Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Joan Ramis i Ramis publica Constància
Joan Ramis i Ramis publica Constància
Joan Matas Ramis
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí el Club Esportiu Europa en dues etapes 1915-27, 1928-31 Durant el seu mandat l’equip guanyà el Campionat de Catalunya 1923, disputà la final de Copa 1923, i participà en les tres primeres edicions de la Lliga de primera divisió 1928-31 El 25 de març de 1924 i el 15 d’agost de 1964 fou objecte de sengles homenatges de reconeixement per l’entitat
Joan Ramis i Ramis publica Arminda, tragèdia neoclàssica
El menorquí Joan Ramis i Ramis publica Arminda, tragèdia neoclàssica
Joan Ramis i Ramis publica la tragèdia Lucrècia
El menorquí Joan Ramis i Ramis publica Lucrècia, tragèdia de tall neoclàssic
Josep Ramis de Ayreflor i Sureda
Historiografia catalana
Historiador, pertanyent a una família noble mallorquina.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou arxiver de la Diputació de Balears 1909-29 i president de la Comissió de Monuments de les Balears 1923-27 i 1951-60 Especialitzat en genealogia, se centrà en la noblesa mallorquina La seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 1911, és el primer estudi global de la noblesa illenca amb criteris històrics i li valgué l’ingrés com a membre corresponent a la Reial Acadèmia de la Història Estudià també la història local d’Artà i recollí els documents històrics de la villa Fou membre de la Reial Acadèmia Provincial de Belles Arts i…
,
Sant Julià de Ramis
Església parroquial i cementiri de Sant Julià de Ramis
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les…
Jaume Mir i Ramis

Jaume Mir i Ramis
© Arxiu Grup Serra (Palma)
Escultura
Escultor.
El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1933, anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968 església dels franciscans de Waco, Texas, 1986, com també retrats de personatges destacats Però…
Francesc Roca i Ramis

Francesc Roca i Ramis (1920)
Autor desconegut - AJCB
Futbol
Futbolista, atleta, articulista i activista esportiu gironí, conegut amb el sobrenom d’en Roca.
D’extracció humil, contribuí al desenvolupament del futbol a la ciutat de Girona Com a jugador, destacà per les seves qualitats físiques —alt, robust, amb un xut potentíssim— i esdevingué un ídol al Camp de Mart de la Devesa, formant tàndem defensiu amb Carles Bellsolà Debutà amb catorze anys amb l’Strong i fou una peça central de la primera selecció local, la UD Gironina, en el primer intent de competir en el campionat regular 1915 Es retirà de la pràctica activa amb la UD Girona, poc abans de la fundació del Girona FC el 1930 També excellí en el llançament de pes, com a primer recordista…
Sant Julià de Ramis
Art romànic
Situació Vista de llevant amb l’absis central desfigurat per una escala que porta a la base del campanar R Castells i R Vidal Del quilòmetre 731,4 de la carretera N-II, just en un canvi de rasant, surt, a mà dreta, en direcció est, una pista de muntanya de 2 km, que porta a l’església de Sant Cosme i Sant Damià, situada dalt la serra, dominant el congost del Ter Cal demanar la clau de l’església a la rectoria nova de Sant Julià Mapa L39-12296 Situació 31TDG879532 MLlC-JAA Història L’antiga església parroquial pertanyia a l’ardiaconat i després a l’arxiprestat de Girona L’any 1378 tenia quinze…