Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
el Raiguer
Contrada fisiogràfica de Mallorca que forma una franja NE-SW, entre el fons de les badies de Palma i Alcúdia, i entre es Pla (uns 100 m alt.) i la serra de Tramuntana (uns 300 m alt.).
Aquest peu de muntanya, format per materials quaternaris, és cobert de sòls bruns amb crosta calcària, que originen bons conreus, que han atret la població de bona hora L’eix representat per la carretera de Palma a Alcúdia és l’eix industrial de Mallorca, reforçat per la presència de lignit i centrat a Inca
la Cortada dels Llucs
Masia
Masia i antiga quadra del terme de Santa Maria de Merlès (Berguedà), casa pairal dels comtes de la Vall de Merlès.
L’edifici, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, està reforçat per unes torratxes i flanquejat per una massissa torre d’origen medieval i coberta de quatre vessants Té portes adovellades i les finestres tenen llindes massisses Tot el recinte està envoltat per un mur i té la masoveria a tramuntana La masia fou construïda al segle XVII i ampliada al segle XVIII
acumulador hidràulic
Tecnologia
Aparell per a acumular aigua o altres líquids a pressió.
Generalment consisteix en un dipòsit reforçat, en forma de cilindre, tancat hermèticament L’acumulador és alimentat per una bomba que s’atura automàticament en assolir el dipòsit una pressió determinada L’energia de l’aigua acumulada a pressió pot ésser utilitzada, en qualsevol moment, fins a la descàrrega total de l’acumulador Aquests aparells són utilitzats per a accionar màquines de marxa intermitent com, per exemple, grues, ascensors, comportes de resclosa, etc
el Casol de Puigcastellet

El Casol de Puigcastellet
Jordi Borràs i Vivó (CC BY-NC-ND 2.0)
Oppidum ibèric del municipi de Folgueroles (Osona).
Fou erigit a mitjan segle III aC al capdamunt d’un turó que permetia controlar la part oriental de la plana de Vic Uns cinquanta anys més tard, segurament en temps de la segona guerra Púnica, fou abandonat És un tipus de construcció denominada de barrera, constituïda per un pany de muralla rectilínia, de 2,5 m d’ample, reforçat amb una torre central adossada Als extrems, els braços de la muralla arribaven fins al cingle
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris
Antigua i Barbuda 2016
Estat
El creixement econòmic va continuar amb un increment del 3,5% del PIB, i es va sostenir gràcies a l’augment del turisme, que és un dels motors econòmics principals del país, ja que representa gairebé el 60% del PIB En aquest sector destaca el turisme de creuers, que el 2016 es va veure reforçat amb una nova línia de vaixells noruecs que hi fan escala D’altra banda, el primer ministre, Gaston Browne, va anunciar una proposta per a eliminar els impostos directes a la renda de les persones, mentre que aquests ingressos seran compensats amb l’augment dels impostos sobre els béns…
pantà d’Oliana
El pantà d’Oliana
© Fototeca.cat
Embassament construït per les Forces Hidroelèctriques del Segre aprofitant el grau d’Oliana, aigües amunt del Castell, on el Segre, després de recórrer, des de Coll de Nargó, 12 km acongostat, aportava un cabal mitjà de 30 m 3
/s.
El salt, amb una potència installada de 37 800 kW, produeix en anys normals 100 milions de kWh L’altra finalitat, de regular els cabals riu avall evitant les inundacions i assegurant els regatges estiuencs dels canals d’Urgell, s’ha aconseguit des del 1959 amb el pantà que nega els congosts i arriba prop de Coll de Nargó, amb 101,1 hm 3 de capacitat Aquest cabal, insuficient per a abastir els requeriments de reg del canal d’Urgell, ha estat reforçat amb la construcció del pantà de Rialb 1992-99, situat en el tram immediatament inferior del Segre En el seu màxim nivell, les aigües…
Club Deportiu Masnou

Primer equip de la temporada 2011-12 del Club Deportiu Masnou
Club Deportiu Masnou
Futbol
Club de futbol del Masnou.
Fundat a l’agost del 1920, jugà durant moltes temporades a tercera divisió estatal, categoria que assolí per primera vegada la temporada 1971-72 en guanyar el campionat territorial preferent Tornà a ser campió de preferent les temporades 1974-75 i 1995-96 Jugà unes quantes edicions de la Copa d’Espanya, la primera, la temporada 1972-73 En aquesta competició destacà la seva actuació de la temporada 1979-80, en què caigué eliminat pel RCD Espanyol Disposa d’escola de futbol de base i juga a l’estadi municipal La temporada 2010-11 jugà de nou a tercera divisió Un dels fets més recordats de la…
proposició concessiva
Gramàtica
Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d’alguna manera a la de la principal (generalment, un obstacle al seu acompliment), però que serveix en definitiva per a afirmar l’asseveració de la principal: encara que sigui car, ho comprarem.
És un tipus una mica imprecís, perquè tendeix a fondre's, d’una banda, amb el de les adversatives adversatiu em sembla que te'n pots fiar, però ja saps com és , i, d’altra banda, amb el de certes condicionals condicional el seguiré si se'n va a la fi del món En català, en general, si el fet afirmat per la concessiva és proposat com a hipotètic, s’ha d’expressar en subjuntiu, però si és donat com a real són viables tant l’indicatiu com el subjuntiu El procediment normal en català és d’introduir la concessiva mitjançant un mot o locució conjuntius, però és freqüent també l’ús del gerundi…
Antonio Gutiérrez Vegara
Política
Sindicalista.
El 1966 s’afilià al PCE Treballà en grans empreses de diversos rams de la indústria Afiliat a Comissions Obreres, el 1976 n'esdevingué membre del comitè de coordinació general, i el 1978 membre del secretariat El 1987 substituí Marcelino Camacho a la secretaria general de l’organització A mitjan anys noranta protagonitzà una dura pugna amb el sector més ortodox del sindicat, liderat pel mateix Camacho, que culminà amb la dimissió d’aquest de la presidència De la crisi en sortí reforçat Gutiérrez, més inclinat a la negociació que no pas a l’enfrontament amb el govern i la patronal…