Resultats de la cerca

Famós advocat, diputat 1887, ministre de l’educació 1895, vicepresident de la cambra i senador 1903, fou el membre més prominent de la dreta republicana Retirat de la política activa, fou elegit novament ministre de finances 1906 i, en caure el gabinet socialista Clemenceau-Caillaux, fou cridat per AFallières a la presidència del consell 1912 com a cap de l’oposició parlamentària Retingué la cartera d’afers estrangers fins a l’elecció, no sense l’oposició de l’esquerra, com a president de la república 1913 Antagonista d’Alemanya i sostenidor de la Triple Aliança , la seva actitud precipità la…

Es formà a l’École Normale Supérieure de París, a la Universitat de Columbia Nova York i a la Sorbona de París, on es doctorà l’any 1967, any que hi inicià també la carrera acadèmica i docent fins el 2002, que n’esdevingué professor emèrit Fou director de la revista L’Année Sociologique i del Centre d’Estudis Sociològics del CNRS de París Fou membre de l’Institut de France 1990 i de l’Acadèmia Internacional de la Filosofia de la Ciència de Brusselles 1995 Influït per Raymond Aron, els mètodes quantitatius de la sociologia nord-americana que introduí al seu país, Émile Durkheim i…

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor honorari del…

Enginyer, concilià les seves conviccions catòliques amb el marxisme i fou membre del partit socialista fins el 1939 A partir del 1940 collaborà amb el règim de Vichy Exiliat a Suïssa 1944-51, desenvolupà una obra que gira entorn de preocupacions religioses i existencials Destaquen tres novelles on el tema polític es barreja amb una inspiració visionària i esotèrica Heureux les pacifiques 1946, Les yeux d’Ezéchiel sont ouverts 1949, i La fosse de Babel 1962, així com Le Visage immobile 1980 És autor d’assaigs La Bible, document chiffré , 1950 Approches de la nouvelle gnose , 1981 i d’unes…

Ha conreat el conte filosòfic de regust voltairià, però ha excellit, sobretot, en la novella autobiogràfica Mijn woningen ‘Els meus domicilis’, 1950-54

Estudià dret i econòmiques i d’ençà del 1963 fou catedràtic d’economia política de la facultat de dret de París Ocupà el càrrec de vicepresident de la comissió de les Comunitats Europees i fou primer ministre 1976-81 i ministre d’economia i finances 1976-78 Des d’aquests dos càrrecs desenvolupà la política econòmica d’austeritat del president V Giscard d’Estaing A l’oposició després de l’accés dels socialistes al poder 1981 i 1986, durant el període de “cohabitació” de 1986-88 es mantingué al marge de l’acord de govern pres pels dos grans partits conservadors RPR i UDF El 1988 fou candidat a…

Fou conservador del museu Victor Hugo 1913-33 i del Petit Palais 1933-43, de París Autor de biografies d’artistes Daumier 1913, Delacroix 1926, etc, de novelles, com Cantegril 1921, d’ambient llenguadocià convertida en òpera per Roser-Ducasse, l’any 1931, i de l’assaig Mes Pyrénées 1933

Ensenyà i exercí la medicina a Montpeller, on destacà per les seves preocupacions iatroquímiques anàlisi de la saliva, de la sang, etc i pels seus coneixements anatòmics L’any 1685 publicà Neurologia Universalis , i féu una sèrie de descobriments morfològics que porten el seu nom centre oval, vàlvula de Vieussens, etc

Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Temple de Filadèlfia, i en 1943-44 formà part del cos de senyalitzacions de l’exèrcit Posteriorment estudià art en diverses institucions i es graduà en belles arts el 1952 La seva obra, estilísticament, s’adscriu en l’ expressionisme abstracte , però dins una línia poètica Formalment, l’ús de làmines de llautó i coure li permet de crear efectes de profunditat en les formes abstractes A banda, fou molt actiu com a galerista a Nova York, i exercí la docència durant més de 25 anys a la Universitat de Nova York