Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Pere Joan Sala
Història
Capitost remença de tendència extremista.
Secundà Verntallat durant la guerra contra Joan II a favor de la causa reialista fou present en la defensa de la Força de Girona 1462 Acabada aquesta, des del 1481, es distancià de Verntallat i es decantà cap a una política de violència davant la ineficàcia de la política de compromís de Ferran II Inicià el 1484 la segona guerra remença amb la derrota de la host reial a Mieres 22 de setembre, on havia anat per executar els béns dels remences morosos Gràcies a la victòria i a persuasius arguments demagògics, Sala aconseguí de propagar la insurrecció a la Garrotxa, les Guilleries,…
masada
Història
Dret català
als s. XIII-XV, conjunt patrimonial format pel mas o casa de camp amb la seva gleva i, de vegades, amb les terres de bordes i pernades, establerts a un sol pagès de remença.
La casa principal, on residia l' home propi o de remença , tenia el nom de capmàs
Llorenç Espígol
Dret
Síndic remença.
Collaborà amb Francesc de Verntallat i altres en la preparació de la sentència de Guadalupe 1486, que ell homologà i per a l’aplicació de la qual treballà
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
Verntallat
El mas de Verntallat (Sant Privat d’en Bas), d’on procedia el famós cabdill remença Francesc de Verntallat
© Fototeca.cat
Antiga força o casa aloera del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas, prop del de les Preses; té anomenada l’important i frondós bosc de Verntallat
.
carta de ciutadanatge
Història
A la baixa edat mitjana, document pel qual el foraster a una ciutat passava a ésser-ne considerat ciutadà, amb tots els avantatges i les càrregues corresponents.
A Barcelona, en un principi segle XIII, fou atorgat pel rei, però aquesta facultat passà aviat a mans dels consellers Calia que el sollicitant fes almenys un any i un dia que residís a la ciutat, que tingués casa oberta, contribuís a les càrregues municipals i fos lliure de remença
Joan de Canyamars
Història
Regicida.
Pagès, el 7 de desembre de 1492 ferí greument d’una coltellada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el palau reial de Barcelona Declarat boig segons la versió oficial contemporània, potser antic pagès de remença ressentit, fou esquarterat cinc dies després El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei
Domus de Despujol (les Masies de Voltregrà)
La primitiva domus era situada dalt el pujol que li ha donat nom fou destruïda durant la guerra remença La família Despujol consta des del segle XII 1187 i s’ha perpetuat fins a l’actualitat i Josep de Despujol, marquès de Palmerola i Catllús, comte de Montclar i baró de Fenollar, és el propietari de l’actual casa de Despujol, que és una obra moderna i es troba al peu del mateix pujol, a llevant de la vila de Sant Hipòlit
Bernat Gilabert de Cruïlles i de Cabrera
Història
Baró de Cruïlles, de Peratallada i de Pego, fill i hereu de Bernat Gilabert (I) de Cruïlles i de Cervelló, a qui succeí el 1448.
El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d’agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona Fou la primera espasa del Principat a l’Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II, a Calaf Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l’Empordà, que no recuperà fins el 1471 A Pego hagué d’afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts…
Miquel Isalguer
Cristianisme
Eclesiàstic, doctor en lleis.
El 1456 fou nomenat abat de Sant Joan, càrrec que tingué fins a la mort El 1461 era diputat per Catalunya i ambaixador de la generalitat per reclamar a Joan II la llibertat del príncep de Viana Tanmateix, després d’ésser detingut uns quants mesos a Camprodon per la host del capitost remença Francesc Verntallat, fidel a Joan II 1463, es reconcilià amb el rei i defensà la vila de Sant Joan de les Abadesses contra els exèrcits francesos de Joan de Lorena 1468-69, i assistí igualment a Girona al palau del bisbe Margarit per organitzar la defensa de la ciutat 1469 És autor d’una…