Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
proposició subordinada condicional
Gramàtica
Proposició que indica una condició respecte a una altra (Si fa bon temps, demà anirem d’excursió).
En el conjunt de la proposició composta, el període condicional és dependent d’aquell del qual indica la condició, bé que, pel que fa al significat, representi evidentment una limitació quant a la proposició de la qual depèn Normalment la proposició condicional rep també el nom de pròtasi, i la proposició que la regeix, el d'apòdosi
derivatiu
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia glossemàtica, plerema marginal, homogeni o heterogeni, regit per pleremes centrals.
És homogeni quan el resultat de la unió d’ambdues menes de pleremes regeix els mateixos morfemes del plerema central tot sol En cas contrari, és heterogeni Així, a capaç , hi pot ésser afegit un derivatiu homogeni, com in- incapaç , sintàcticament idèntic a capaç , o bé un derivatiu heterogeni, com -itar capacitar , distint sintàcticament de capaç
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Corporació de dret públic que defensa els interessos dels professionals titulats de medicina que exerceixen a la província de Barcelona fundada el 1894.
Actualment es regeix pels propis estatuts d’acord amb la Llei 7/2006, del Parlament de Catalunya, de 31 de maig Disposa de diverses seccions assessorament professional, serveis jurídics, assegurances, serveis bancaris i financers, programes de formació, borsa de treball, ajuts econòmics i socials, cooperació, etc Edita, entre altres publicacions, Quaderns de la Bona Praxi i el butlletí Servei d’Informació Collegial
comunitat de propietaris
Dret civil
Situació de copropietat respecte a una cosa moble o immoble, que es caracteritza per la pluralitat de persones o subjectes de la relació i la unitat d’objecte.
Els copropietaris tenen dret a disposar de llur part, i la poden vendre a tercers o als altres propietaris o bé hipotecar-la o cedir-la, i a sollicitar la divisió de la cosa comuna actio communi dividundo Quan la comunitat existeix respecte a una propietat urbana també rep el nom de comunitat de veïns i es regeix per les normes de la propietat horitzontal
acusatiu doble
Gramàtica
En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d’objecte, l’un de persona i l’altre de cosa, generalment.
A Doceo pueros litteras , el verb doceo regeix un complement objecte de persona en acusatiu pueros i un complement objecte de cosa en acusatiu litteras L’acusatiu doble també era emprat en frases on el complement objecte duia un complement predicatiu, tots dos en acusatiu Romani Ciceronem complement objecte patrem predicatiu patriae apellaverunt En llatí eren construïts amb acusatiu doble alguns verbs marcats pel sufix trans- Exercitum Ligerim traducit
teoria dels camps
Sociologia
Concepció teòrica de Pierre Bourdieu que considera la societat moderna com una constel·lació d’àmbits socials.
Un camp és un espai social estructurat, un àmbit de forces on hi ha dominants i dominats és simultàniament un espai de conflictes i de concurrència —per analogia a un camp de batalla— on els participants rivalitzen amb l’objectiu d’establir un monopoli sobre el tipus específic de capital que hi és eficient El camp econòmic —per exemple— té una estructura particular i es regeix a partir de criteris autònoms
Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental
Òrgan tècnic col·legiat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya encarregat de desenvolupar les competències en qüestions d’accés, avaluació i tria de la documentació generada per l’Administració a Catalunya.
Fou creada per decret el 2008, en substitució de la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Documentació, creada el 1990 Té les funcions d’establir els criteris sobre l’aplicació de la normativa que regeix l’accés als documents públics, elaborar les taules d’avaluació i accés documental que determinen els criteris d’accés a les sèries documentals i fer constar el règim aplicable a l’accés als documents que s’hagin de conservar
dret d’habitació
Dret civil
Dret real d’ocupar, amb els seus familiars o persones al propi servei, que té una persona respecte a una casa o a la part necessària d’una casa i que pot dimanar d’uns capítols matrimonials, de testament o de contracte especial; aquest dret no es pot arrendar ni cedir a d’altres persones.
Segons el dret romà, s’estenia a tota la casa entera si en el títol constitutiu no era disposada altra cosa Des de l’entrada en vigor de la Compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, s’ha perdut la modalitat catalana d’aquest dret, que es regeix actualment pel Codi Civil espanyol, pel qual l’ocupació de l’immoble resta reduïda a les dependències d’aquest que siguin indispensables per a cobrir les necessitats més estrictes de l’habitacionista
director | directora
Persona que dirigeix, regeix, governa o comanda.
dret supletori
Dret
Conjunt de normes jurídiques establertes amb la finalitat de donar una solució als problemes no prevists per les disposicions preferentment aplicables.
En el dret civil català tradicional, a manca de disposicions dels organismes legislatius del Principat, les causes s’havien de decidir per les disposicions del dret canònic i, a manca d’aquestes, per les del dret civil o dret romà i doctrina dels doctors Per la vigent compilació, en allò que aquesta no preveu, són aplicats els preceptes del Codi Civil espanyol que no s’oposin als principis generals, que informen l’ordenament jurídic català i com a dret supletori regeix el costum local i, si no n'hi ha, els principis generals de dret