Resultats de la cerca

Forma binària tipus suite amb tres frases © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura És, juntament amb la forma ternària, un dels models formals més importants de la música i fou molt utilitzada en els moviments de dansa de la suite barroca Les dues parts d’una forma binària, que s’acostumen a representar per || A || A’ || o per || A || B ||, es caracteritzen per una complementarietat harmonicotonal, un parallelisme temàtic, una clara delimitació cadencial final i una relativa equivalència quant a dimensions ex 2 La repetició de cadascuna de les parts subratlla el seu caràcter bipartit D’altra…

El solo -que en un concert amb més d’un solista pot estar a càrrec de més d’un instrument solista GF Händel Concerto grosso , opus 3, núm 1, 1r mov sense indicació de tempo - es caracteritza per explotar els recursos instrumentals i expressius de l’instrument solista Tot i el que pugui suggerir la paraula d’origen italià, una secció de solo no implica l’absència d’acompanyament orquestral, que té, això sí, un caràcter secundari Més enllà del seu caràcter protagonista, el solo ha assumit diferents funcions formals dins el concert forma ritornello Així, en el concert barroc té com a funció…

Estudià a Rotterdam, Leiden, Coïmbra, Pàdua i Roma Tornà a Holanda i fou ordenat de pastor Començà a apartar-se de la doctrina calvinista estudiant l’epístola als Romans, i entaulà polèmiques que li valgueren d’ésser titllat de pelagià i socinià Les seves doctrines, sistematitzades en la Reexposició 1610, contenen, entre d’altres, l’afirmació de la compatibilitat entre la sobirania de Déu i la llibertat de l’home i l’afirmació que Jesucrist morí per a tots els homes i no pas només per als elegits La tensió dels arminians amb l’església oficial prengué un caire polític quan foren…

També rep aquest nom la secció central, situada entre l’exposició i la reexposició, de la forma sonata Qualsevol alteració d’algun dels paràmetres musicals pot considerar-se un desenvolupament, sempre que suposi una veritable manipulació del material inicial Els recursos més habituals, però, són la contracció o l’expansió de l’estructura del tema, la seva fragmentació melòdica fragmentació que pot originar un passatge imitatiu o la seva combinació amb altres temes, i, en general, qualsevol recurs que creï sensació d’inestabilitat i d’impredictibilitat, com poden ser els…

S’inicià professionalment com a violinista a la cort del príncep Carles de Lorena a Brusselles 1749-58, on posteriorment exercí funcions de director 1754-68 i valet de chambre 1758-68 Treballà en el camp operístic com a director del Grand Théâtre 1762-67, on estrenà òperes pròpies i d’altres compositors Arribà a ser força conegut i estrenà algunes de les seves obres escèniques a Viena i París Cal destacar les seves sonates en tres moviments, fortament influïdes per l’estil barroc tardà francoitalià, i, sobretot, una quarantena de simfonies Aquestes obres, que segueixen el model tripartit de l…

WA Mozart Simfonia núm 40 en sol m , KV 550, I Allegro molto © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest tipus d’efecte suposa, en general, una intensificació atès que es produeix un increment en termes de quantitat d’informació, i assegura la continuïtat del discurs musical, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encavalcament és habitual en contextos imitatius l’encavalcament del subjecte d’una fuga amb ell mateix o amb la seva resposta rep el nom de stretto l’encavalcament de les parts d’un motet imitatiu es coneix com a durchimitation En el cas d’una peça amb ostinato , pot…

El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons harmòniques sinó per raons…

Rondó-sonata © Fototecacat/ Jesús Alises El rondó-sonata presenta, d’una banda, característiques pròpies del rondó, com ara l’alternança entre una tornada i diferents episodis A-B-A-C-A-B-A i, de l’altra, la disposició tripartida exposició-desenvolupament-reexposició, característica de la forma sonata En el quadre adjunt es pot apreciar com es combinen els dos models d’aquesta forma híbrida, que fou característica dels moviments finals de la sonata, del quartet o del concert clàssics vegeu més avall i romàntics F Schubert Allegro de la Sonata per a piano , D 958, IV mov F…

Aquest passatge s’anomena cadenza 'cadència' perquè omple l’espai d’una cadència harmònica comprès entre l’inici de la 6a i 4a cadencial i la seva resolució A efectes instrumentals, l’atac de la 6a i 4a cadencial coincideix amb la fermata de l’orquestra i l’inici de la intervenció del solista El final de la cadenza en els concerts clàssics i en alguns del període romàntic acostuma a ser amb trinat sobre alguna de les notes de l’acord de dominant i immediatament després la seva resolució a l’acord de tònica, on l’orquestra reinicia la seva intervenció En la partitura, la fermata de l’orquestra…

Tonicalització / WA Mozart Sonata KV 283, I Allegro fragments © Fototecacat/ Jesús Alises A diferència de la dominantització i la subdominantització , en què els trets morfològics tenen un paper important, la tonicalització necessita que l’acord que ha d’esdevenir tònica sigui estable i, per tant, que no tingui "marques" com es podrien considerar la 7a m en la dominant i la 6a afegida en la subdominant, per exemple La tonicalització, doncs, depèn especialment del joc sintàctic i se’n poden considerar dos tipus tonicalització passiva i tonicalització activa La tonicalització passiva es…