Resultats de la cerca

Vida Fill d’un reverend, quedà orfe de pare quan tenia tres anys i llavors es traslladà amb la seva família a Londres Des de molt jove mostrà aptituds per a la música, que el seu entorn familiar contribuí a desenvolupar Així, una tia seva li impartí les primeres classes de piano i també li proporcionà una sòlida base teòrica Durant l’adolescència, a més de piano, estudià orgue i violí, però fou finalment la viola l’instrument al qual es dedicà amb més intensitat El 1890 ingressà al Royal College of Music de Londres, on tingué professors de la categoria de Hubert Parry, Charles Villiers…

Es formà musicalment amb el seu pare, Joseph Kirshbaum, violinista i director d’orquestra Fou alumne de Leo Aronson a Dallas i debutà com a solista amb l’Orquestra Simfònica d’aquesta ciutat quan tenia tretze anys Es diplomà a la Universitat de Yale, on fou deixeble del violoncellista francès Aldo Parisot L’any 1969 fou guardonat amb el primer premi al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó de Florència i un any després obtingué també el primer premi al Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou Això li obrí les portes de les sales de concerts més importants del món Ha triomfat com…

Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare Es diplomà a la Universitat de Harvard el 1931 i posteriorment es traslladà a París per a perfeccionar-se amb Wanda Landowska i Nadia Boulanger, i a Haslemere Anglaterra, on fou deixeble d’Arnold Dolmetsch En 1933-34 fou professor del Mozarteum de Salzburg Becat l’any 1937 per la Fundació John Simon Guggenheim Memorial, s’endinsà en el terreny de la recerca musicològica, cosa que li permeté descobrir a la Península Ibèrica obres desconegudes de Domenico Scarlatti Elaborà una nova catalogació de la producció d’aquest compositor i des d’…

Professor a Harvard 1913-46, centrà el seu estudi en qüestions d’ètica i d’axiologia decantant-se cap a una teoria relativa dels valors Considerat un dels fundadors del neorealisme als EUA, és autor de The Approach to Philosophy 1905, Present Philosophical Tendencies 1912 i Realms of Value A Critique of Human Civilization 1954

Deixeble de Max Bruch i de Maurice Ravel És el representant del nacionalisme musical a Anglaterra El seu estil, neomodal, s’inspira en els cants folklòrics anglesos, en els madrigals elisabetians i en Purcell Es dedicà també a la pedagogia musical i a la musicologia Entre les seves obres cal destacar A Sea Symphony 1910, Hugh the Drover 1924, The Poisoned Kiss 1936, Ephitalamion 1953 i Hodie 1954

Expert en la física de les dunes i la mecànica dels sediments, collaborà amb l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial Més tard participà en l’estudi de la topografia de Mart

S'especialitzà en temes de teoria monetària relacionats amb les fluctuacions cícliques de l’economia Obres principals Currency and Credit 1928, Trade Depression and the Way Out 1931, The Art of Central Banking 1932, Capital and Employment 1937 i Incomes and Money 1967

S'especialitzà en radiotècnia, perfeccionà diversos sistemes de telegrafia i telefonia i construí l’oscillador de tubs electrònics que duu el seu nom Estudià la transmissió d’informació i el 1928 enuncià la llei segons la qual la potència quantitativa d’un mitjà de transmissió és proporcional a l’amplitud de la banda de freqüència pròpia d’aquest mitjà

El succeí el seu net Ralph Neville, mort el 1484 sense fills, i el comtat passà al seu nebot Ralph Neville mort el 1499, que ajudà Ricard III contra els rebels 1484 El rebesnet d’aquest i sisè comte, Charles Neville mort el 1601, fou un dels líders catòlics anglesos li foren confiscats tots els estats i títols, i es feu escàpol als Països Baixos hispànics El títol fou concedit de nou, el 1624, a sir Francis Fane mort el 1629, baró de Burghersh i lord Despenser, descendent per línia materna del primer comte El títol continua en aquesta família Fane

Jugà de defensa en diversos clubs anglesos, entre els quals cal esmentar el Fulham, el Birmingham i el Blackpool En retirar-se, passà al futbol català per exercir d’àrbitre i d’entrenador Dirigí el CE Europa 1922-24, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1923 i fou finalista de Copa davant de l’Athletic Club de Bilbao en la millor temporada de la història del club gracienc Entrenà el FC Barcelona, ja avançada la temporada 1924-25, en substitució de Pozsonyi i guanyà el Campionat de Catalunya d’aquella edició i també la Copa d’Espanya La temporada següent dirigí l’Athletic Club, després…