Resultats de la cerca
Es mostren 345 resultats
Tiburcio Carías Andino
Història
Militar
Política
Militar i polític conservador hondureny.
Fundà el Partido Nacional 1923 Després de diverses temptatives, el 1932 assolí d’ésser elegit president de la República Prolongà el seu mandat fins el 1949, a base de reformar la constitució, i exercí una dictadura personal recolzada en l’exèrcit Sufocà diverses revoltes liberals 1936 i 1937 El 1941 declarà la guerra a l’Eix
Francisco de los Ángeles Quiñones
Cristianisme
Eclesiàstic i liturgista castellà.
Fill dels comtes de Luna, ingressà a l’orde franciscà, del qual fou nomenat ministre general 1523, i intentà de reformar-lo Nomenat cardenal 1527, d’acord amb les directrius de Climent VII publicà 1535 un nou breviari romà per a ús privat dels clergues i religiosos, desautoritzat per Pius V 1568, però substancialment adoptat per Pius X 1911
Giuseppe d’Alessi
Història
Cap de la insurrecció antivirregnal de Palerm.
Present a Nàpols a la revolta de Masaniello, en retornà a Palerm organitzà 1647 una revolta similar contra el virrei de Sicília, marquès de Los Vélez —que hagué de fugir—, i es proclamà capità general de l’illa Intentà de reformar l’administració i de limitar el poder de la noblesa però, sufocada la revolta, fou assassinat pels mateixos sicilians
Jean Camp
Literatura francesa
Escriptor francès, d’origen català.
El 1954 li fou encarregada per la UNESCO una missió a Colòmbia per a reformar-hi l’ensenyament És autor de diverses obres de teatre, com Trencavel , fresc líric, Le sol commande , drama rural, i de la novella Jep le Catalan 1928, premiada pel Cercle Littéraire Français, sobre la vida imaginària d’un català exiliat per la Dictadura de Primo de Rivera
Enriqueta Rodon i Asènsio
Història
Fundadora de la congregació de terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Bon Consell.
Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món
Gregori X
Cristianisme
Nom que adoptà Tebaldo Visconti en esdevenir papa (1271-76).
Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses
Giuliano Amato presenta la composició del nou Govern italià
El Senat italià aprova la composició del nou Govern presentat pel primer ministre, Massimo D’Alema La principal novetat del Govern, format per 25 ministeris, és la presència de ministres d’Els Demòcrates, la formació de Romano Prodi Divendres passat, D’Alema havia posat el seu càrrec a disposició del president, Carlo Azeglio Ciampi, amb la intenció de reformar l’executiu del Govern de coalició de centreesquerra anomenat la “Nova Olivera”
Aplicada per primer cop l’eutanàsia a un menor
Bèlgica és el primer Estat del món en el qual s’aplica l’eutanàsia a un menor d’edat, un noi de 17 anys en fase terminal que va demanar morir La llei de l’eutanàsia es va reformar a Bèlgica el 2014 per permetre el suïcidi assistit a menors amb capacitat de discerniment i consentiment dels pares Bèlgica és l’únic país del món que permet aplicar l’eutanàsia a menors
Saverio Mercadante
Música
Compositor italià.
Dedicat principalment a l’òpera, fou inicialment un epígon de Rossini, però procurà de reformar el seu estil i millorà la seva orquestració Les òperes més reeixides foren Elisa e Claudio 1821, I Normanni a Paragi 1836, Il giuramento 1837, Il bravo 1839, La vestale 1840, Leonora 1844, Virginia 1866, etc, moltes de les quals foren representades també sovint a Barcelona i a València Fou director del conservatori de Nàpols 1840-70
príncep
Història
Títol que els bisbes de la Seu d’Urgell adoptaren correntment, a partir del segle XVIII.
El títol sencer era “príncep sobirà de les Valls d’Andorra”, en lloc del de senyor Dominus supremus Vallium Andorrae , emprat fins aleshores El canvi sembla motivat pel propòsit de reformar la peculiaritat del fet andorrà i de reforçar la independència dels bisbes enfront del centralisme borbònic La iniciativa contribuí de manera decisiva a transformar la senyoria d’Andorra en principat, i els cosenyors en coprínceps copríncep, tractament amb el qual són designats actualment