Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Redemptor
Cristianisme
Jesucrist, en tant que en la seva persona, mitjançant la seva vida i, sobretot, la seva mort i en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts, ha estat acomplerta l’obra de la redempció
.
A diferència del concepte de redempció, que és entès generalment en un sentit més restringit que el de salvació, el títol de redemptor precedit sovint del qualificatiu de diví és pràcticament equivalent al de salvador, sempre que aquest és donat al Crist però, a diferència també d’aquest que pot ésser donat així mateix a Déu, és aplicat exclusivament a la persona de Jesús
air
Música
Terme (literalment ’aire, cançó') usat a França i Anglaterra a partir del segle XVI com a sinònim de tonada o cançó.
El seu significat, però, varia considerablement segons el context i l’època A França, inicialment s’aplicà a la cançó per a una veu amb acompanyament de llaüt Sovint anava seguit d’un qualificatiu que n’indicava el caràcter air tendre , per a un text sentimental, air à boire , per a un text lleuger, etc En l’òpera, el ballet i la cantata dels segles XVII i XVIII, s’aplicà tant a la música vocal com a la instrumental
epítet
Gramàtica
Nom donat a l’adjectiu quan no funciona com a especificador respecte al substantiu que completa ni aporta al context on apareix cap contingut significatiu essencial.
L’adjectiu qualificatiu clara , a la frase vàrem beure l’aigua clara d’aquell riu , és una forma d’epítet, perquè no funciona com a especificador respecte al substantiu aigua , el qual, en canvi, és especificat pel sintagma preposicional d’aquell riu La mateixa unitat qualificativa, en una expressió com l’aigua clara deixa veure la terra al fons l’aigua tèrbola no , té una funció especificativa i, per tant, no és epítet respecte a aigua
pell anilina
Tecnologia
Pell que, un cop eliminat el pèl o la llana, ha estat adobada, tenyida i acabada pel costat de la flor, de manera que conservi perfectament visible el dibuix o gra natural de la mateixa pell.
El qualificatiu d’'anilina’ exclou l’ús de tota mena de pigment o recobriment opac que tapi la superfície natural de la pell L’aspecte natural d’una pell anilina és el que li dóna tot el seu valor, malgrat que a vegades puguin ésser observades algunes irregularitats de color i fins i tot certes tares que provenen de la manca d’homogeneïtat i dels defectes de la mateixa pell El nom d’'anilina’ prové dels colorants dits d’anilina que són l’element més important de la tintura i l’acabat d’aquestes pells
adjectiu
Gramàtica
Categoria gramatical que, dins una oració i en un conjunt nominal, té com a funció ordinària de completar un substantiu.
Aplicat a la cosa designada pel substantiu que completa, expressa una qualitat, o bé determina o limita l’extensió d’aquest substantiu precisa amb una nota la significació del substantiu i es caracteritza per la seva dependència respecte a aquest La funció de l’adjectiu és d’ésser incident a un substantiu en conseqüència, es referirà a un accident que no és en si, sinó que és dependent és a dir, que expressa conceptes dependents, referits als conceptes independents expressats pels substantius D’aquesta manera es fa més clara la diferència de perspectiva entre el substantiu i l’adjectiu, i…
acte de comerç
Economia
Dret mercantil
Qualsevol acte comprès dins les lleis mercantils o qualsevol altre de natura anàloga.
Segons el sistema del codi de comerç espanyol, un acte és de comerç o mercantil no pas per raó de la persona que l’efectua, sinó per raó de la seva natura objectiva, i així qualsevol persona pot efectuar actes mercantils, mentre que no tots els actes d’una empresa mercantil mereixen el qualificatiu d’acte de comerç Aquesta concepció quedà superada per la teoria subjectiva, establerta en primer lloc pel codi de comerç alemany del 1897, segons la qual són considerats actes de comerç tots els actes del comerciant pertinents a la seva empresa, teoria també acceptada pel codi civil…
Francisco de la Torre
Música
Compositor andalús, actiu entre el 1483 i el 1504.
Fou cantor de la capella musical de la Corona d’Aragó durant disset anys Després es retirà a Sevilla, on arribà a gaudir d’un benefici a la catedral i durant algun temps se’n feu càrrec de l’escolania Sconservat algunes obres seves, les més notables de les quals són els motets per a les celebracions fúnebres, Libera me i Ne recorderis , de gran expressivitat També se’n coneixen algunes composicions profanes recollides en el Cancionero Musical de Palacio i el Cancionero de la Colombina És molt conegut com a autor d’una dansa instrumental a tres veus inclosa en el Cancionero Musical de Palacio…
imperfet
Gramàtica
Determinació pròpia d’alguns temps verbals —en oposició a la de perfet—, relacionada amb la categoria verbal de l’aspecte, discutida per alguns lingüistes.
Dins la bàsica distinció temporal de l’acció verbal en pretèrit, present i futur, a la qual la categoria gramatical de l’aspecte afegeix els punts de vista positius o negatius sobre el desenvolupament i la fi del procés, els temps imperfets o imperfectius indiquen la continuïtat del procés sense precisar-ne el terme, en oposició als perfets o perfectius, que l’expressen Són imperfets tots els temps simples de la conjugació catalana, llevat del pretèrit perfet d’indicatiu cantí o vaig cantar canto, cantava, cantaré, cantaria, canti, cantés Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu,…
simfonia de cambra
Música
Peça instrumental de cambra amb les característiques pròpies d’una simfonia.
El qualificatiu ’de cambra’ s’ha d’entendre aquí en el seu sentit més estricte, és a dir, aquell que prescriu l’ús de parts solistes un sol instrument per a cada part, i no simplement una orquestra amb una plantilla reduïda Altrament, una gran quantitat de les simfonies de J Haydn o WA Mozart, per exemple, s’haurien de considerar simfonies de cambra La Kammersymphonie , opus 9, d’Arnold Schönberg és potser l’obra que defineix més bé el gènere Altres simfonies de cambra, des de la de F Schreker fins a la de John Adams, han estat compostes sota la seva influència Després de l’opus…
deflació
Economia
Augment del poder adquisitiu del diner com a conseqüència de la baixa en l’índex de preus.
En el seu origen es troba una disminució de la quantitat de diner o de la renda monetària, que ocasiona l’existència d’un excés d’oferta de béns i serveis en l’economia La deflació pot portar directament a la depressió i a la desocupació en massa, en reduir-se la producció i la despesa L’adopció de polítiques deflacionistes per a restablir el valor del diner en diferents moments de la història, aporta nombrosos exemples en aquest sentit, i pel que fa a l’Estat espanyol, el més recent correspon al període 1932-35 Hom també aplica, però, el qualificatiu de deflacionista a la…