Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Sant Jaume de Montperler (Vilagrassa)
Art romànic
L’antic terme de Montperler es troba a l’extrem de ponent del municipi de Vilagrassa En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, documentat des del segle XI i presidit per una església aquesta consta com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies que data de la primera meitat del segle XII Igualment, figura com a parròquia del deganat d’Urgell, del bisbat de Vic, en les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 L’església de Sant Jaume de Montperler fou visitada l’any 1332 pel…
Santa Maria de Solivella
Art romànic
Bé que el lloc de Solivella o Olivella és conegut des del segle XI, hom no té cap menció de la seva església fins a arribar al segle XIII De fet, la primera referència de la parròquia d’Olivella és dels anys 1279-1280, en què consta que el rector d’Olivella contribuí amb 60 sous anuals en la dècima papal recaptada aquells anys L’església parroquial d’Olivella, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual, al centre del poble, és una obra barroco-classicista que reemplaçà l’antiga església romànica situada a la part alta del nucli urbà, de…
Santa Eulàlia o Sant Sadurní d’Espaén (les Valls d’Aguilar)
El poble d’Espaén, escrit antigament Espaent, formava part de l’antic terme de la Guàrdia d’Ares, integrat des del 1972 en el de les Noves de Segre, i és situat a la dreta del riu de Castellàs Als afores del nucli de població hi ha les restes d’una església que, segons les fonts, estava sota l’advocació de santa Eulàlia, a qui també és dedicada l’actual església, o de sant Sadurní L’església d’Espaén és documentada l’any 1314, en la irelació de parròquies del bisbat d’Urgell visitades per manament de l’arquebisbe de Tarragona Aquesta parròquia era integrada al deganat d’Urgellet, on és…
Sant Esteve de Lletó (Alàs i Cerc)
Art romànic
Aquesta capella és situada en l’actual despoblat de Lletó Data de l’any 867 una de les primeres mencions documentals del lloc, quan Nonbolenda i Matrona vengueren als esposos Malangec i Jacinta una peça de terra in villa Letone De fet, però, tot i l’antiguitat constatada en el poblament, no és fins al segle XI que certs instruments palesen l’existència del temple de Sant Esteve Un d’ells, datat el 1044, notifica la venda que Seniofred i Guinedelda feren d’una mansió situada al terme de Sancti Stefani in villa Leton per sis argenços a Gicita i Ermengarda, els quals, el 1055, els veiem actuant…
Sant Pere de Cubells
Art romànic
L’actual edifici de l’església parroquial de Sant Pere de Cubells, d’estil gòtic, substituí segurament el primitiu temple parroquial d’època romànica que tingué la vila, del qual han pervingut diverses referències documentals En aquest sentit, hom disposa de l’acta testamentària de Ramon Arnau, atorgada l’any 1123, en la qual manà de ser enterrat a l’església de Santa Maria de Gualter, i ultra això llegà, entre altres béns, a l’església de Sancti Petri de Cubels , una peça de terra i els beneficis que es poguessin extreure d’un hort que deixà en herència a la seva esposa Ermessenda i a llur…
Sant Miquel de la Sentiu de Sió
Art romànic
L’església parroquial de la Sentiu apareix documentada a la segona meitat del segle XII concretament en una carta enviada pel papa Alexandre III des de Montpeller, el 13 d’agost de 1165, per la qual encarregà a Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, que obligués l’ardiaca Arnau a restituir, abans de trenta dies, la meitat de les primícies de l’ ecclesie de Sentiz , sostretes per aquest contra justícia, i reclamades per Guillem, prior de la Seu d’Urgell Poc després, el 1180, el mateix prior Guillem, amb el beneplàcit del bisbe Arnau de Preixens, donà a Guillem Ponç l’església de Sancti…
Sant Miquel de l’Ofegat (Tàrrega)
Art romànic
L’antic lloc de l’Ofegat, amb les restes del castell i de l’església, és situat dalt d’un petit turó al sud-est del poble d’Altet Al segle XII l’església de Sant Miquel de l’Ofegat consta com a parròquia del bisbat d’Urgell L’any 1121, la canònica de Santa Maria de Solsona posseïa terres i vinyes dins el terme de l’Ofegat i, de fet, l’església va passar a dependre d’aquesta així, en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III concedí a la canònica solsonina, de l’any 1151, hi consta com a propietat seva l’església de l’Ofegat També és consignada com a possessió de l’església de…
Santa Maria de Butsènit (Montgai)
Art romànic
Probablement la primitiva església de Santa Maria es fundà a la darreria del segle XI, moment en què també es menciona el castell de Butsènit en la documentació conservada Es coneixen del seu passat històric escasses referències documentals Dues butlles del papa Alexandre III, datades els anys 1162 i 1179 i concedides a favor de la canònica de Sant Pere d’Àger, confirmen, entre les possessions de l’esmentada abadia, l’església de Butsènit amb els delmes, les primícies i els altres drets que se’n derivaven En aquest sentit s’ha d’entendre, doncs, que aquesta església havia estat donada a…
Sant Pere de Castellnou d’Oluja (Cervera)
Art romànic
El poble de Castellnou d’Oluja és a la riba esquerra del Sió, aigua amunt dels nuclis de la Prenyanosa i Malgrat El lloc i el castell són documentats per primera vegada el 1076, per tant, és raonable pensar que l’església de Sant Pere de Castellnou deu tenir uns orígens similars Abans del 1162 passà al monestir de Sant Pere d’Àger, segurament per donació dels vescomtes d’Àger i de Cabrera En les butlles concedides al monestir d’Àger els anys 1163 i 1179 consta que Sant Pere de Castellnou li estava subjecta El capellà de Castronovo, iuxta Malgrat fou taxat amb 8 sous i 3 diners en la dècima…
Sant Bartomeu de Barenys (Salou)
Art romànic
L’antic poblat de Barenys ocupava una partida rural, anomenada actualment “els Castellots”, i era situat a la costa, prop de Salou Una de les primeres referències documentals de l’indret data de l’any 1155, en què l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, amb el consentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, donà als esposos Ramon Ribes i Sibilla el terme de Barenys perquè el repoblessin Una quarantena d’anys més tard, l’antiga església parroquial de Barenys —que havia estat dedicada a sant Bartomeu—, grafiada com a ecclesiam de Bereins , és mencionada en la butlla de confirmació de…