Resultats de la cerca

El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament…

GF Händel El Messies , II-39, cor Allelujah for the Lord God Omnipotent reigneth fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest repertori pot ser per a cor sol, és a dir, a cappella , o pot comptar amb la collaboració d’un instrument, d’un grup instrumental o fins i tot d’una orquestra Els components d’un cor estan distribuïts en diferents cordes en funció de la tessitura de les seves veus La tessitura de cada veu és definida per factors com ara l’extensió, el registre en el qual la veu sona més lliure i expressiva, el color i el gruix Hi ha moltes menes diferents de cor segons les…

Ha adquirit una especial reputació com a orquestra mozartiana, i ha enregistrat totes les simfonies de l’època de maduresa del compositor austríac, com ara el Rèquiem i la Missa en do menor , la integral dels concerts de piano i les set òperes de maduresa de Mozart Idomeneo, re di Creta , La clemenza di Tito , El rapte del serrall , Così fan tutte , Les noces de Fígaro , Don Giovanni i La flauta màgica , que foren interpretades a Amsterdam, París, Parma, Lisboa, Ludwigsburg i Londres A més del repertori simfònic i concertístic, l’orquestra ofereix moltes produccions operístiques…

El 1974 fundà el Quartet Arditti, formació de corda considerada com una de les més prestigioses del món en el seu gènere Ja sigui com a solista, al costat de les principals orquestres, o al capdavant del seu grup, ha estat responsable de l’estrena mundial de centenars de partitures, sovint escrites a partir d’un encàrrec directe —la seva tasca en pro de l’enriquiment del repertori per a quartet de corda ha estat d’un valor incalculable— i fruit d’una estreta relació entre compositor i intèrpret Cage, Carter, Ferneyhough, Kagel, Ligeti, Nancarrow, Rihm, Stockhausen i Xenakis són,…

Actualment es conserven cinquanta-nou fragments agrupats en tres colleccions diferents La major part dels fulls es guarden a la catedral de Worcester, i els altres es reparteixen entre la Bodleian Library d’Oxford i la British Library de Londres Tot i que no hi ha cap evidència que els fragments procedeixen d’aquesta catedral anglesa, l’anomenada polifonia de Worcester és coneguda gràcies a les aproximadament cent composicions polifòniques anònimes que s’hi recullen Constitueixen més de la tercera part del repertori polifònic anglès del segle XIII que ha perviscut i les…

A causa de l’esmentada evolució terminològica que, al llarg del segle XV i el començament del XVI, convertí contratenor altus en altus i contraltus , i contratenor bassus en bassus i contrabassus , aquestes noves formes passaren a ser progressivament identificades amb les tessitures masculines que les interpretaven, amb la qual cosa el terme contratenor, en el seu sentit original, començà a desaparèixer d’Europa A Anglaterra, però, al final del segle XVI, mentre T Morley se servia encara del terme counter per a referir-se a una veu polifònica superior al tenor, es començava ja a establir la…

Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons…