Resultats de la cerca

És pròpia de certs estats d’excitació psíquica, sobretot en l’estat maníac

Terme introduït per Jung com a complex ideoafectiu o complex de tonalitat afectiva Els complexos es defineixen com a grups d’idees o imatges emocionalment intenses Són agrupacions de continguts psíquics que s’han deslligat de la consciència i funcionen de forma autònoma en l’inconscient Són constituïts per un nucli arquetípic, inconscient i autònom, al voltant del qual es van unint idees amb accent en el sentiment i lligades entre si per una determinada tonalitat afectiva Aquestes associacions depenen en part de la disposició personal i en part de les vivències de l’individu El complex té…

Pot ésser trobada en les psicoastènies i, en general, en tots els estats de fatiga psíquica

Aquesta relació s’estableix per l’ús repetit que el subjecte fa de la droga La drogoaddicció es pot donar tant amb substàncies que gaudeixen de mercat legal alcohol, tabac, certs preparats farmacèutics, substàncies volàtils, etc com amb d’altres el comerç i la circulació de les quals són illegals haixix, heroïna, cocaïna, etc La drogoaddicció, referida sobretot a drogues illegals d’administració endovenosa, com l’heroïna, començà d’ésser un seriós problema al món occidental a la fi dels anys cinquanta i començament dels seixanta, principalment als EUA Als Països Catalans aquesta habitud no es…

Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els…

Terme originàriament enunciat per sant Tomàs, Jung l’utilitza en la seva teoria psicològica per a designar els elements estructurals de l’inconscient collectiu, estructures innates universals i formes a priori que representen allò que és genèricament i específicament humà En la seva qualitat de representacions psíquiques de l’instint en l’àmbit simbòlic i espiritual constitueixen normes de conducta heretades, una forma de disposició congènita a l’acció davant d’una necessitat psíquica En tant que corresponen a aquelles vivències típiques fonamentals de l’ésser humà, el nombre d’…

La seva interrupció ocasiona la síndrome d'abstinència Hom distingeix dos tipus de dependència, la psíquica, en la qual el subjecte sent un desig irresistible d’administrar-se la droga, i la física en la qual l’organisme necessita la substància per a mantenir el seu funcionalisme normal

Les alteracions són només psíquiques en les drogues que provoquen solament dependència psíquica cocaïna, cànnabis, amfetamina, etc contràriament, en les que originen dependència física morfina, heroïna, barbitúrics, alcohol, etc, la síndrome produeix un quadre orgànic ocasionalment de molta gravetat La síndrome d’abstinència de l’alcohol és l’anomenada delirium tremens

Professor a la Universitat de Colorado, s’interessà pel desenvolupament dels infants durant els dos primers anys de vida i fixà la importància que tenen per a llur maduresa física i psíquica els intercanvis emocionals amb la mare o el substitut matern Desenvolupà els conceptes d' hospitalisme i depressió anaclítica