qual intervenen determinades proteases implicades en importants rutes de senyalització durant el desenvolupament La formació de plaques amiloides, també anomenades plaques senils, està associada amb la patogènesi de la malaltia d’Alzheimer Fisiològicament, la proteïna amiloide precursora participa en el tràfic de vesícules a l’axó
mucoproteïna
Bioquímica
Combinació d’una proteïna amb un mucopolisacàrid.
És una proteïna estructural de les membranes biològiques que comunica la qualitat de lubricant a les secrecions mucoses i al líquid sinovial de les articulacions dels vertebrats La mucina de les glàndules digestives conté mucoproteïnes i mucopolisacàrids Diverses fraccions mucoproteíniques obtingudes dels sucs gàstrics copulen amb la vitamina B 1 2
troponina
Bioquímica
Proteïna minoritària del múscul esquelètic, de pes molecular 86 000.
Actua com a captadora de calci en el procés de la contracció muscular Forma un complex amb la tropomiosina B proteïna relaxant
gen operador
Biologia
Gen cap de fila dels gens estructurals de la síntesi d’una proteïna.
Mentre el gen operador és inhibit per un repressor, l’activitat dels gens estructurals resta blocada però així que l’operador és lliure, pot donar el senyal de represa de la síntesi de la proteïna
anquirina
Bioquímica
Proteïna que forma part del citoesquelet de les membranes cel·lulars i que ajuda a mantenir l’estructura de la cèl·lula.
Té connexions amb l’espectrina, una altra proteïna del citoesquelet
4’
-fosfopanteteïna
Bioquímica
Derivat fosforilat de l’àcid pantotènic que és present com a grup prostètic en la proteïna portadora de grups acil
(ACP).
Va unida covalentment a un residu de serina de la proteïna mitjançant un enllaç d’èster fosfòric És també un intermediari en la biosíntesi del coenzim A
degradació d’Edman
Bioquímica
Mètode bioquímic utilitzat per a identificar la seqüència d’aminoàcids de l’extrem amí terminal d’una proteïna o pèptid.
Els aminoàcids d’aquest extrem es fan reaccionar amb l’isotiocianat de fenil i se separen de la resta de la proteïna D’aquesta manera els aminoàcids poden ésser identificats posteriorment mitjançant cromatografia líquida d’alta pressió
miosina
Bioquímica
Proteïna fibrosa que forma part del teixit muscular i que és causa de les propietats contràctils i elàstiques del múscul.
El seu pes molecular oscilla entre 500000 i 600000 És una proteïna complexa que conté dos components principals la meromiosina lleugera LMM, de pes molecular 130000, formada per una espiral α, completament enrotllada i d’una gran regularitat estructural, i la meromiosina pesant HMM, de pes molecular 320000, que consta d’un cap globular allargat i una cua més o menys helicoidal La HMM és el component en el qual hom troba els punts de combinació amb l’actina i, a més, posseeix una notable activitat ATP
BRET
Química
Tècnica que es basa en la transferència d’energia ressonant (RET) entre un donador bioluminescent i un acceptor fluorescent.
Aquesta tècnica utilitza l’enzim luciferasa de Renilla renoformis com a agent donador d’energia i la proteïna fluorescent groga YPF o la proteïna fluorescent verda GPF com a acceptor La bioluminiscència és el resultat de la degradació catalítica en presència d’oxigen d’un substrat per la luciferasa Aquesta degradació genera llum d’una longitud d’ona que depèn del substrat degradat La llum es transfereix a la proteïna YPF o a la proteïna GPF, segons el cas, que emet fluorescència si la luciferasa i la proteïna acceptora són prou…
alisina
Bioquímica
Aldehid derivat de l’aminoàcid lisina.
Es forma per oxidació mitjançant l’enzim lisil oxidasa Aquest tipus d’aminoàcid modificat és present, per exemple, en la proteïna denominada collagen, i forma enllaços creuats amb la lisina que doten de gran resistència i elasticitat aquesta proteïna